La inserció laboral i la qualitat de l’ocupació han millorat el 2017. Són les conclusions de l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals de l’any 2017 que ha presentat avui el Departament d’Ensenyament i el Consell General de Cambres Oficials de Comerç. Segons l'estudi, la inserció esdevé la primera opció pels graduats davant de la continuïtat formativa. A més, també creixen les oportunitats d’inserció i gairebé 4 de cada 10 graduats troben feina a partir de l’empresa de pràctiques o el centre docent.

En aquest sentit, l'estudi també mostra que la inserció laboral dels joves que estudien i treballen sobrepassen el 54% dels graduats, així la inserció laboral “ha superat la continuïtat formativa, i ho entenem com un indici de recuperació i millora”, segons el subdirector general de Programes, Formació i Innovació de la Generalitat, Estanislau Vidal-Folch. 

Atur i accés a la feina

La tendència dels últims anys és un descens de l'atur en tots els casos, però un descens més petit del que hi ha hagut en la taxa d’atur respecte la taxa d’atur juvenil en general, segons apunta Vidal-Folch. En aquest sentit, podem destacar dos grans obstacles amb què es troben els joves a l'hora de buscar feina: la manca d'experiència i la falta d'ofertes de feina. 

D'altra banda, pel que fa a les vies d’accés, en destaca l’empresa de pràctiques i la xarxa de personal. Cal tenir en compte, però, que sumant l’accés a partir de l'empresa de pràctiques i a través del centre de formació, la inserció laboral suma més d’un 40%.

En aquest sentit, la percepció d’utilitat dels estudis per a obtenir feina és d’un 80%. El director gerent del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, Narcís Bosch, ha valorat positivament els programes d’estada a l’empresa que fan els alumnes, i ha assenyalat que, com a dada curiosa, 1050 alumnes catalans han fet estades a empreses de l’estranger.

Edat i sexe

L'estudi mostra que la inserció laboral creix amb l'edat. L'estudi conclou que la inserció laboral ha crescut en tots els trams d'edat -que separa en: entre 16 i 19 anys; entre 20 i 24; entre 25 i 29; i majors de 30 anys- respecte l'any anterior, i es que busquen feina han disminuït també en tots els segments d'edat. De totes maneres, el percentatge dels majors de 30 anys que treballen supera el 70%, mentre que el de 16-19 anys és poc més del 14%, i de 20-24 anys no arriba al 38%.

Pel que fa al sexe, en general podem percebre una diferència d’un 3% entre els que estudien i treballen, a favor de les dones. A més, es veu una tendència de les dones cap a les feines relacionades amb serveis i els homes en feines més tècniques.

Qualitat formativa i abandonament

El Secretari de Polítiques Educatives, Joan Mateo, ha assegurat que fins fa tres anys, el nivell d’abandonament del sistema educatiu era del 24-25%, i en 4 anys ha disminuït fins al 17%. “La gent, degut a la crisi, ha pres consciència que sense una educació de qualitat és molt difícil trobar una feina de qualitat”. A més, segons el secretari, s’han “dignificat” els programes de formació professional, cosa que queda “destacat en el nostre informe”.

Respecte la situació política a Catalunya, Mateo ha assegurat que “vingui qui vingui a governar el país, la formació professional serà una qualitat de primer ordre”. A més, “les nostres escoles de formació professional estan fent un treball de cohesió social fonamental en la nostra societat, i es convertirà en un dels factors estratègics en aquesta legislatura”.

Estabilitat laboral i salaris

Pel que fa a la tipologia del contracte, ha augmentat lleugerament la contractació indefinida -2 punts en el grau superior i 1 punt en el grau mitjà-, "però encara queda un llarg camí".

En termes salarials, majoritàriament, els joves cobren un salaris entre 900 i 1200 euros. Com a dada important, l'estudi destaca que ha augmentat el nombre d’alumnes que cobren més de 1200 euros, però “haurem de veure la tendència l’any que ve per valorar si es manté aquest fenomen”. 

El que també mostra l'estudi és que en general, les dones predominen en les rendes mensuals netes de menys de 1.200 euros, i els homes predominen a les superiors a 1.200. Respecte el 2016, però, la proporció de rendes superiors a 1.200 euros creix tant en els homes (+3,57 punts) com en les dones (+3,12 punts).