Espanya travessa un context socioeconòmic propici per rehabilitar i millorar el seu deteriorat parc immobiliari, en la mesura que la Unió Europea ha aprovat grans incentius econòmics per fer més accessible el cost de les instal·lacions per a la millora de l'eficiència energètica a través dels Next Generation. En paral·lel, s'ha encarit exponencialment el cost dels combustibles fòssils arran de les externalitats derivades de la guerra d'Ucraïna.
I un pas més que, teòricament, facilitaria fer la conversió a una energia renovable per a les nostres llars: s'han eliminat les barreres jurídiques que impedien a la pràctica que es dugués a terme la transformació energètica dels edificis mitjançant la recent aprovació de la Llei 10/2022, de 14 de juny, de mesures urgents per impulsar l'activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i del Reial Decret-Llei 19/2021, de 5 d'octubre, de mesures urgents per impulsar l'activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla. Amb tot aquest context damunt la taula, per què es detecta com un problema poder instal·lar una placa fotovoltaica en moltes de les comunitats de veïns privades que aquest diari ha consultat?
S'agilitzen els tràmits
Alejandro Fuentes-Lojo Rius, advocat expert en dret immobiliari i professor de la UOC, ens detalla que les sol·licituds de molts ciutadans per poder treure'n l'entrellat es multipliquen en el seu despatx. Com a vocal de la Comissió de Codificació de Catalunya, conclou que "a grosso modo, aquestes reformes legals han consistit en flexibilitzar els quòrums exigibles per a l'adopció d'acords comunitaris de noves instal·lacions, serveis o millores per a l'eficiència energètica dels edificis i a la implantació de fonts d'energia renovables i en ampliar el ventall de supòsits legals en què el propietari dissident pot activar el mecanisme de l'exempció de contribució a la despesa aprovada per la majoria de la comunitat. D'aquesta manera, s'agilitza i facilita que les comunitats de propietaris, per nombroses que siguin, puguin realitzar aquestes costoses, però tan necessàries, obres de millora en els seus edificis".
I els veïns que no volen canviar el sistema?
La norma encara va a més: "La reforma legal ha permès acabar amb l'habitual problema del dret de veto del o dels veïns dissidents, que ni fan ni deixa fer. Així doncs, després de la reforma, els propietaris que s'oposin a aquestes millores no podran evitar sota cap concepte que es realitzi si són minoria. Com a molt, l'únic al que tindran dret és a quedar exonerats de contribuir al seu pagament quan l'obra sigui molt costosa. La voluntat de la reforma és clara, avançar en la transformació energètica, però sense que ningú es quedi enrere per això". Així doncs, on radica el problema i les traves inicialment plantejades? "Malgrat la claredat de la reforma, la qüestió no està exempta de problemàtica jurídica a la pràctica", defensa Fuentes-Lojo.
L'elevat cost d'instal·lació continua condicionant
Vegem un exemple molt il·lustratiu que es dona amb freqüència en els darrers mesos. Des del despatx de Fuentes-Lojo s'ha trobat que en una urbanització privada, es planteja a la comunitat instal·lar plaques fotovoltaiques a les teulades per implantar fonts d'energia renovables, però a la vista de l'elevat cost de la instal·lació, són diversos els veïns que s'oposen a l'aprovació d'aquesta millora al·legant que no és una despesa necessària ni exigible per llei i que, a més, aquestes cobertes són elements privatius de cadascun dels habitatges i la comunitat no els pot obligar a passar per aquest acord. "Constatem que els veïns, no només pretenen no contribuir a aquesta obra, sinó que s'oposen frontalment al fet que, sota raons diverses, tiri endavant". Les justificacions són diverses, alguns exemples reals: després hi haurà unes despeses de manteniment que hauran de suportar, se'ls imposaran unes servituds que no tenen per què afrontar, les obres afecten l'estètica del seu habitatge, etc. Moltes raons, totes elles comprensibles, però no per això han de ser ateses.
La comunitat pot sortir guanyant?
Per això, l'expert consultat defensa la viabilitat: "Si la instal·lació és de naturalesa comunitària i s’ubica sobre elements comuns, la comunitat té tot el dret a executar la instal·lació. És més, els propietaris que s’hi oposin i les demorin, poden arribar a tenir que respondre individualment enfront la comunitat per la pèrdua de les subvencions que la demora hagi causat". Quina és la via més pràctica per resoldre el conflicte? Després de la reforma, la problemàtica sobre les instal·lacions o serveis per a la millora de l'eficiència energètica o per a la implantació de fonts d'energia renovables", s'ha de centrar exclusivament en qui, i en quina mesura, ha de contribuir al pagament d'aquesta obra de millora, però no en si la comunitat té dret a realitzar-la o no.
Interpretacions oposades, també entre advocats
"A tal efecte, és fonamental realitzar un adequat còmput de les despeses a tenir en compte pel càlcul del límit econòmic del cost de l'obra per damunt del qual, els dissidents, no tindran l'obligació de contribuir", admet Fuentes-Lojo. I afegeix: "Un aspecte que sembla senzill, però que està comportant un elevat litigi en els darrers temps, discrepàncies en els tribunals i, fins i tot, entre magistrats pertanyents a les més altes instàncies judicials, tal com es pot constatar del dictat de la recent Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya nº44/2022, del passat 11 de juliol".
A banda del desenllaç d'aquestes instal·lacions, també cal conèixer el repartiment econòmic que ha establert Catalunya per concloure si les ajudes, encara menors per l'elevat cost, són una de les causes de la discordança. Així doncs, s'han definit els "incentius" següents amb les partides econòmiques següents, tots relacionats amb l'autoconsum i l'eficiència energètica. Els beneficiaris són tant particulars com comunitats de veïns i empreses.
- Programa d'incentius 1 de 23M/€: Instal·lacions d'autoconsum fotovoltaica o eòlica, al sector serveis, amb emmagatzematge o sense, per emmagatzematge s'entén bateries.
- Programa d'incentius 2 de 30M/€: Instal·lacions d'autoconsum fotovoltaica o eòlica, en altres sectors productius de l'economia, amb emmagatzematge o sense.
- Programa d'incentius 3 de 9M/€: Incorporació d'emmagatzematge de bateries en instal·lacions d'autoconsum ja existents al sector serveis i altres sectors productius.
- Programa d'incentius 4 de 35M/€: Instal·lacions d'autoconsum, al sector residencial, entès com a cases particulars, les administracions públiques i el tercer sector, amb emmagatzematge o sense de bateries. En aquest programa també s'hi inclouen les comunitats de propietaris, per tant, adequat a la instal·lació fotovoltaica en un bloc de pisos.
- Programa d'incentius 5 d'1M/€: Incorporació d'emmagatzematge en instal·lacions d'autoconsum ja existents al sector residencial, les administracions públiques i el tercer sector. Com en el punt anterior, aquí també s'hi inclouen les comunitats de propietaris.
- Programa d'incentius 6 de 16M/€: Instal·lacions d'energies renovables tèrmiques al sector residencial amb solar tèrmica, biomassa, geotèrmica, hidrotèrmica o aerotèrmica, exceptuant les tecnologies per a climatització o aigua calenta sanitària.