La guerra d'Ucraïna porta derivades geopolítiques on països tercers, troben oportunitats per aconseguir els seus objectius particulars. Un dels exemples més flagrants és el vistiplau de Turquia a l'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN, a canvi d'intensificar les gestions de sol·licituds per a l'extradició de presumptes militants de grups kurds en territori suec a Turquia, entre d'altres aspectes que Recep Tayip Erdogan va imposar. Cal recordar que el president turc va acusar el mes de maig passat que Suècia era la responsable d'acollir militants del grup PKK, el qual es va formar a Turquia el 1984, als qui són considerats per Turquia de terroristes. Però els objectius no només són territorials, sinó també econòmics. Aquest és el que persegueix, ara, l'Iran.
Tornar als acords nuclears
Així ho ha constatat el govern iranià aquest dilluns i assegura que podria satisfer part de les necessitats energètiques d'Europa. Com sempre, a canvi d'un intercanvi: reimplementar el pacte nuclear del 2015 i, per tant, aixecar les sancions nord-americanes contra el país persa. "Si les negociacions tenen èxit i s'aixequen les sancions, l'Iran pot satisfer part de les necessitats d'Europa, especialment en matèria de recursos energètics", ha confirmat el portaveu del Ministeri d'Exteriors iranià, Naser Kananí. Aquest negocia des de fa més d'un any amb Alemanya, França, el Regne Unit, Rússia, la Xina i, de manera indirecta, amb els Estats Units, la restauració de l'acord nuclear del 2015, que limitava el programa nuclear iranià a canvi de l'aixecament de sancions i que va ser abandonat el 2018 pel llavors president nord-americà, Donald Trump.
Després de les sancions, el país persa es va veure obligat a tallar la producció significativament, però segons el director executiu de la Companyia Nacional de Petroli de l'Iran, Mohsen Joyaste Mehr, des d'abril ha arribat als nivells previs a les sancions: “Quan els mercats internacionals s'obrin, estarem llestos per augmentar les exportacions i tornar amb la màxima capacitat”, ha declarat.
Aquest país del golf Pèrsic també té uns 100 milions de barrils de cru i condensats emmagatzemats que es poden llançar al mercat gairebé immediatament. El ministre Kananí ha subratllat que l'Iran compta amb grans reserves de petroli i gas, tercer i quart mundial respectivament, que podrien ajudar “amb els problemes energètics europeus” conseqüència de “l'ombra de la crisi d'Ucraïna”. La seva capacitat és arribar fins als 900.000 barrils diaris de producció dins dels tres mesos posteriors a l'alleujament de les sancions i, potencialment, bombar gairebé la seva capacitat total d'uns 3,7 milions de barrils al dia en sis mesos. Malgrat tot, hi ha dos esculls ara mateix que s'haurien de resoldre. Les relacions que aquest manté ara mateix per separat amb els Estats Units i Rússia.
Què dirà l'OPEP?
L'Iran demana al govern de Joe Biden que se'ls retiri la sanció nuclear. Les últimes setmanes tot semblava indicar que el tancament de l'acord era proper, però la setmana passada Washington va afirmar que la darrera resposta iraniana “no és constructiva”. l'Iran era el tercer productor mundial de petroli després d'Aràbia Saudita i l'Iraq quan els americans van imposar sancions al seu petroli . Precisament avui, l'OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli), encapçalada per l'Aràbia Saudita i Rússia, decideixen en el marc de la seva conferència telemàtica mensual, quants barrils de cru subministraran al mercat el mes que ve. Aquests, també hauran de decidir quin joc li donen a l'Iran si finalment se'ls retiren les sancions.
Els negocis comuns de l'Iran amb Rússia
De l'altra, cal no oblidar els interessos comuns de l'Iran i Rússia pel que fa al gas i ja han posat les bases per crear un càrtel mundial d'aquesta energia. El centre d'operacions de tota aquesta estratègia està a l'illa de Kish a la província d'Ormuzgan. L'illa de Kish es troba a la costa sud-oest de l'Iran amb una ruta de trànsit fàcil que passa per l'extrem més septentrional d'Oman, que es troba a l'est de Ras Al-Khaimah dels Emirats Àrabs Units, fins al golf d'Oman.
L'illa de Kish s'utilitzarà com a centre de refinació de gas per a la producció de productes petroquímics d'alt valor i en la fabricació de gas natural liquat (GNL). Gazprom i la National Iranian Oil Company (NIOC) van firmar un acord de 40.000 milions de dòlars per invertir en aquest projecte que els convertiria en els líders de l'exportació d'aquesta energia, el gas, considerat l'element clau per fer la transició dels combustibles fòssils a les renovables.