"No només el món està en crisi, també ho està l'economia". Aquest és el lema del moviment estudiantil ISIPE (Iniciativa Estudiantil Internacional pel Pluralisme a l'Economia) que ha presentat, des de París, a l'École des Hautes Études de Sciences Sociales, un informe sobre la necessitat de pluralisme, connexió directa amb la realitat i pensament crític dins els plans docents de les facultats d'economia d'arreu del món.
L'acte que tindrà lloc fins dilluns vinent, comptarà amb la presència de 80 associacions de 35 països diferents i pretén "debatre i trobar fórmules alternatives a la situació actual". Compten amb l'aval d'economistes de reconegut prestigi internacional com són Thomas Piketty, Ha Joon Chang o Victoria Chick. Més concretament, l'estudi, que ha estat realitzat per 40 estudiants i professors, ha analitzat 350 graus d'economia a Argentina, Xile, Dinamarca, Alemanya, Israel, Itàlia, Mèxic, Portugal, Espanya, Turquia i Uruguai.
Fotografia de la primera Assemblea d'ISIPE
Les conclusions de l'informe mostren una clara tendència al predomini d'assignatures de mètodes quantitatius, macroeconomia, i microeconomia, que a més consideren que "estan impartits des d'un únic prisma teòric", i deixen de banda totes aquelles assignatures que conviden al pensament crític o a altres escoles de pensament, més enllà de l'economia neoclàssica. És a dir, hi ha una manca d'enfocaments plurals com l'economia evolutiva o l'economia feminista que trenquen amb la divisió micro-macro", ha assegurat l'economista i impulsor de l'informe a nivell internacional, Arthur Jatteau.
Post Crash Barcelona
A Catalunya, el moviment Post Crash Barcelona originat a la Universitat Pompeu Fabra també ha realitzat un informe on ha analitzat els plans docents de 45 graus d'economia impartits en un total de 83 universitats espanyoles. Les conclusions ressegueixen la línia general de manca de pluralisme teòric, metodològic i interdisciplinari que promou l'informe d'ISIPE però hi afegeixen una dada significativa més: les assignatures de pensament crític o d'altres escoles econòmiques només representen un 3% dels crèdits totals que s'oferten a les facultats espanyoles.
Malgrat això, des de l'organització estudiantil expliquen que l'informe no respon a una voluntat de "criticar els plantejaments formulats dins el grau d'Economia sinó qüestionar-los i presentar les limitacions amb l'objectiu de justificar la necessitat de més pluralisme a la docència". De moment, des de Post Crash Barcelona ja han organitzat tres seminaris d'economia postkeynesiana, austríaca i feminista durant aquest curs i esperen iniciar pròximament conversacions amb el deganat de la Universitat Pompeu Fabra, segons ha assegurat un dels membres fundadors a El Nacional.
Ja ho deia Keynes
En el punt àlgid dels seus plantejaments econòmics i polítics, John Maynard Keynes va teoritzar que "un gran economista ha de tenir una combinació de qualitats. Ha de ser un matemàtic, un historiador, un estadista i un filòsof. Ha d'entendre els símbols i parlar en paraules. Ha de contemplar allò més particular, en termes generals, i tocar l'abstracte i concret en un mateix vol de pensament. Ha d'estudiar el present sota la llum del passat pels propòsits del futur. Cap part de la naturalesa humana o de les institucions ha d'estar fora de la mirada. Ha de ser útil i desinteressat en un mateix comportament, tan distant i incorruptible com un artista, sovint tan a prop de la terra com un polític".
Els estudiants d'ISIPE coincideixen en gran part amb el pluralisme del perfil d'economista descrit per Keynes i per això han iniciat la seva particular rebel·lió a les aules. Queda per veure si les aules interioritzen la rebel·lió. I mentrestant, reunits a París, segueixen reivindicant en forma de pregunta retòrica si l'economia hauria d'estar al servei de les persones o si són les persones les que haurien d'estar al servei de l'economia.