La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha defensat aquest dimarts la necessitat que Catalunya compti amb un parc eòlic marí l'any 2030 per assolir els objectius de transició energètica fixats en La prospectiva energètica de Catalunya 2050, un pla que es presentarà el pròxim divendres a Barcelona. Segons la consellera, la potència de la instal·lació hauria de ser de 1.000 megawatts (MW), en el que seria un primer pas per complir els objectius del pla. Tal com ha detallat Jordà, la meta és que Catalunya disposi de 3.500 MW procedents d'aquesta font d'energia el 2050. A hores d'ara, l'únic projecte que hi ha sobre la taula és el Parc Tramuntana, que se situaria a l'Empordà i tindria una producció de 500 MW. Segons Jordà, els parcs eòlics marins tenen una producció d'energia elèctrica per MW i metre quadrat "molt superior al d'una instal·lació solar fotovoltaica o un parc eòlic terrestre". "La implantació d'energia eòlica marina pot reduir l'ocupació de territori i el consum de materials per a la producció d'energia elèctrica", ha afegit en declaracions durant una visita al parc eòlic marí de Middelgrunden, a Copenhagen (Dinamarca). En relació amb aquesta qüestió, Jordà ha recordat que una alternativa equivalent al volum d'energia que pot generar un parc eòlic marí de 1.000 MW seria instal·lar aproximadament 2.300 MW de plaques fotovoltaiques a terra, una infraestructura "amb un important impacte ambiental, d'ocupació del territori i d'utilització de recursos materials".
Per altra banda, la consellera ha recordat que un parc d'aquestes característiques només podrà tirar endavant "si el seu impacte ambiental és assumible i s'adopten les mesures correctores pertinents de salvaguarda de caladors pesquers i impacte ambiental". En aquest sentit, ha fet una crida per "assolir el màxim consens dels agents socials, econòmics i científics" per "preservar els valors naturals i els serveis ecosistèmics". En un comunicat, el departament d'Acció Climàtica recorda que l'autorització final per un parc d'aquesta tipologia és competència de l'Estat. És per això que, durant la seva intervenció, Jordà ha instat al Ministeri de Transició Ecològica a "incorporar criteris de consens i diàleg territorial en la tramitació dels projectes que facilitin la seva implementació".
Més d'una trentena de molins i una prova pilot
El parc Tramuntana és l'únic parc eòlic marí que en aquests moments hi ha sobre la taula a Catalunya. La proposta la va llençar a principis de l'any passat l'empresa BlueFloat Energy i el grup d'enginyeria i tecnologia SENER. En un primer moment, es va plantejar una proposta de màxims amb 80 aerogeneradors i a una distància d'entre 10 i 22 quilòmetres de la costa del golf de Roses. Després, es va reduir la proposta inicial a 35, amb una potència de 500 MW, i més allunyats del cap de Creus. En concret, preveien que se situés a una mitjana de 24 quilòmetres de la badia i passés dels 10 als 14 de distància del cap de Creus.
Després de diverses mostres de rebuig i de la creació d'una plataforma contrària, Stop Macro Parc Eòlic Marí, els promotors vam llençar una nova proposta: una prova pilot única al Mediterrani amb només tres aerogeneradors que servirien per crear un punt d'experimentació marina. La prova pilot, però, en cap cas descartava la proposta inicial i els seus impulsors han reiterat en diverses ocasions que continuaran fent passes per buscar el consens del territori. El posicionament del Govern arriba només unes setmanes després que la Comissió d'Acció Climàtica del Parlament rebutgés la proposta de resolució de la CUP en contra del projecte, amb el vot en contra de tots els partits, excepte els cupaires. La votació, de fet, donava continuïtat a la sessió de compareixences de desembre amb el membre de l'equip promotor, Sergi Ametller; el síndic, Rafael Ribó i el vicepresident de la Plataforma Stop Macropac Eòlic Marí, Jordi Ponjoan. La plataforma contrària va respondre amb un comunicat on assegurava que estan "decebuts" amb el posicionament del Parlament. En aquest sentit, van reiterar que continuaran treballant per "aturar" el projecte i la seva voluntat d'arribar, si cal, "fins als tribunals". També van carregar contra la "indecisió dels responsables polítics" i els van emplaçar a buscar "alternatives" de producció d'energia "viables i sostenibles".
"No ens estranya que busquin el camí fàcil"
Arran de les declaracions, la plataforma ha respost ara al Govern i ha assegurat que no els "estranya" que busquin el "camí fàcil, que és el dels lobbys". "Nosaltres entenem que s'ha de treballar més i que s'han de buscar solucions perquè la zona on es vol implantar és una zona molt sensible", assegura el vicepresident de l'entitat, Jordi Ponjoan. En aquest sentit, Ponjoan creu que la consellera hauria de ser "una mica més prudent" tenint en compte la importància de conservació de l'espai i admet que se senten "sols". Malgrat això, diu que tenen el recolzament de més de 20.000 signatures, de 25 ajuntaments i de més de 100 científics, a banda d'altres administracions. Ponjoan insisteix que continuaran lluitant i fent xerrades de conscienciació al territori. A més, diu que estan esperant que es resolguin les al·legacions al Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) i que "va per llarg". En relació amb això, diu que després caldrà un estudi d'impacte ambiental i que serà "difícil" encaixar-lo tenint en compte les condicions de la zona.