Teresa Jordà i Roura (Ripoll, 1974) és la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. L'estiu ha deixat temes candents per al Departament, des de les pugnes en el sector del cava i la problemàtica dels baixos preus del raïm, fins a les vagues al sector de l'avellana i els tràgics incendis a la Ribera d'Ebre d'enguany. Segons Jordà, societat i governs han de prendre consciència de la importància del sector primari i defensa que "la infraestructura de regadiu és igual d'important que l'L9 del metro". A més, critica que s'assenyali l'independentisme pels problemes del sector del cava i els baixos preus del raïm.

Fa uns dies el ministre d'Agricultura, Luis Planas, va culpar l'independentisme dels problemes del sector del cava. Com respon a aquestes acusacions?
És una broma de mal gust perquè no té absolutament res a veure. Estem en precampanya electoral i en aquesta situació alguns es permeten dir bestieses que no s'havien de dir. En qualsevol cas, vam rebre la carta del ministre responent a una demanda que li fèiem des de la conselleria després de la cimera que vam fer a finals d'agost, i la bona notícia és que a l'últim Consell de Ministres explicaven que ja no utilitzarien més plantacions o replantacions de vinya a la resta de comunitats autònomes, que al final és el que li demanàvem al ministre. 

Deixem-nos de boicots i comencem a revaloritzar el producte, que és la clau i la solució al problema

És cert que a la carta ell diu que aquest no pot ser l'únic motiu d'aquests mínims irrisoris dels preus del raïm, que són injustos i patètics, però a partir d'aquí es tracta de trobar fòrums per discutir-ho amb ell. Però assenyalar l'independentisme em sembla una broma de mal gust i jo no en vaig fer cap cas, ni tan sols li ho vaig respondre perquè em sembla que forma part del joc electoral. 

Encara podem parlar de boicot al cava català?
La història de la DO Cava té molts episodis i en algun moment hi havia hagut un boicot, però ara mateix jo crec que no es pot parlar de cap tipus de boicot i va molt més enllà de temes polítics, nacionalistes i independentistes. La DO Cava pateix un mal endèmic, i tant el sector dels productors i els elaboradors, així com el mateix Consell Regulador i l'Administració, sabem que tot plegat passa per fer una transició i sacsejar-ho tot. Enguany s'ha produït la tempesta perfecta en què hi havia excedent, noves plantacions, etcètera. Però ens han succeït diverses coses: ens hem trobat amb molt estoc i el preu del raïm ha caigut; també val a dir-ho, perquè una de les grans empreses acaba marcant el preu –sense voler marcar-lo, però ho fa–, i ja està. És evident que totes les bàlues de la cadena sabien que podia passar això, ha passat i el que hem de procurar ara és que no torni a passar mai més. Deixem-nos de boicots i comencem a revaloritzar el producte, que aquesta és la clau, i sens dubte la solució, perquè sabem fer bon producte i l'hem de saber vendre bé.  

Diu que cal revaloritzar el producte. Com es fa?
D'entrada no trobant la majoria de caves al supermercat a 2 euros, i segmentant. Justament el pla estratègic del Consell Regulador del Cava el que està treballant, i que nosaltres exigim, és una segmentació i una zonificació. Això és bo perquè vol dir que hi ha un ventall de producte, tothom ha de poder accedir al cava però no tothom té el mateix poder adquisitiu. Això és una cosa. Ara bé, que la gran majoria de producte o la gran quantitat d'ampolles que es venen del cava que surt d'aquest país sigui low cost, no ens sembla que sigui la manera. 

La prova és que aquells que fan una qualitat molt significativa, com per exemple Corpinnat, surten de la DO Cava justament perquè fa temps que demanen aquesta dignificació. És més, molta gent que també fa cava i continua estant a la DO Cava també reivindiquen aquesta revalorització del producte. 

Les DO que tenim en el món del vi ens han portat a grans èxits; amb el cava no hauria de ser diferent

Ara comentava la sortida de Corpinnat de la DO Cava. Com ho valora?
Les coses no passen perquè sí. Corpinnat feia temps que ho avisava i el Consell Regulador, que estava format per uns altres membres en el moment en què es va moure tot aquest debat, va semblar que no atenia les demandes d'un seguit d'elaboradors i productors de cava. És una decisió empresarial que nosaltres no podem aplaudir perquè jo crec que sempre és més fàcil unir esforços, però malgrat això, entenc el perquè ho han fet. I ara del que es tracta és de fer-ho molt bé dins la DO i potser les coses tornin a bon port. En qualsevol cas, ells valoren el producte i entenen que la fórmula no era dins la DO i marxen en el moment que consideren que han de marxar. Nosaltres no podem fer altra cosa que respectar-ho, però és veritat que el paraigua de les DO que tenim en el món vitivinícola ens han portat a grans èxits i pensem que amb el cava no hauria de ser diferent si fem les coses bé, i això passa perquè el Consell Regulador tingui molt clar quin és el pla estratègic, tingui clar què vol ser quan sigui gran i siguem capaços de vendre aquest producte tan nostrat com es mereix.

Corpinnat i la DO Penedès volen formar una altra DO. 
Sí, tenim una reunió pendent. Ens va arribar la notícia a través dels mitjans de comunicació però ells encara no han vingut a verbalitzar-ho, tot i que tenim una reunió demanada, però de moment no puc pronunciar-me massa perquè ho he llegit tot per la premsa i seria imprudent. 

Quan parlem de producte parlem de país, paisatge, etc. No sé si des d'Alemanya o EUA es pot viure amb la mateixa intensitat

L'emblemàtica Freixenet va ser comprada per l'alemanya Henkell. Codorníu ha passat a mans del fons nordamericà Carlyle. Com afecta això al sector?
Afecta molt perquè hi ha una part molt important en el bon producte, que és la proximitat i la responsabilitat social d'aquestes empreses i el lligam amb el paisatge i el Penedès, on grans famílies de generació en generació han produït cava i això ha format una nissaga. Quan això es perd per la qüestió que sigui i entren fons d'inversió, es podria entendre que els interessos legítims són uns altres. Aquest plus de responsabilitat social es podria posar més o menys en dubte, no ho sé. En qualsevol cas, quan parlem de producte –cava o vi– parlem de territori, de país, de pagesia, de paisatge, d'història; és un valor afegit, va dins l'ampolla... No sé si des d'Alemanya o els Estats Units es viu amb la mateixa intensitat. 

I més si és low cost...
En un cava d'1,5 euros és difícil que hi càpiguen massa coses dins l'ampolla, o les coses suficients que hi hauria d'haver. Segurament Henkell té uns principis empresarials molt legítims però en la distància es perden coses. 

A banda del cava, el sector de l'avellana també viu un moment difícil. Què està passant?
El sector de l'avellana és un sector molt reivindicatiu i justament l'any passat hi va haver molt mala collita. Això sol passar en l'agricultura quan s'ajunten diversos factors com el preu de l'avellana a Turquia, una mala collita i altres coses, fa que tot explosioni. Fruit d'aquest moment concret ens vam asseure aquí a la conselleria i vam treure un estudi de l'època de la consellera Serret que era un pla de revalorització de l'avellana, que explicava que l'avellana de Reus tenia molt camp per córrer però calia posar-la en valor. Vam parlar amb ells per fer-los entendre que el que cal és posar en marxa aquest pla estratègic, no només donar ajudes directes.

Per tant, les ajudes directes no formen part del seu pla a llarg termini?
Cal començar a canviar una mica el paradigma amb tots els sectors que pertanyen a aquesta conselleria. Les ajudes directes de vegades s'han de fer perquè passen coses, però de vegades es tracta de mals endèmics i només serveixen per posar una tireta. No cal que donem peix, cal que agafem les millors canyes del mercat i aprenem a pescar. En aquest cas de l'avellana vam proposar posar dues persones especialistes al territori i que implementessin el pla estratègic des d'allà, hi van estar d'acord i ara hi estem treballant. El sector de l'avellana respecte l'administració no pot estar gens queixós. El que hem de fer tots és tirar endavant aquest esforç comú. 

Hem d'entendre que el regadiu és una estructura d'estat, i és igual d'important que l'L9 del metro

Un altre dels temes candents són els incendis de la Ribera d'Ebre d'aquest estiu. Què es pot fer des de l'administració per intentar evitar aquests desastres?
Fent el que no s'ha fet fins ara. Entenent que el territori s'ha de gestionar i que els que ho fan millor són els pagesos i ramaders, i això vol dir tenir en compte que és veritat que en el 90% del país, hi viu poca gent, però és el 90% del país. I hem de ser capaços d'entendre que el regadiu és una infraestructura d'estat que ajuda que la terra sigui més productiva, ajuda a falcar gent al territori, ajuda que les comarques siguin dinàmiques i hi hagi oportunitats. En definitiva, és igual d'important que la línia 9 del metro.

El que cal, doncs, és prioritzar el sector primari tant com els altres.
Sí. Si no som capaços d'entendre que les infraestructures de regadiu són una estructura d'estat i són importantíssimes, no ens en sortirem. I això vol dir tenir els territoris preparats perquè Catalunya té un clima mediterrani on els incendis són inherents. I sempre se'ns cremarà una part del país. Ara ha tocat al sud, un altre dia tocarà a l'Empordà, un altre dia a la Catalunya central, i hem d'estar preparats. No pot ser que baixem a l'Ebre i ens adonem que on s'ha cremat més és on estava més deixat, això vol dir que si haguéssim tingut les franges corresponents, els camins més arreglats, els boscos més nets, oliveres de regadiu i no tant de secà, etcètera, ho hauríem salvat bastant més. Per tant, cal fer mesures per abordar la immediatesa del desastre, però en cal fer també perquè quan això torni a passar d'aquí a 20 anys, els efectes no siguin 5.000 hectàrees, en siguin 500.

Els afectats dels incendis encara demanen ajudes?
Crec que ara mateix estic en condició de dir que els afectats dels incendis estan prou contents i alhora amatents amb les accions que fem des del Departament d'Agricultura, i en extensió amb el govern del país. Sempre tot és millorable però crec que el Departament ha estat extremadament a l'alçada des del primer moment; encara estava fumejant l'incendi de la Torre de l'Espanyol que nosaltres ja vam baixar allà amb un primer paquet de mesures, d'uns 11,5 milions d'euros i que bàsicament era una línia de crèdit amb unes condicions immillorables, entre altres coses. A nosaltres el que menys ens interessa és que el pagès abandoni, perquè si abandona no ens està ajudant a l'aplicació de mesures, perquè al cap i a la fi ells són els que cuiden el territori.