Josep González porta al capdavant de la patronal Pimec des de la seva fusió amb Sefes, l'any 1997. Abans ja va ser el president de Sefes durant sis anys -la Societat d'Estudis Financers, Econòmics i Socials-, una organització patronal creada el 1976. Ara, 21 anys després a la presidència de Pimec, i després que ningú més presentés candidatura pel càrrec a part d'ell, González renovarà com a president de la patronal aquest proper 19 de juny. Avui, ens rep per parlar de la seva trajectòria, dels seus reptes, del procés i les empreses. Amb tot, González és contundent: segons diu, ni el procés ha fet mal a les empreses, ni s'han perdut inversions. Al contrari, "Catalunya té un gran atractiu" pel talent i les empreses.
Com valora la seva trajectòria després de tants anys?
Jo la valoro molt bé. Crec que aquesta institució ha fet una evolució modèlica i difícilment comparable, si ho analitzem a nivell d’Espanya. Quan va néixer, Sefes era una entitat petita i Pimec també, però hem fet una evolució molt forta, no sols de fusió sinó de creixement de l’entitat, i avui som una entitat amb el pressupost més alt de totes les institucions que hi ha. Si em poso a valorar tot el que hem fet, m’he de sentir molt satisfet. M’hi sento a gust, encara crec que podem fer més coses en aquesta casa i per tant estic disposat a fer-les.
Es va crear una certa polèmica pel fet que es tornés a presentar i els canvis als estatuts...
Fa uns anys vam canviar els estatuts i vam dir que els nous presidents només podrien tenir dos mandats, però quan vam fer els estatuts no vam posar a partir de quan s’aplicava aquesta norma. Aleshores, uns dies abans que presentés la meva candidatura, vam pensar que si no havíem posat a partir de quan s’aplicava, potser algú tenia dubtes si era aplicable en el meu cas o no. Aleshores vam fer una consulta, i va sortir que una norma d’aquestes és aplicable a partir de la data en què es publica. I jo ho vaig dir a la roda de premsa, però crec que això va generar una idea errònia. Potser volent-ho aclarir més es va generar un efecte contrari.
Vostè va dir que fins i tot es podria tornar a presentar a un proper mandat.
Això va sortir a la consulta que vam fer. Jo pensava que només em podria presentar a aquest nou mandat, però l’advocat ens va fer veure que podria presentar-me al proper també.
I ho farà?
No, no ho penso fer. L’altra vegada jo vaig insinuar que potser no em presentaria a aquest mandat, però no ho vaig ratificar. Ara sí, ara m’atreveixo a ratificar-ho. Crec que no té sentit que segueixi, ja no per un tema d’antiguitat, sinó perquè jo ja entro en una edat que tinc interès d’estar tranquil.
No em tornaré a presentar al proper mandat
Com encara aquest mandat que comença?
Ara em sento molt bé, amb molta energia i moltes ganes de fer coses, i ja he demostrat que ho sé fer. Però no pots estar pensant que sempre estaràs igual, i crec que és intel·ligent planificar-se i ser conscient de les limitacions d’un mateix.
Ara farà un any, en ple auge del procés, vostè va dir que “l’aplicació del 155 seria molt greu per a Catalunya i Espanya”. A tret passat, com ho valora?
Jo crec que l’aplicació del 155 no es pot mirar com una mesura positiva, és una mesura que en sí és una anomalia. Dit això, també és veritat que ens hem trobat amb empresaris que han vist la banda positiva, per exemple amb el tema dels pagaments, però per mi la visió del 155 no és bona, perquè és una circumstància que implica que Catalunya no pugui exercir les seves competències, i no ho podem entendre com a res positiu.
Ara que la crisi política s’ha estabilitzat una mica, tenim govern de Torra, govern de Sánchez i el 155 aixecat, com ho valora tot plegat? Realment el procés ha fet tan mal com diuen a les empreses?
No, en absolut. Això ho tenim molt clar. L’economia a Catalunya l’any passat va millorar substancialment respecte l’any anterior, i això ja ho vam contrastar en un informe que vam presentar fa un temps.
El procés no ha fet mal en absolut a les empreses
Què n’opinen els empresaris?
Els empresaris ens van dir que l’any 2017 havia anat molt bé, però que les expectatives pel 2018 eren encara millors. Ara, ja estem al juny del 2018 i realment ha anat millor. Tenim un rècord d’exportacions, continuem generant ocupació, l’atur a Catalunya és més baix que en altres llocs, tenim rècord del port, de l’aeroport, etcètera. En definitiva, les xifres són aclaparadores i mostren que les coses van bé.
Alguns diuen una altra cosa...
Hi ha hagut una situació política i una situació econòmica. La situació econòmica ha demostrat que Catalunya ha continuat sent potent i forta al marge de la situació política. I això ho dic amb molta contundència, perquè hi ha gent que no ho ha vist així, i nosaltres no estem en absolut d’acord amb les xifres que han sortit amb certs comentaris. Si algú ens demostra que l’economia catalana se n’ha ressentit, jo canviaré l’actitud, però si no és així, jo el que veig és que contrastant xifres d’atur, d’importacions, exportacions, de creixement del PIB, i de tots els paràmetres econòmics, tots han anat molt bé. I si els comparem amb Espanya, fins i tot s’ha arribat a dir que estem per sota de la mitjana d’Espanya, però no hi ha cap dada que estigui per sota de la mitjana d’Espanya!
Catalunya econòmicament ha continuat sent potent i forta al marge de la situació política.
Què opina de les males dades que alguns han donat?
Em costa molt entendre perquè es fan aquestes publicacions i em preocupa molt que dins el que és el propi empresariat català, ens estiguem dient coses que són negatives. Si fossin veritat, d’acord. Però si no ho són, hem d’anar amb compte, perquè dir coses pessimistes és no ajudar a la creació d’inversions i llocs de treball. Es vol crear un clima de pessimisme, i això no ajuda.
Ara bé, és difícil arribar a aquest clima de pessimisme perquè les xifres que van sortint, gairebé cada mes es corregeixen cap a millor de com va Catalunya. No entenc perquè surten aquestes coses.
Es vol crear un clima de pessimisme donant males xifres, i això no ajuda a les inversions
Considera que aquest clima de pessimisme que s’ha intentat crear segueix d'alguna manera una estratègia política?
Podria ser. I si ho és, ho lamento. Jo crec que no s’ha de barrejar la política amb les xifres, i més quan som entitats que representem empresaris. La meva opinió no és una opinió de Josep González, és una opinió que es veu en clau de Pimec. Per tant jo he de ser molt curós de dir les coses com són, econòmicament parlant. No et diré que va bé si no va bé, o al revés. Jo crec que seria una irresponsabilitat.
Nosaltres, al marge que sigui quelcom que afecti políticament o no, pel que fa a les notícies econòmiques sempre diem el que estem segurs que és. Si algú vol fer-hi barreges polítiques, és el seu problema, i ho lamento perquè no és una opinió personal, és una opinió d’una entitat que es deu als empresaris. I per això, repeteixo, les xifres o tendències que han dit alguns no les veig per enlloc. Perquè ho han fet? No ho sé, ells sabran.
Amb les pimes amb qui vostè treballa, realment ha vist que es tirin enrere algunes inversions pel tema polític?
No podem dir que no hi hagi hagut alguna inversió que s’hagi aturat, sempre temporalment. Sí que s’ha donat algun cas d’alguna empresa que ha decidit esperar una mica abans de fer segons quina inversió, però no conec cap cas d’inversions que s’hagin aturat definitivament. Això no treu que les inversions a Catalunya no hagin seguit sent importants, i que continua havent cada dia inversions de fora que es fan a Catalunya.
No conec cap cas d'inversions que s'hagin aturat definitivament pel procés
Jo no dic que no s’hagi aturat alguna inversió, perquè aquesta és una dada molt difícil d’assegurar. Així com amb la resta de dades em sento segur de dir que Catalunya va bé, amb el tema inversions és més difícil. El que atura una inversió no ho va publicant, i per tant jo en puc saber alguns casos, però no ho sé en global. Hi pot haver més diversitat d’opinions, però jo veig que el ritme d’inversions a Catalunya continua sent molt alt.
Com és que Catalunya és tan atractiva internacionalment?
És normal. Catalunya té uns ingredients que no els podem obviar. Encara que vulguem fer mala propaganda de Catalunya, tenim un teixit industrial potentíssim, el més potent d’Espanya. Tenim un nivell de qualificació professional molt alt, tants professionals qualificats bons no els trobarem a altres comunitats. Tenim unes infraestructures potents, proximitat al mar i a Europa. No podem obviar el que té Catalunya. I té molts factors que per una inversió estrangera són molt atractius, per molt que es parli d’inestabilitat política.
Catalunya té molts factors atractius per la inversió, per molt que es parli d'inestabilitat política
I la inestabilitat política no influeix?
La inestabilitat política és un factor que es valora en les inversions, és clar que sí. Però no és l’única. Pots tenir una inestabilitat que podria ser millor, però si alhora tens una indústria potent, un nivell d’ocupació potent, un nivell de professionals potent, unes universitats potents... doncs tot això pesa. Jo el que veig és que no hi ha hagut una davallada important d’inversions, i espero que no hagi tingut un impacte significatiu, almenys no es veu.
Pel que fa a la política catalana, quan va sortir el nou govern de Quim Torra, vostè va dir que esperava que es prioritzés el Pacte Nacional per la Indústria.
Bé, la primera cosa que vam dir és que es faci un govern estable i durador, perquè ho necessitem. A banda d’això, sí que és veritat que el Pacte Nacional per la Indústria és un document potent, molt complet, que toca moltes mesures industrials i d’estimular la indústria. Està ben quantificat, ben planificat i crec que és una de les prioritats que hem de posar en marxa.
Dins el Pacte també hi considerem tot el tema de les comunicacions als polígons industrials, és a dir, que no hi hagi polígons que no tinguin fibra òptica. És a dir, parlem del 5G i en canvi encara hi ha polígons que no tenen fibra, i això és una incongruència. Aquest sí que és un factor important per determinar inversions!
I quins altres factors importants hi ha?
Les infraestructures. No ens adonem que el fet de tenir bones infraestructures sí que és un factor per invertir o no invertir, perquè les empreses han de transportar mercaderies, han d’importar materials, etc. I per tant sí que tenen en compte aquest tema a l’hora d’invertir en un país. A més, hem de tenir en compte que aquests anys hi ha hagut una retallada sistemàtica d’infraestructures a Catalunya, i això sí que és un factor que pot afectar certes inversions.
Com valora el govern de Pedro Sánchez?
D’entrada valoro que ha pres decisions molt ràpid: s’ha constituït el govern en pocs dies, hi ha hagut una crisi amb un ministre i l’ha ventilat amb hores, i això són factors que no deixen de ser positius. Té una capacitat d’actuació ràpida i penso que això és bo per un govern.
D’altres aspectes, dins dels pocs que podem valorar amb una setmana, s’havia dit durant anys que un nou govern eliminaria la reforma laboral. Bé, doncs s’ha parlat que s’anirà fent una anàlisi de la reforma laboral i es milloraran les coses que no funcionen. Perfecte. El que nosaltres sempre hem dit és que no es podia eliminar la reforma laboral només pel fet que pugi un altre govern, com també ho diem amb la formació.
Com ha de ser una formació eficient?
Hi ha d’haver plans de formació estables. No pot ser que perquè ara hi hagi un govern socialista es decideixi que es faran els plans de formació i educació en clau socialista, i que l'endemà pugi el PP i llavors es canviï tot i es faci en clau del PP. La formació ha d’estar al marge dels partits polítics. Ha de ser una formació consensuada i que amb 15 anys o 20 es desenvolupi aquella política formativa independentment dels partits que hi hagi. En aquest aspecte, el que dèiem de la reforma laboral, ho valorem de manera positiva. Fem les coses amb seny. Tots els governs fan coses bones i dolentes, el que s’ha de fer és millorar el dolent, no eliminar-ho perquè ho ha fet un altre govern. Per tant, fins ara jo diria inputs positius, evidentment dins de la limitació de temps que tenim de govern.
Quines peticions faria?
Ui, faria una carta als Reis. Primer de tot, que facin gestos i construeixin una estabilitat amb les relacions amb Catalunya. Crec que és una ocasió excel·lent per començar a recuperar un nivell de normalitat de les institucions, i per fer-ho, com millor que amb un nou president al govern espanyol i un nou president de Catalunya. Penso que és un moment extraordinari per començar a fer gestos.
Quins gestos proposa?
Un gest que podria ser molt encertat seria derogar l’article de portes obertes perquè marxin empreses de Catalunya, per exemple. No té sentit que si s’ha normalitzat la situació mantinguem obert aquest article. Un altre seria millorar de manera efectiva el nivell d’inversions a Catalunya, que durant molts anys ha estat retallat, i això és una realitat i es pot demostrar consistentment.
Seria encertat derogar l'article de portes obertes perquè marxin les empreses de Catalunya
I a banda del tema Catalunya?
Doncs plans de formació que siguin consensuats i estables, com dèiem. Que es potenciï la formació professional (FP), ja que creiem que el país té una gran necessitat d’aquest tipus de formació. D’altra banda, que el Pla Nacional per la Indústria que tenim aquí a Catalunya es faci també per Espanya, perquè penso que tot el que sigui millorar la indústria vol dir millorar l’economia i els llocs de treball, per tant és imprescindible fer-ho.
I pel que fa a l’energia?
Sí, és clar. S’ha d’abaixar el cost de l’energia d’aquest país, que no és competitiu. Tenim una sistemàtica en què el cost del Kw és dels més alts d’Europa, i això resta competitivitat a les empreses. A més, no hem fet polítiques d’energies renovables. Espanya més aviat s’ha carregat les energies renovables. És a dir, tenim un país de Sol i no fem polítiques d’energies renovables.
Quins són els principals reptes de les pimes en un entorn globalitzat?
La transformació digital, amb tot el que comporta. És a dir la robòtica, la intel·ligència artificial, la indústria 4.0, etcètera. És imprescindible que les pimes s’hi adaptin el màxim ràpid possible, perquè això va molt més ràpid del que mai han anat les revolucions tecnològiques. Per tant, l’empresa que no vagi ràpid es quedarà enrere, i això pot ser molt car. Les haurem d’ajudar a entendre aquesta transformació, les hauran d’ajudar les polítiques de l’Estat ajudant a finançar la innovació, etcètera. Nosaltres com a patronal també és una de les prioritats que tenim.
El finançament és un tema que, com a empresa, et pot matar
Hi ha una altra que prioritat que és que les empreses han d’aprendre a estar ben finançades, perquè amb la crisi dels últims anys, ja hem vist que l’empresa que l’ha agafat malament amb finançament, o ho ha passat molt malament, o ja no existeix. El finançament és un tema que et pot matar, i per tant s’ha de cuidar molt i se n’ha de saber. També des de Pimec intentem ajudar bastant a les empreses en aquest sentit.
I els reptes que vostè es marca per aquest mandat van en aquesta línia?
En tinc molts, però la transformació digital és per mi un repte. I també el de potenciar la formació professional. Ens fa falta molta gent qualificada de rang intermig. El jovent no sap la d’oportunitats que tindria si tingués una FP.
A què es deu aquesta falta de gent a la FP?
S’ha perdut bastant la “mala fama” de les FP. Segurament el que passa és que no tenim tots els centres ben dotats, falta que el jovent prengui la decisió de fer FP i campanyes informatives en aquest sentit. Ja no és que es vegi com una cosa "denigrant", perquè ja s’ha vist que quan algú té una formació d’aquestes, amb 3 mesos troba feina. I això és un fet. Per tant, la valoració de l’FP no és dolenta, però falta informació.
