“En el món de la banca es fan coses, però sobretot es resisteixen tempestes”. Així resumia Josep Oliu, president del Banc Sabadell, les anades i vingudes del sector bancari. Un temporal alimentat a base d’incerteses, com el canvi de seu fora de Catalunya, la integració del britànic TSB i la banca del futur. Un seguit de reptes que Oliu detallava sense pèls a la llengua davant d’un centenar d’empresaris en un esmorzar organitzat per Esade.

Oliu porta al capdavant del Banc Sabadell des del maig del 1999, quan va succeir el seu pare, Joan Oliu, en el càrrec. Recorda els seus primers temps presidint l'entitat com "l’època més important del Sabadell, entre el 1999 i el 2001", moment en què va sortir a borsa i es va encarar el banc "cap a un model de negoci enfocat en el client". Així, Josep Oliu ja porta 20 anys al càrrec, temps suficient per viure tempestes, tsunamis i glaceres i fer una reflexió: “Res és gratis. Després de tants anys, només puc pensar en allò que he deixat de fer”.

De Barcelona a Alacant, "una necessitat urgent"

El Sabadell va ser la primera gran empresa catalana que va decidir traslladar la seu fora de Catalunya després del referèndum de l'1 d'octubre. Va ser concretament el 5 d'octubre del 2017 que la cúpula bancària feia pública la seva decisió. D'això en fa gairebé un any i mig, però les paraules d'Oliu per explicar la situació del moment acostumen a ser les mateixes: "Va ser una necessitat urgent".

La decisió de traslladar la seu no té res de polític, és simplement una decisió tècnica"

"El diner és molt poruc i quan percep que en algun lloc hi ha algun tipus d'inseguretat jurídica, davant el dubte, l'inversor se’n va". I això és, justament, el que va passar a Catalunya, segons el president del Sabadell. Amb veu agitada explica que el dia 2 d’octubre van començar a sortir saldos del banc "d'una manera desenfrenada", i "sabíem quin era el diagnòstic i com s’arreglava: deixant de mantenir el risc i la por de ser aquí en cas que Catalunya sortís de la Unió Europea". I així va ser. Tres dies més tard, el Sabadell ja feia les maletes en busca d'una altra ciutat "més segura".  

Amb tot, confessa: "És lamentable". La decisió "no té res de polític ni res, és simplement una decisió tècnica". A més, "ja ho havíem pensat feia dos anys, que això podia passar, perquè ja ho veiem a venir i al final va ser així". "Això és un destorb i una desgràcia, però és el que hi ha". 

El TSB, "la batalla guanyada"

La filial britànica del Sabadell, el TSB, ha estat una font de problemes per l'entitat durant el darrer any. Els problemes amb la migració tecnològica van provocar grans pèrdues a principis del 2018, però que s'han anat arrossegant fins els darrers resultats. Abans de la presentació de resultats de l'exercici del 2018, Oliu ja havia avisat que les conseqüències de la filial anglesa encara s'arrossegaven, i per tant les xifres no van ser una sorpresa: va guanyar 328,1 milions d'euros el 2018, un 54,2% menys que el 2017. 

Hem perdut un any, però no hem perdut ni clients ni marca. Al final haurà estat una bona inversió"

"El que pensàvem que seria un passeig militar, ha acabat sent una batalla que hem guanyat però que ha tingut més costos dels que pensàvem", confessava Oliu. De totes maneres, "sabíem que la migració tecnològica era un risc, perquè vam absorbir un banc que no era un banc, ja que no tenia res de tecnològic" però no es pensaven que arribaria tan lluny. Amb optimisme, però, afirma: "Hem perdut un any, però no hem perdut clients i no hem perdut marca. El TSB té tot el potencial per desenvolupar-se i triomfar. Al final haurà estat una bona inversió".

El Brexit, però, és la situació "no esperada" pel Sabadell. Irònicament, Oliu confessa: "Això és el que passa, vols absorbir un banc europeu i resulta que tot el país del banc marxa d'Europa". 

La caiguda de les accions

El passat divendres 1 de febrer, quan el Sabadell presentava els resultats, les seves accions van començar a caure, i encara avui mantenen una tendència negativa. Segons Oliu, "té a veure amb la incertesa. Quan els mercats reaccionen i hi ha algun valor que no es compra tot i estar barat vol dir que hi ha alguna incertesa". I per incertesa, es refereix a la jurídica, la política o la regulatòria. Que al cap i a la fi, "els que marquen el preu són els inversors".

Hem tingut molts moments el 2018 amb escenaris d'incertesa jurídica, política o regulatòria"

I quines incerteses es veuen ara? "Sobretot hi ha incerteses regulatòries i jurídiques. Hem tingut molts moments durant l’any passat amb escenaris que han estat conseqüència d’incertesa jurídica, com la crisi catalana", explica. "O incerteses polítiques, com les clàusules sòl, o regulatòries, com la crisi de les hipoteques per l'impost AJD".

Segons Oliu, el gran desajust és que "a l’inversor, haver d’invertir en alguna cosa els rendiments dels quals depenen de factors polítics i econòmics tan importants acaba provocant que deixin d’invertir en els bancs, perquè es fa molt pesat". Alhora, avisa que tot el sector bancari està baix a la borsa "perquè encara hi ha riscos". Tot i que "el Sabadell té una valoració més baixa que la resta pel tema anglès, el problema amb el TSB ja està solucionat, però el mercat encara no ho ha percebut". 

La banca de demà, creativitat i marca pròpia

Com seran els bancs el dia de demà? "Ja ho veurem, però segurament no tindran res a veure. Però això que diuen alguns de que desapareixeran els bancs, no passarà. El que cal és buscar el model que més s’apropi a les necessitats del client", ha asseverat. "Cal adaptar el seu model de negoci en un món on ha canviat la manera de tractar les dades i al informació, les formes d’actuar dels clients varien, i hi ha una competència important".

I ja no només la competència en el sector, sinó d'empreses  tecnològiques que busquen el seu lloc sobretot en àmbit pagament. "Aquestes grans tecnològiques estan menys regulades que nosaltres, cosa que no està bé, hi ha d’haver fair play". 

La racionalitat és molt important però la creativitat també. En un banc la creativitat és difícil, però al final els diners també són il·lusió"

Oliu també ha aprofitat per encarar-se amb els reguladors: "no ens deixa tenir beneficis i causa altres problemes, i a més és savi, que deia el meu pare". I un afegit, les fusions: "Als reguladors els agradaria que es fessin fusions intereuropees però no s’acaben de donar". I perquè? Principalment, per les poques sinergies entre països i les diferències entre legalitats, explica el banquer. 

Finalment, una última reflexió del banquer de cara la banca del futur: "La racionalitat és molt important però la creativitat també. En un banc la creativitat és difícil, perquè són tot números, però al final els diners també són il·lusió".