"No liderarem cap negociació en un nou model de finançament", ha assegurat el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, durant l'acte "Preparant la Catalunya del futur: projecte de pressupostos 2017", organitzat pel Col·legi d’Economistes. No s'ho han volgut perdre la consellera de Treball, Dolors Bassa, la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, i el secretari d'Economia, Pere Aragonès, així com també el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, o el secretari general de la UGT, Camil Ros.
Més concretament, Junqueras ha explicat que en base l'experiència, hi ha únicament dos possibles resultats a l'hora de negociar amb el govern espanyol: "sempre responen que no o bé, quan no responen del tot que no, sempre acaben incomplint." Resseguint aquesta linia, no li veu sentit a intentar negociar el finançament ja que a més considera que qualsevol cosa que demani Catalunya es convertirà en un "topall" per a la capacitat negociadora de la resta, pel que entén que "tots estan encantats que nosaltres no diguem res. Què hem de fer, perjudicar-los?"
Un reclam per a Montoro
Després que Aragonès hagi confirmat que el vicepresident asistirà finalment al Consell de Política Fiscal i Financera copresidit per la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, Junqueras ha anticipat que la Generalitat demanarà al govern espanyol que per al 2017 s'apliqui a Catalunya un límit de dèficit de l'1,18% del PIB.
Tal i com ja va explicar aquest dimarts en la presentació de pressupostos del Parlament, el conseller d'Economia ha reiterat que han confeccionat els comptes en base el 0,5% perquè "és la xifra que el Ministeri va imposar, que no acordar i la prova d'això és que van haver-hi més vots en contra que a favor." Alhora, es la xifra de dèficit que es va comunicar a les institucions europees.
Uns pressupostos amb doble objectiu
D'altra banda, Junqueras ha concretat que aquests pressupostos tenen un doble objectiu: contribuir a resoldre les urgències més immediates i garantir la continuïtat del creixement econòmic. A tall d'exemple, 100 milions addicionals pels programes d’ocupabilitat, 21 milions addicionals al programa d’acció, 12 milions addicionals pel foment de la recerca a Icrea, o 660 milions de suport financer al sector industrial, entre d'altres.
Al mateix temps, també ha recordat que la previsió d'inversió en infraestructures és "la més alta dels últims cinc anys", ja que està xifrada en 1.575 milions. Tot i això, encara resta lluny dels rècords històrics marcats el 2007 o el 2008. "És molt difícil en un sol pressupost igualar tots els màxims de totes les partides de tots els pressupostos ja que ara hi ha restriccions com el sostre de dèficit", ha conclòs.