La justícia espanyola ha descartat que Banco Madrid tingués cap estructura muntada per facilitar el blanqueig de diners. De fet, assegura que des que Banca Privada d’Andorra (BPA) va adquirir l’entitat espanyola, es van reforçar de manera molt important les mesures de control. D'aquesta manera, el jutjat d’instrucció número 38 de Madrid ha decidit arxivar la causa oberta contra el consell d’administració del banc espanyol, que era pràcticament idèntic al de BPA i que estava liderat pels germans Higini i Ramon Cierco i Joan Pau Miquel.
És, a nivell genèric, la quarta decisió judicial a Espanya que treu tota mena de responsabilitat a l’entitat. En una sentència dictada recentment, el jutjat de Plaça Castilla sobreseu la querella presentada al seu dia per les societats Marine Instruments i Luiniaski contra el consell d’administració de Banco Madrid perquè “el resultat de les diligències certament practicades i dels nombrosos documents que formen part de la causa, no revela indicis de criminalitat suficients al nivell exigible més enllà de meres afirmacions que no han estat suficientment acreditades”.
En definitiva, no es justifica cap delicte, i tampoc l’existència d’un sistema de blanqueig. El jutjat en qüestió ha adoptat la decisió en base a un informe pericial emès per un tècnic del Sepblac -l’homòleg a Espanya de la UIFAnd- i en què, entre altres coses, destaca que amb l’arribada dels nous accionistes de Banco Madrid, és a dir, amb la compra de l’entitat per part de BPA, es van “incrementar exponencialment” els procediments de control i els “elements de millora en el control normatiu i de prevenció eren clars”. Deixa clar, doncs, que el fet que algun client blanquegés -cosa que tampoc assegura-, no implica ni els òrgans de direcció ni la cúpula del banc.
La resolució judicial també destaca que en una altra causa es va considerar com a fortuït el concurs de creditors que es va instar a Banco Madrid arran de la crisi de BPA. Remarca que, en aquell cas, el jutjat mercantil que se n’encarregava no només no va trobar que no hi hagués dol en la causació de la fallida del banc, sinó no hi va haver tampoc negligència. La interlocutòria també fa referència a la controvertida ‘aspiració’ de dades informàtiques bancàries que agents de la Unitat de delictes econòmics i fiscals (Udef) de la policia nacional espanyola va fer al Principat a petició del ministeri fiscal espanyol i assegura que tota aquella documentació, a banda d’haver-se obtingut de forma anòmala atès que la investigació prospectiva està prohibida en l’ordenament jurídic espanyol, a més a més “no ha aportat res de rellevant”.