Tots els organismes econòmics han acabat per rebaixar les previsions de creixement per a Espanya. L'última ha estat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) que l'ha baixat en quatre dècimes les seves previsions de creixement tant per a 2021 com per a 2022, fins a fixar-les en el 5,1% i en el 5,9%, respectivament. L'impacte associat al rebrot de la pandèmia al desembre, la crisi mundial de subministraments i el retard en els efectes econòmics del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència figuren entre els motius que expliquen aquesta revisió a la baixa, segons ha precisat l'entitat aquest dilluns en un comunicat.

Les seves noves estimacions suposen una actualització de les xifres incloses al seu Informe sobre els projectes i línies fonamentals de pressupostos de les administracions públiques (AAPP), de finals d'octubre, i recullen també una correcció a l'alça dels seus càlculs sobre la inflació de cara a 2022, fins al 2,4%. D'aquesta forma, les previsions de l'organisme s'allunyen més de les del govern espanyol, que auguren un creixement del 6,5% per a 2021 i del 7% per a 2022.

Quadre macroeconòmic

El quadre macroeconòmic estimat per l'AIReF ara apunta que la demanda nacional aportarà 4,5 punts d'aquest creixement del PIB de 2021, lluny dels 5,8 punts que pronosticava a l'octubre. Al contrari, el saldo exterior millora notablement fins a compensar part d'aquesta baixada i passa a sumar 0,5 punts, en contrast amb les seves anteriors estimacions, que situaven l'indicador en terreny negatiu (-0,3 punts). Per a 2022, l'aportació del consum nacional ha caigut un punt, fins a 5,2, mentre que el saldo exterior passa de sumar 0,2 a 0,7 punts.

Els responsables de l'organisme -de caràcter independent i dedicat al control fiscal- han recalcat que el "pitjor acompliment" de l'esperat de la segona part del 2021 es traslladarà "a un menor creixement" aquest any, la qual cosa retardarà la recuperació dels nivells de PIB precovid fins i tot finals de 2022. L'entitat també ha actualitzat les seves previsions de dèficit de les administracions públiques, que apunten ara que se situarà en el 7% del PIB al tancament de l'exercici 2021, tres dècimes inferior a l'estimat en la seva última projecció, a començaments de desembre.

Per subsectors, el dèficit de l'Administració Central millora tres dècimes, del 6,2 al 5,9%, mentre que es mantenen inalterats el dels Fons de la Seguretat Social (FSS), en l'1,3%, i el de les comunitats autònomes, en el 0,2%. Tampoc no registra canvis el superàvit estimat per al subsector local, que se situa en el 0,3%.

En aquests càlculs s'ha tingut en compte un augment més pronunciat dels ingressos tributaris, que segons aquestes projeccions es van incrementar l'any passat en 14,6%, sis dècimes per sobre del projectat anteriorment. "En termes comparables amb 2019 -abans de la pandèmia-, l'increment fins al novembre era del 4,6% i, a excepció dels Impostos Especials, les principals figures impositives superen ja la recaptació d'aquell any", han explicat.

D'acord amb les seves xifres, les mesures tributàries incloses en els Pressupostos de 2021 afegeixen uns altres 1.338 milions, mentre que les aprovades per mantenir la factura de l'electricitat resten 1.126 milions.