El ministre d'Economia i Competitivitat en funcions, Luis de Guindos, ha tret a la llum el seu nou llibre: Espanya amenaçada. Amenaçada principalment per una crisi econòmica "sense precedents" que una mica més i li costa el rescat. Al llarg del seu relat, De Guindos parla d'"un veritable calvari per a Espanya" durant el 2012, en el qual va ser "a prop de la foguera" i no aconseguia "agafar el son, sobretot quan tenia una subhasta del Tresor l'endemà". Context que li serveix per lloar "el cap fred" del president també en funcions, Mariano Rajoy, el seu pragmatisme i el "no deixar-se influir" per interessos particulars o lobbies.
També recorda la "gèlida" roda de premsa després del Consell de Ministres de desembre del 2011, en la qual Rajoy va defensar l'aposta del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per l'IRPF, en lloc de la seva per l'IVA; o el famós gest que el llavors president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, l'agafava del coll amb totes dues mans. Una imatge que val més que mil paraules i més enllà d'haver estat "portada de la premsa a mig món" suposava un símbol dels ajustaments que Europa volia per a Espanya. També recorda a Rodrigo Rato i el seu particular accés a la presidència de Caja Madrid el gener del 2010 després d'una "dura batalla interna dins del PP" així com l'escàndol de les "targetes black" sobre el qual assegura que mai no ha tingut un "dilema moral".
"Adobar el terreny per als independentistes"
Però per damunt de tot, procura no oblidar-se de Catalunya i, més concretament, de la Generalitat en un capítol titulat "El rescat de les comunitats". Posem-nos en context. Any 2012, governa CiU liderada pel president Artur Mas. La situació a Espanya és de "plena tempesta financera" i el Govern li llança un plantejament insinuador: "Deixar de fer front als pagaments és adobar el terreny per als independentistes". O el que és el mateix, més descontentament social implica més independentistes.
Més concretament, Catalunya era protagonista d'un "dels moments més delicats en la implantació del FLA". Cara a cara amb un venciment al mercat de capitals a la cantonada, es va demanar un avançament al Tresor que va ser concedit. Però per "sorpresa" de De Guindos, un dia abans d'efectuar el pagament, el Govern va informar l'Executiu central que encara es contemplava un impagament dels venciments a causa d'altres prioritats. Segons la Generalitat, pagar a les farmàcies o a les entitats de serveis socials mentre que segons De Guindos, es tractava de fer un "default" o fallida per raons merament polítiques. I finalment, l'assumpte es va resoldre "gràcies al sentit comú que, amb bastanta dificultat de vegades, sol gairebé sempre obrir-se pas".
El "dialogant" Mas-Colell
Un sentit comú que més enllà del "soroll polític", no va escassejar en els ponts de diàlegs permanentment establerts amb l'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Es refereix a ell com "una persona dialogant i amb profunds coneixements, el que facilita molt les coses". Assegura també haver treballat de forma solidària amb Catalunya. "Li podríem haver tornat l'esquena per la deriva independentista, com alguns encara exigeixen. Crec que hauria estat un desastre en termes financers, se'ns hauria tornat com un bumerang", afegeix.
I a mitja esquena, recorda que Catalunya ha absorbit el 33% dels fons de finançament de les comunitats en els quatre anys de legislatura, fins a un total de 46.400 milions. "El rescat més gran per mida i per risc", conclou.