La llum segueix sense dona treva als consumidors. Aquest dimarts no superarem el rècord del dia més car de la història, com ve sent habitual els últims mesos, i el preu mitjà del dimarts serà de 153,43 euros el Megawatt hora, però sí que pagarem l'hora més cara de la història.
Concretament el preu de 171,58 euros el MWh entre les vuit i les nou del vespre, superant els 170 euros d'aquest dilluns. Per l'altra banda, el preu mínim serà de 119,95 euros el MWh entre les tres i les 5 del matí. D'aquesta manera, malgrat el descens, el preu d'aquest dimarts serà el segon més alt de la sèrie històrica, per darrere dels 154,16 euros d'aquest dilluns, encara que per davant dels 152,32 euros del passat divendres, el seu tercer major registre.
Els 153,43 euros que es registraran aquest dimarts en el mercat majorista suposen disparar en un 252,7% els 43,49 euros en els quals el preu de la llum es movia just fa un any i respecte al dimarts passat, la xifra és un 20,5% superior.
Després de batre rècords històrics tant al juliol com a l'agost, el mes de setembre s'encamina ja a experimentar aquest mateix camí, ser el mes més car de la història, batent setmana rere setmana els preus més alts de tota la sèrie històrica.
Calviño es pronuncia
Davant de la tendència alcista que de moment sembla no tenir final, s'ha pronunciat la vicepresidenta primera i ministra d'Economia del govern espanyol, Nadia Calviño, que ha assegurat que seguiran amb "la mateixa línia" d'actuació per intentar atenuar aquesta escalada de preus. Segons la ministra la línia és seguir rebaixant impostos i càrrecs del funcionament del sistema i, a més, subhastar una part de l'energia fora dels mercats majoristes.
Tot plegat, segons Calviño amb l'objectiu que a finals d'any la factura mitjana sigui com la de 2018, tal com va prometre el president Pedro Sánchez. En declaracions a Telecinco la ministra també ha recordat que l'encariment de la llum no és un fenomen d'Espanya i que es deu als costos d'emissió del CO₂ i a la pujada dels preus del gas en els mercats mundials, la qual cosa "cap govern nacional pot alterar". La vicepresidenta ha indicat que dos terços dels consumidors, molts d'ells empreses, compten amb una tarifa plana que automàticament esmorteeix l'impacte dels preus en el mercat majorista.
Facua reclama ampliar descomptes
Per altra banda, l'associació de consumidors Facua ha reclamat al govern espanyol que estableixi tres categories de consumidors vulnerables per a aplicar-los descomptes del 50%, el 70% o el 100% en la factura elèctrica en funció de la seva situació econòmica.
La proposta en qüestió representa un canvi de gran importància en l'actual model de bo social, que a més d'"oferir descomptes massa reduïts imposa la percepció d'uns ingressos econòmics desproporcionadament baixos, i això alhora que, de manera contradictòria, s'ofereix a totes les famílies nombroses, per molt alt que sigui el seu nivell adquisitiu", segons ha assegurat Facua en un comunicat aquest dilluns.
En el mateix escrit, l'associació també adverteix que els màxims històrics en el preu de l'electricitat "fan més urgent que mai que l'Executiu executi la reforma profunda del bo social elèctric" a la qual es va comprometre en el seu acord programàtic a l'inici de la legislatura.
La proposta de Facua, doncs, no només es tractaria d'un bo de llum, sinó també de gas i aigua, i les bonificacions continuarien anant a càrrec de les companyies energètiques i, en el cas de l'aigua, de les seves subministradores, amb un límit en el consum anual que en l'electricitat oscil·laria entre 3.600 i 5.200 kWh.
Per a adquirir la condició de consumidors vulnerables, la proposta de Facua és que les seves despeses en subministraments domèstics més la hipoteca o el lloguer de l'habitatge representin almenys el 35% dels seus ingressos i que aquests no superin dos salaris mínims, que s'elevarien fins a tres en funció del nombre de fills, discapacitats, dependents o majors de 65 anys que formin part de la unitat familiar.