La "fuga de seus" de Catalunya, l'argument que ha servit durant mesos per carregar sobre l'economia catalana "les conseqüències del referèndum" de l'1 d'octubre, cau una vegada més. Catalunya no només es consolida cada trimestre com un pol d'atracció d'inversió i d'empreses estrangeres sinó que ara és Madrid qui lidera el trasllat de seus fora de la comunitat. Fins a un total de 616 han mogut la seu social fora de la capital espanyola durant el primer trimestre del 2019, en front els 349 canvis de domicilis de seus fora de Catalunya, segons xifres del Col·legi de Registradors d'Espanya.
Aquest és, de fet, el segon trimestre consecutiu en què Madrid lidera la fuga de seus, seguit de Catalunya, i si bé és en part "normal" perquè són alhora les dues comunitats on més empreses s'hi creen, deixa de ser un argument pel relat catastrofista. Durant els mesos posteriors al referèndum de l'1-O del 2017, milers d'empreses amb seu a Catalunya van demanar el trasllat a altres comunitats, principalment a Madrid i a València -més de 4.000, segons el Col·legi de Registradors-, una tendència que va continuar els primers mesos del 2018, però que va perdre força ràpidament. El relat de la fuga de seus va ser emprat per l'unionisme com a argument per castigar l'independentisme.
On van les seus que es mouen?
Si parlem del flux de seus entre comunitats, Andalusia és la comunitat autònoma que absorbeix més empreses de les 616 que marxen de Madrid, 114 en total, seguida de Catalunya, que se'n queda 100. Alhora, 82 de les seus madrilenyes van cap a Castella-La Manxa, 60 van al País Valencià, 58 a Castella i Lleó i 42 cap a Galícia, tal i com es pot veure a la taula elaborada pel Col·legi de Registradors. Pel que fa a les empreses que es traslladen fora de Catalunya, Madrid n'absorbeix 89, Andalusia 56 i el País Valencià 48.
Catalunya recupera la creació d'empreses
Amb tot, Catalunya ha recuperat de llarg la constitució d'empreses, amb un total de 5.411 durant el primer trimestre del 2019, un 3,6% més en relació amb el primer trimestre del 2018, segons la mateixa font. És la segona comunitat que crea més empreses, després de Madrid, que en comptabilitza fins a 6.362.
Cal tenir en compte també el nombre de societats extingides, que en són 11.098 en el total de l'Estat el primer trimestre, un 4,1% més que en el mateix trimestre de 2018. Per comunitats autònomes augmentan les extincions sobretot a Castella-La Manxa (166,1%), La Rioja (42%), Ceuta i Melilla (18,2%), Extremadura (16,3%), Madrid (6,1%), Castilla y León (6,0%), Andalucía (4,2%), Asturias (2,4%) y País Vasco (0,5%). Per contra, disminueixen les extincions a Cantàbria (-22,0%), Navarra (-21,7%), Balears (-19,2%), Aragó (-10,0%), Murcia (-6,7%), Galícia (-5,6%), Catalunya (-5,6%), Canàries (-3,3%) i la Comunitat Valenciana (-1,9%).
Per últim, tot i els relats catastrofistes, Catalunya va aconseguir el 2018 el rècord d'empreses amb seu al territori dels últims 9 anys, amb un total de 618.366 empreses actives a Catalunya a data de l'1 de gener de 2018, un 1,5% més que un any abans. Va ser la xifra absoluta més elevada dels últims nou anys, segons el directori central d'empreses (DIRCE) que publica l'Institut d'Estadística espanyol, tenint en compte el nombre de companyies actives segons on radica la seva seu social.
De fet, les dades mostren que el nombre de companyies amb seu a Catalunya ha anat creixent cada any des del 2014, moment en què va augmentar un 7,3% ―al conjunt d'Espanya l'increment va ser del 7%―. Del 2008 al 2013, cada any es va registrar una caiguda en el nombre d'empreses, coincidint amb la crisi econòmica. Gràficament, es pot veure l'evolució de seus a Catalunya:
Així doncs, Catalunya es posicionava poc després de l'1-O com el territori de l'estat espanyol amb el nombre més elevat d'empreses actives, per davant de Madrid amb 538.917 empreses.