El govern espanyol ha acabat admetent que l'economia espanyola no creixerà tant com havia previst i ha corregit la previsió de creixement del 2022. Així ha retallat al 4,3% el creixement del PIB per a aquest any per l'impacte de la guerra a Ucraïna, davant el 7% que havia previst. A més, es rebaixa al 3,5% el 2023, i queda en el 2,4% el 2024 i l'1,8% el 2025. La vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha remarcat en roda de premsa que les previsions estan fetes des de la "màxima prudència" i estan marcades per la guerra d'Ucraïna i l'escalada de preus de l'energia així com la "persistència" dels efectes de la pandèmia i els "problemes en les cadenes de subministrament globals". La premsa d'aquest dissabte coincideix en destacar el mal càlcul del govern espanyol per a l'economia.
El País indica: "La crisis a Ucraïna provoca ja una frenada de l'economia". La ministra Calviño ja havia avançat que l'executiu rebaixaria la previsió de creixement "de forma significativa" a conseqüència de la guerra d'Ucraïna, en línia amb les últimes estimacions d'organismes com el Banc d'Espanya i el Fons Monetari Internacional (FMI), amb creixements del 4,5% i del 4,8%, respectivament. Finalment, la previsió del govern espanyol és fins i tot inferior a la d'aquests organismes. A sota, la guerra: "A Khàrkiv no es viu, es sobreviu".
L'ABC també obre amb macroeconomia: "La frenada econòmica desmunta l'optimisme del govern espanyol". A la part central, sota una vista aèria d'edificis destruïts a Irpin, als afores de Kíiv, el rotatiu titula: "Europa finança la guerra de Putin amb 22.000 milions d'euros al mes". En plena escalada de les amenaces de Vladímir Putin pel gas rus i les seves exigències als estats perquè el paguin en rubles, Josep Borrell ha confirmat que ignorarà aquestes amenaces del president rus i no paguessin el gas amb la moneda russa, sense descartar reobrir el debat sobre un possible embargament d'hidrocarburs.
El Mundo, igualment amb dades econòmiques: "El consum familiar s'enfonsa i frustra l'optimisme de Sánchez". A sota: "L'autor de l'informe Pegasus va anar a Bèlgica per veure Puigdemont". Precisament aquest divendres, els advocats de les persones afectades pel CatalanGate van anunciar que presentaran querelles contra l'empresa israeliana NSO, com a "coautora" de l'espionatge. Així ho van explicar en un acte organitzat per Òmnium, a l'edifici històric de la UB. L'advocat Andreu Van den Eynde va afegir que vol portar el cas al procés judicial ja obert per l'expresident del Parlament Roger Torrent.
La Razón també amb la revisió a la baixa dels càlculs macroeconòmics de l'executiu estatal: "El govern espanyol rebaixa la previsió de creixement del 7% al 4,3%". I a sota: "Els pactes d'ERC i Bildu llastren la marca PSOE i preocupen els barons". Aquest divendres la portaveu d'ERC, Marta Vilalta assegurava que la seva formació sabia que Bildu votaria a favor del decret econòmic de Sánchez per la guerra a Ucraïna però que no sabia què farien la resta de grups. A més, va afegir que el seu partit pren les decisions per ells mateixos independentment de quin és el sentit del vot de cada partit.
La Vanguardia destina igualment el titular principal als entrebancs de la recuperació econòmica: "El Govern central admet que l'economia perd força i rebaixa les previsions". Calviño va subratllar en la presentació de les previsions que "Espanya està molt més ben preparada que en el passat" per afrontar impactes negatius en l'economia i va afirmar que, tot i la retallada en la previsió, "mantindrà un fort ritme de creixement per sobre de la mitjana europea". I al costat, les conseqüències del CatalanGate': "El PSOE confia a reconduir la tensió amb ERC a partir de la comissió de Secrets".
El Periódico observa la correcció de les previsions econòmiques del govern espanyol: "Més despesa en pensions i menys creixement". La vicepresidenta primera va pronosticar divendres que el primer semestre de 2023 es recuperaran els nivells previs a la pandèmia del PIB i "no ha exclòs una sorpresa positiva", però va defensar situar-se en l'escenari "més complicat", ja que l'evolució econòmica depèn "en gran mesura de factors exògens que estan en mans de Putin". I a sota: " L’inventor de les superilles desqualifica el model de Colau ".
El Punt Avui ofereix un dossier especial sobre els delinqüents multireincidents: "Lladres en sèrie". A sota, entrevista a Els Pets, que estrenen disc: "Hem volgut reivindicar les nostres cicatrius". Els Pets han publicat el tretzè àlbum ‘1963’ (RGB), que es defineix com un cant adult a les ganes de viure i a l’optimisme després de la pandèmia. Amb el nou disc l’històric grup de pop rock de Constantí vol mostrar-se “de la manera més honesta possible” amb un retorn a l’”essència” del conjunt. El nou disc té “poc artifici” i per produir-se no ha utilitzat tecnologies actuals. “Un disc sense colorants, on toquem només els membres del grup en una aposta austera amb poca instrumentalització”, ha comentat el cantant Lluís Gavaldà.
Finalment, el diari Ara no difereix de la competència per al primer titular: "Frenada econòmica". A sota, entrevista a Héctor Gómez, portaveu del PSOE al Congrés: "Robles té tot el suport del grup parlamentari socialista i del govern". L'entrevista sobre la ministra Robles apareix després d'acusar l'independentisme d'actuar amb "hipocresia" amb el CatalanGate. "Els va molt bé en aquest moment aparèixer com a víctimes", va afirmar Robles aquest dimecres a la sessió de control al Congrés. "Què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d'un país que està envaint Ucraïna?", va plantejar.