El Marroc cada vegada és més present i té més pes "al món avançat", segons una anàlisi de l'Institut de Coordenades amb motiu del XXV aniversari de la coronació de Mohamed VI.

Segons exposa l'Institut Coordenades en aquesta anàlisi, "és indubtable que Mohamed VI ha resolt folgadament importants reptes en els últims 25 anys. En el polític, probablement, l'èxit més gran|important ha estat la preservació de l'estabilitat del país. Molts especialistes consideren que la monarquia va ajudar el Marroc a evitar les revolucions populars que van agitar el món àrab en 2010-2012. El Marroc, en efecte, es va mantenir allunyat de l'agitació associada a aquelles protestes populars que van originar una important crisi a molts països de la regió, especialment a Tunísia, Egipte i Líbia." En aquest context, assenyala que el Rei va reformar la Constitució," liderant, entre altres, una reducció en els poders de la Casa Reial a favor del president com a cap del poder executiu. També els representants elegits van experimentar una assumpció de més atributs. El Rei, no obstant això, continua representant la cúspide del sistema. És el cap de les forces armades, l'autoritat judicial més gran i disposa de la capacitat constitucional per dissoldre el Parlament".

"Una de les preocupacions essencials de la monarquia ha estat la millora de l'eficiència institucional i el canvi de mentalitat dels responsables públics. Mohamed VI ha promogut una veritable revolució tridimensional al sector que consistiria en una revolució per a la simplificació, una revolució per a l'eficàcia i una revolució per a la moralització. La modernització en la gestió de la cosa pública ha inclòs la introducció de canvis en els estils d'actuació i en una crida a esforçar-se per ser creatius", afegeix.

MONARQUIA

Indica l'Institut Coordenades que "el paisatge polític marroquí ha canviat molt al llarg del regnat de Mohamed VI. La classe política amb origen al segle XX, conscient de la minva de la seva influència i popularitat, ha enfrontat el repte d'una adaptació als nous temps. La principal formació que va acaparar protagonisme en aquests anys va ser l'islamista Partit Justícia i Desenvolupament (PJD), una agrupació conservadora en el religiós i el polític i lleument reformista en el social".

"De resultes de les reformes afavorides per la monarquia, en les primeres eleccions després de l'esclat de la Primavera àrab, va guanyar el PJD, encara que va necessitar aliar-se amb quatre partits més per governar. La inexperiència del PJD, la seva cohabitació en el Govern amb partits rivals i les contínues discrepàncies amb el Palau van fer fracassar el projecte islamista "light". Aquest desenvolupament va emfatitzar l'autoritat del rei que, basat en un nucli de consellers elegits per ell mateix, ha actuat com a eix moderador i estabilitzador", agrega.

D'altra banda, apunta que Mohamed VI ha sabut interpretar les prioritats d'Europa, "de la qual el Marroc sempre ha depès econòmicament. El Marroc és gendarme de la fronteres del sud contenint l'emigració, i ha cooperat estretament en matèria antiterrorista, la qual cosa ha servit per vigilar gihadistes d'origen marroquí. Amb aquestes dues cartes, i l'oferiment d'un entorn segur per a les inversions, Mohamed VI ha sabut gestionar i maximitzar les expectatives".

REPTE TERRITORIAL

Segons aquesta anàlisi de l'Institut Coordenades, "la monarquia ha avançat també en el reconeixement de la marroquidad del Sahara, que ha combinat amb una política de "mà estesa cap a Algèria", al mig de la tensió entre els països per desacords sobre aquesta qüestió. La defensa de la unitat nacional i integritat territorial és una constant que qualsevol govern no pot obviar. Tampoc a Rabat no podia faltar. Els assoliments assolits en aquest sentit, tant al si de Nacions Unides com a escala africana i europea, a la vista estan, fruit d'una intel·ligent mobilització a tots els nivells. En aquest sentit, inamovible és l'actitud del Marroc respecte a la seva sincera adhesió al procés polític, exclusivament afavorit per les Nacions Unides. D'altra banda, clara és la seva convicció de principi respecte a l'única via d'arranjament anhelat que només tindrà lloc al si de la total sobirania marroquina i en el marc de la iniciativa d'autonomia".

A més, exposa que el Marroc enfronta una sèrie de reptes significatius al seu camí cap al desenvolupament i l'estabilitat. I cita entre els més destacats els desafiaments econòmics, socials, polítics i mediambientals. "En l'econòmic, malgrat un creixement econòmic notable en les últimes dècades, el Marroc continua buscant diversificar la seva economia, impulsant sectors com la indústria i el turisme, encara que aquests esforços enfronten obstacles com la competència internacional i la necessitat d'infraestructures més desenvolupades. L'economia depèn en gran manera de l'agricultura, que és vulnerable a les variacions climàtiques."

"En el social", afegeix, "la disparitat entre les zones urbanes i rurals és notable. Les àrees rurals pateixen de pobresa, falta d'accés a serveis bàsics com la salut i l'educació, i limitat desenvolupament d'infraestructures. Aquesta bretxa contribueix a la migració interna cap a les ciutats, el que al seu torn exerceix pressió sobre els serveis urbans i exacerba els problemes d'habitatge i ocupació a les ciutats. En l'ordre polític, Mohamed VI ha promogut reformes polítiques importants, en les quals caldrà perseverar per afavorir una millora contínua en termes de governabilitat i democràcia, facilitant una participació política més gran i transparència."

D'altra banda, relata que el canvi climàtic presenta un repte considerable per al Marroc, afectant la seva agricultura, recursos hídrics i biodiversitat. "El país està prenent mesures per fomentar les energies renovables, com l'energia solar i eòlica, però ha d'equilibrar aquests esforços amb el creixement econòmic i la demanda de recursos".

Finalment, afirma que "la millora del sistema educatiu és crucial per al desenvolupament del Marroc. Malgrat els avenços, persisteixen problemes com la qualitat de l'educació, la falta de formació tècnica i professional adequada, i la deserció escolar, especialment en les àrees rurals. En resum, el Marroc enfronta una sèrie de desafiaments interconnectats que requereixen un enfocament integral i sostingut. Les solucions han de considerar no només el creixement econòmic, sinó també la inclusió social, la governabilitat democràtica i la sostenibilitat mediambiental. El rei Mohamed VI continuarà exercint un determinant paper en la modernització del país".