Amb l'objectiu d'analitzar els requisits legals que els governs municipals han de complir quan decideixen internalitzar serveis públics, l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) ha organitzat aquest dimarts una jornada sobre cooperació horitzontal i mitjans propis en l'administració local en la qual han intervingut Joan Perdigó, advocat de l'ICAB i expert en serveis públics locals; Gabriel Morales, advocat de l'Estat en excedència i conseller del Consell Consultiu d'Aragó; i Gabriel Capilla, vocal de la Secció de Dret Administratiu de l'ICAB.

En la sessió, s'ha analitzat el cas del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC) a Catalunya, sobre el qual el Tribunal Suprem ha decidit recentment confirmar la sentència que al seu dia va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que va qualificar de frau de llei el mecanisme d'adjudicació de contracte sense licitació que va realitzar l'Ajuntament de Collbató a favor de la societat instrumental del consorci Congiac.

En el cas jutjat, es va demostrar que no hi havia finalitat comuna entre els ajuntaments perquè uns volien que les seves empreses públiques guanyessin quota de mercat sense licitació, i d'altres volien que se'ls prestés el servei estalviant-se els tràmits d'un procediment de licitació. Però a més aquesta falsa cooperació horitzontal es feia a canvi d'una retribució econòmica el que demostrava que en realitat hi havia un contracte públic, i el que agreujava la situació, l'empresa del consorci no tenia ni mitjans personals ni materials per prestar el servei i amb això pretenia justificar la contractació de les empreses públiques dels ajuntaments com Manresa, Vilafranca del Penedès o Reus, que eren les realment beneficiàries de tot l'entramat societari.

La cooperació horitzontal i els mitjans propis en l'administració local és un tema molt controvertit que posa en perill els secretaris i interventors i en general als assessors legals de les administracions locals quan els governs municipals decideixen internalitzar serveis públics fins ara gestionats per operadors privats, i ho fan amb base en una autonomia local sense límits, que estaria per sobre de les regles del dret estatal i europeu.

S'ha recordat en la sessió que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja va assenyalar que "els Estats membres no han de mantenir en vigor una normativa nacional que permeti l'adjudicació de concessions de serveis públics sense licitació". Garantir que hi hagi competència als diferents sectors d'activitat és un principi fonamental a Europa que serveix per aconseguir que la ciutadania rebi béns i serveis de la millor qualitat i al millor preu. I alhora és un instrument essencial per promoure el desenvolupament competitiu i tecnològic de les empreses que operen a Europa en la prestació de serveis públics, amb la finalitat de fomentar l'ocupació i fer més resilient l'economia dels Estats membres.

Per tot això, l'ordenament jurídic exigeix que les administracions públiques quan vulguin gestionar directament un servei públic sense comptar amb la col·laboració de les empreses especialitzades, hauran de justificar que aquesta decisió garantirà als seus ciutadans un servei més eficient i sostenible que el que tindrien si s'hagués fet un concurs entre els millors operadors del sector. Sempre que l'Administració vulgui operar com una empresa més, s'haurà de mesurar en competència amb la resta dels operadors del contrari estaria falsejant la competència, i perjudicant tant els seus ciutadans com les empreses que operen al sector.

L'autorganización administrativa

En la jornada s'han explicat els mecanismes de cooperació horitzontal que tenen els Ajuntaments per prestar serveis, d'una banda, l'associacionisme entre entitats locals, i per un altre, la delegació de competències. El dret europeu no regula aquestes formes d'autorganización administrativa, només intervé si comprova que en realitat hi ha un contracte públic que ha de ser adjudicat conforme a les directives de contractes. Perquè el dret europeu no sigui aplicable en la cooperació horitzontal és necessari que entre les entitats públiques cooperants hi hagi una veritable col·laboració per a la consecució d'un final comú d'interès públic i que l'esmentada cooperació es faci sense ànim de lucre.

Perquè en la delegació o trasferencia de competències no s'apliquin les directives de contractes és essencial que l'entitat delegante delegui de manera global totes les competències en una altra entitat beneficiària, que aquesta delegació no es faci a canvi d'una retribució econòmica, i que l'entitat que rebi la delegació tingui autonomia tant per decidir com prestar el servei, com per executar-lo de manera responsable, havent de tenir a aquests efectes autonomia financera.

La jornada ha tractat també la regulació dels mitjans propis, i de com s'està recorrent a aquesta figura per part de les administracions públiques per fugir del dret administratiu i dels procediments de licitació, i això malgrat que des del 2017 la Llei de contractes del Sector Públic ha volgut regular de manera més rigorosa i estricta els supòsits en què pot admetre's la figura de l'aprovisionament in house.