Catalunya convergiria amb les economies líders europees (anomenades "frugals") si es reduís el dèficit fiscal amb l'estat espanyol i s'invertís "més i millor" en capital humà i tecnològic. Aquestes han estat les conclusions extretes per l'estudi presentat avui a la Cambra de Barcelona, Convergència amb els frugals i dèficit fiscal, pel president de l'entitat, Joan Canadell, i el director del Gabinet d'Estudis, Joan Ramon Rovira.
"Si volem ser com Àustria o Dinamarca, hem d'invertir molt més en R+D, educació i infraestructures", ha subratllat Canadell, qui ha dit també que "més enllà de tenir els recursos, és més important preguntar-nos cap a on han d'anar per propiciar aquest canvi de model". L'estudi presentat pel director del Gabinet d'Estudis de la Cambra ha posat de manifest que la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya hagués permès augmentar el benestar català per la via de més inversió pública. Segons l'informe presentat, el PIB per càpita de l’economia catalana hauria de créixer entorn d'un 1,9% mitjà anual per convergir amb els països frugals el 2040.
Durant l'acte, Joan Canadell s'ha acomiadat de la presidència de la Cambra amb "tristor", però també "satisfacció" per haver pogut "ajudar a moltes empreses i autònoms i aportar molta proximitat". "Han estat 20 mesos intensos, però han servit per situar la Cambra una mica més a prop d’on li tocava", ha dit Canadell.
Reducció del dèficit fiscal
Una condició necessària, però no suficient, que exposa l'estudi per poder convergir amb els països frugals o capdavanters de la Unió Europea (UE) és reduir el dèficit fiscal que té Catalunya amb Espanya i que se situa en el 8% del PIB. L'estudi exposa que el consum per càpita dels catalans, i que pren com a un indicador aproximat de benestar, augmentaria un 11,6% en un sol any, mentre que a l'estat espanyol es reduiria en un 2,5%. Per aconseguir aquestes dades, però, seria necessari que els països frugals de referència en l'estudi, Àustria i Dinamarca, mantinguessin el nivell de creixement actual (entre l’1,1% i l’1,3%) i que s'eliminés el dèficit fiscal actual a Catalunya, recursos que es podrien destinar al territori en inversions. Tot i aquest augment del consum a Catalunya, encara no s'aconseguiria convergir a llarg termini amb els països frugals europeus.
Per a fer-ho, l'estudi estableix que l'eficiència del sistema productiu a Catalunya, representada per l'indicador a Productivitat Total dels Factors (PTF), hauria de créixer de manera sostinguda en un 1,9% al llarg del període de convergència. La PTF depèn de la qualitat del treball i del capital i de la qualitat dels processos productius, que en última instància depèn de la qualitat del sistema institucional de cada país. Per contra, l'estudi exposa que a Catalunya la PTF té un ritme mitjà anual de creixement del 0,2%.
La qualitat del sistema institucional és clau per invertir eficientment els recursos. Així doncs, segons l'estudi, és més important invertir "millor" els recursos que tenir-ne més. Tot i això, Catalunya mostra uns nivells d'inversió en R+D, educació i despesa en inversió pública total molt menors a les de les economies frugals. Un augment d'aquestes inversions permetria a Catalunya ser més eficient i així convergir amb els països capdavanters europeus a llarg termini. Al llarg del període 2000-2019 la suma del consum públic (principalment sanitat, educació i serveis socials) i consum privat per persona a Catalunya ha augmentat només un 1,7%, mentre que a Àustria, l’augment ha estat del 5,8%, a Dinamarca, del 21,1% i a la resta de l’Estat, del 8,6%, segons dades de l'estudi.