Transport i infraestructures. Etern pols polític entre Estat, Catalunya i Europa. I més, quan es tracta d'innovació. "No és un repte de futur, és un repte de present", que deia el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, durant la presentació de l'Observatori del CETMO per a la digitalització del transport al Departament de Territori, amb la presència de diversos experts en tecnologia i transport, en què s'ha posat a debat el com, el quan i el perquè de la necessitat de transformar la manera com ens movem.

Avançar cap a una mobilitat interurbana i també global, digitalitzada i eficient, tant econòmicament com sostenible, és un repte es miri com es miri, i també ho és liderar-lo per part de les administracions. Una taula en la que s'ha posat en dubte el laisser faire permanent i la iniciativa mancada de resultats de les administracions en aquest sentit. "Com pot ser que avui dia encara s'estigui debatent si el transport públic hauria de ser autònom o automàtic o no?", es preguntava el director de Projectes Estratègics de Metro a TMB, Ramon Malla. "No hi ha cap ciutat del món que hagi fet una línia automàtica i després les següents les hagi fet normals, perquè l'eficiència de l'autònom és evident".

Però quin és el transport del futur? Segons el director de l’Observatori, Guillem Vall, es tracta d'adaptar la mobilitat a les necessitats del ciutadà actual, en què la rapidesa i la sostenibilitat són temes prioritaris. Segons ha explicat Vall, l'objectiu d'aquest observatori, que començarà a treballar aquest setembre i consta d'un projecte pilot de dos anys, és seguir "el ritme de les disrupcions tecnològiques" i "centrar-nos en les innovacions que aporten valor afegir que ens ajuden a tenir un transport més sostenible en les vessants mediambiental, social i financera", a més de "posar ordre en un camp d'estudi dispers". I així crear, com diu el director del CETMO, Òscar Oliver, "un projecte local i global al mateix temps, que sigui reconegut per les Nacions Unides com a pioner i avançat en termes de transport".

L'estira i arronsa permanent

Les infraestructures i el transport són sovint tema d'enfrontament polític. Si més no, ho són entre Catalunya i Espanya, i sovint també a nivell local. En part per la gran quantitat de diners que mou, en part per les dificultats de gestió i en part per la lluita de qui es queda el tros més gran del pastís. D'exemples en tenim diversos, des del Corredor Mediterrani que no acaba d'arribar mai tot i les promeses de Fomento, passant pel conflicte entre els taxistes i VTC, i acabant amb l'exemple més recent, el veto del govern espanyol al corredor 5G del Mediterrani. 

Aquest últim atzucac ha creat una gran polèmica durant els darrers dies, un nou enfrontament entre govern català i espanyol. Diverses organitzacions econòmiques s'han posicionat al respecte, com la Cambra de Comerç, presidida per Joan Canadell, qui diu que "és un nou fre al creixement de l'economia catalana", alhora que alerta que no tenir aquest corredor "ens podria fer perdre el Mobile World Congress". 

Repassant una mica, el conflicte entre els taxistes i les plataformes de VTC com Uber o Cabify a Barcelona, és molt representatiu d'un problema del qual Vall també alerta: "Els ciutadans hem evolucionat molt més ràpid que el transport, i aquest va a remolc". I és que la sensació que la tecnologia "ens treu la feina" és un fre natural, però en paraules de Malla, "hem d'entendre el canvi tecnològic i la digitalització com una oportunitat i no com una amenaça". Així, els conflictes socials per canvis ràpids a nivell econòmic i laboral són difícils de gestionar, "però el conflicte dels taxis va evidenciar una constant dels governs -estatal, autonòmic i municipal- de passar-se la pilota i no actuar a temps". 

Qui no corre, vola

"Estem convençuts que no tardarem a veure un autobús autònom al nostre país", assegurava el president de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, Jordi Xena. I critica que "ens passem el dia fent trobades i workshops però no hi ha canvi real", i avisa que "si no ho fem nosaltres ho faran els altres, ningú ens esperarà com no ens ha esperat el Whatsapp o el Netflix". 

En paraules de la consultora de mobilitat i ciutats intel·ligents, Anna Grau, "la digitalització és una evolució natural i acaba depenent com s'instaura en funció de l'entorn", i posa l'exemple de "Viena, on tenen un model de col·laboració públicoprivada", que podria servir de model. 

De fet, com diu Xena, "la digitalització del transport ens permetrà també una oferta flexible amb més facilitat d'accés a la xarxa de transport públic", en què la idea és basar-se en "un algoritme que gestiona en temps real les dades dels usuaris i permet gestionar eficaçment totes les opcions de servei i planificar les rutes de manera eficient i que s'adapti a les necessitats dels ciutadans". 

Però qui no corre, vola; un missatge que Malla té molt clar: "Parlem d'open tot el dia però en transport estem tancats, estem molt lluny. El món es beneficia de l'obertura i nosaltres no. Es va cap a la individualització del servei i nosaltres encara estem en la idea del transport massiu", critica. 

Segons ell, "cal anar més enllà dels límits tradicionals, cal trencar els nostres paradigmes, cal volar més alt. Cal col·laborar, cooperar i sortir d'aquesta endogàmia de transport públic que tenim".

Les xifres

A la cita no hi ha faltat el toc estatal. En el lloc que havia d'ocupar el secretari d'Estat d'Infraestructures, Pedro Saura, hi ha assistit la secretària de Transport del ministeri de Foment, Maria José Rallo, qui ha plasmat en xifres que "el transport i la mobilitat són essencials pels ciutadans, i prop de 900.000 persones a Espanya tenen feina en aquests sectors". A més, ha avisat que "les previsions d'aquí al 2050 és que la mobilitat de les persones es multiplicarà per 3 i de mercaderies en més de 3". 

Així, ha asseverat que calen "canvis disruptius del transport", apuntant la digitalització i "el procés de descarbonització, i ha repetit, com s'ha dit tantes altres vegades, que "és fonamental la col·laboració entre governs i també amb la societat". Potser la necessitat immediata de la transició farà indiscutible aquesta col·laboració. Mentrestant, paciència.