L'empresari i expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha mort aquest diumenge al matí als 75 anys a l'Hospital Teknon de Barcelona, a causa d'una malaltia que li van diagnosticar recentment, segons ha pogut confirmar ElNacional.cat. 

Valls va presidir la corporació empresarial durant 17 anys, des del 2002 fins a aquest any, que va decidir no tornar-se a presentar a les eleccions. La candidatura independentista Eines de País va guanyar els comicis i va donar el relleu a Joan Canadell el passat mes de juny, en un dels moments històrics i més controvertits de la institució.

L'empresari i economista també va ser el màxim representant de les cambres de comerç catalanes durant diversos anys, ja que va presidir la Cambra de Barcelona i el Consell de Cambres de Catalunya.

D'Antoni Negre a Miquel Valls

Valls (Barcelona, 28 de setembre de 1943) va rebre el 2017 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat "per la seva participació en les institucions empresarials catalanes" i per haver "contribuït a reforçar-les i potenciar-les, posant-les al servei del desenvolupament econòmic i de la projecció exterior de Catalunya".

Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB), tenia també un màster en Gestió Gerencial per l'Escola d'Alta Direcció i Administració (EADA) i era diplomat en Direcció d'Empreses per IESE. Entre 1970 i 1984 va ser directiu del grup empresarial familiar Valls, del sector metal·lúrgic, i posteriorment va passar a ser president executiu de Comercial DVP, també del mateix sector.

Valls va accedir a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona al juny del 2002, en substitució d'Antoni Negre, moment en el qual també es va convertir en president del Consell de Cambres de Catalunya, que engloba les 13 cambres catalanes.



També va ser vicepresident de Fira de Barcelona, de la Cambra d'Espanya i de l'Associació de Cambres de Comerç del Mediterrani (Ascame). A més, el 2009, en representació d'Espanya, va ser elegit vicepresident d'Eurochambres, organització creada el 1958 i que agrupa les cambres de comerç i indústria europees, càrrec del qual va ser reelegit l'any 2013.

Valls va tenir implicació en grans empreses i institucions catalanes, ja que va ser membre del consell assessor d'Abertis i de la patronal Foment del Treball; del consell d'administració de Gas Natural Fenosa, de VidaCaixa i de Grup Emergir, i del comitè executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

17 anys al capdavant de la Cambra

Valls va accedir a la presidència de la Cambra amb un programa que reivindicava un augment de les inversions en infraestructures catalanes i una gestió público-privada de l'Aeroport de Barcelona, i en el seu mandat va posar l'accent principalment en el dèficit d'inversions públiques a Catalunya per part de l'Estat.

L'any 2007, la Cambra de Barcelona va organitzar, juntament amb Foment del Treball, IESE i el RACC, un gran acte per reclamar poder de decisió sobre l'Aeroport de Barcelona-El Prat, per a convertir-lo en centre de vols intercontinentals. Aquest acte va ser font de moltes crítiques, que acusaven la Cambra de Valls de no defensar de manera contundent els interessos de Catalunya i ser "massa seguidistes amb Madrid". 

Però com tots els governs de tan llarga durada, Valls va tenir tant defensors com detractors, sobretot al final del seu mandat. Un mandat que va durar 17 anys, és a dir, més de 4 candidatures, per temes legals i polítics i també per una deixadesa generalitzada i poca voluntat de renovar la institució. A Valls se li ha criticat la manca de lideratge i l'aposta "feble" per a Catalunya, i políticament un estil més com Foment del Treball que altra cosa, però també se li han reconegut algunes fites, com aconseguir tirar endavant la Cambra tot i el canvi de llei de Zapatero el 2010, quan va eliminar la quota obligatòria, deixant el finançament de la institució penjant d'un fil. 

Primeres mostres de condol

Les primeres reaccions i mostres de condol no han trigat a arribar. Una de les primeres veus a fer-ho ha estat l'alcaldessa de l'Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, o la de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo. També ha reaccionat el president de la Generalitat, Quim Torra.