L'economista Santiago Niño Becerra ha manifestat en una entrevista a la ràdio suïssa SRF, que les mesures que s'han adoptat a la reforma laboral espanyola contra l'atur juvenil són una "farsa", perquè el problema de fons és que "Espanya té massa gent i crea poca feina". Niño Becerra ha insistit que hi ha massa treballadors per als llocs de feina realment disponibles i que la subocupació és estructural, perquè hi ha poca indústria en comparació a altres països i l'economia depèn en gran manera del turisme i la construcció, i per tant reacciona amb molta sensibilitat a les fluctuacions econòmiques. "A Espanya, i sona fatal quan ho dic així, tenim massa gent", ha insistit.
Segons l'economista, "hi ha dues maneres de reduir l'atur: o bé es creen més llocs de feina o es falsegen les estadístiques". I creu que amb la reforma laboral això segon és el que ha fet el govern de Pedro Sánchez. Amb la reforma ha convertit els contractes temporals en indefinits, però com que no hi ha prou feina, molts treballadors aniran igualment a l'atur. Al seu entendre, aquí hi ha el truc. Els treballadors en atur cobraran el subsidi per treball a temps parcial, i així ja no apareixeran a les estadístiques d'atur. "Se'ls considera plenament ocupats amb només una hora de feina a la setmana", resumeix.
A Espanya passa com al Magrib
Com que amb aquesta manera de comptar l'atur juvenil està retrocedint, Espanya rep com a contrapartida fons de suport de la UE, però Niño Becerra insisteix que això no resol el problema de l'elevat índex d'atur entre els joves. Segons l'economista, Espanya fa com el Magrib, i l'evolució de les seves economies és comparable. "Als països del Magrib hi ha molts joves i molt poca ocupació. Per això la gent emigra. I crec que el mateix està passant a Espanya en aquest moment", explica. La ràdio suïssa pregunta amb certa estupefacció a Niño Becerra per què Espanya no crea bones perspectives per a la seva joventut, davant d'aquest panorama pessimista. "Sincerament, no ho sé", respon l'economista.
En els últims dies, Niño Becerra ha compartit la seva preocupació pel que podria ser també una nova bombolla financera, similar a l'anomenada 'tulipomania' o crisi de les tulipes del segle XVII. Per a Niño Becerra, la "confiança" cega amb la qual els països (i les empreses) s'estan endeutant, i el fet que "ja s'està parlant de perpetuar" el deute "recorda bastant al fenomen de les tulipes" que sovint s'ensenya als estudiants d'economia. Es tracta d'una de les primeres bombolles especulatives de la història, sorgida als Països Baixos, segons la qual el preu dels bulbs de tulipa es va disparar de manera estrepitosa en quatre anys, per després caure en picat.