El britànic Oliver Hart i el finlandès Bengt Holmström han estat guardonats amb el Premi Nobel d'Economia 2016 per "les seves contribucions a la teoria de contractes". I és que segons la Reial Acadèmia de Ciències i el Banc de Suècia, el seu treball "introdueix les bases intel·lectuals per dissenyar polítiques i institucions en moltes àrees, des de legislació sobre fallides a constitucions polítiques". D'aquesta forma, queda atorgat el Premi d'Economia, el cinquè Nobel de l'any, dotat amb 8 milions de corones sueques, el que equival a uns 830.000 euros. ​

Més concretament, el comitè ha destacat que ambdós professors han desenvolupat "valuoses eines teòriques per entendre els contractes en la vida real" així com un "marc comprensiu per analitzar moltes qüestions diverses en el disseny de contractes". La seva investigació inclou un gran ventall de possibilitats: retribucions per rendiment i objectius als executius, deduccions i copagaments en les assegurances o privatització d'activitats pròpies del sector públic, entre d'altres. A tall d'exemple, analitzen si un hospital ha de tenir finançament públic o privat o quin han de ser els bonus dels directius de grans empreses. L'objectiu de la teoria de contractes és fomentar la cooperació entre les dues parts d'un contracte. En benefici mutu i sense "conflictes d'interessos".

De Cambridge i MIT...

El Nobel d'Economia oficialment conegut com a Premi Sveriges Riksbank en Ciències Econòmiques ha trencat la tendència individual dels dos últims anys. Després dels guardonats Jean Tirole (2014) pel seu anàlisi del poder dels mercats, competència i regulació i Angus Deaton (2015) per la seva investigació dels sistemes de demanda, pobresa i benestar, el Nobel d'Economia torna a apostar pel triomf compartit i reitera el seu perfil de guanyador: home proper als 67 anys. Per partida doble. Elinor Ostrom ha estat l'única dona que ha obtingut un Premi Nobel d'Economia i va ser el 2009. 

D'una banda, Holmström. Nascut el 1949 a Hèlsinki i professor d'Economia a la MIT i Gestió d'Empreses a la Universitat de Cambridge, ha realitzat nombrosos treballs des de la dècada dels 70 sobre l'optimització dels contractes incloent-hi incentius o elements lligats al rendiment. Es tracta que el treballador actuï pel benefici màxim de l'empresa. O el que és el mateix, que l'agent maximitzi el principal. I quin és el contracte òptim? Aquell que busca i troba l'equilibri entre riscos i incentius. "Si la paga de resultats d'un gestor emfatitza el fluxe de caixa en el curt termini, les seves accions poden descuidar el benestar de l'empresa a llarg termini", ha assegurat Holmström. 

...A Harvard

Per l'altra, Hart. Nascut el 1948 a Londres i professor d'Economia de Harvard, va investigar a mitjans dels 80 la teoria contractual amb especialització en els contractes incomplets i el control de riscos. En quin tipus d'empreses té sentit econòmic la fusió? Com i en quina proporció s'ha de repartir el finançament via deute i accions? Quines institucions haurien de ser gestionades pel sector privat? Preguntes que han obtingut resposta a tall de "contribucions fonamentals" dins el terreny de l'economia ja que segons Hart, "resulten essencials per la idea de què el comerç és quid pro quo i hi ha dos parts en la transacció."

Tant Holmström com Hart han establert els pilars de la teoria contractual. "Un camp fèrtil" que va des de la legislació sobre fallides a les constitucions nacionals. Des d'un contracte entre empresa i empleat fins a un contracte entre l'Estat i els seus ciutadans. Holmström i Hart, amics i des d'aquest mateix dilluns, també Premi Nobel d'Economia 2016. Pròxima estació: Premi Nobel de Literatura.