La Comissió Europea (CE) obligarà als estats a augmentar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins al 60% del sou mitjà o del 50% del sou mitjà, que en el cas d'Espanya significaria incrementar-lo fins a un mínim de 1.200 euros bruts mensuals. Així ho establiria la proposta sobre la regulació de l'SMI, tal com han explicat en una trobada organitzada per l'Oficina del Parlament Europeu i la Representació de la CE a Barcelona les eurodiputades Alícia Homs, de l'Aliança de Socialistes i Democratas (S&D), i Rosa Estaràs, del Partit Popular Europeu (PPE). Mentre Homs fixa el mínim en 1.200 euros i la popular que el situa en 1.400 euros bruts mensuals.

El percentatge que preveu incrementar la normativa, fins al 60% del sou mitjà de cada estat membre o el 50% del sou mitjà, són criteris proposats i els estats membres podran escollir un dels dos per situar el seu SMI. Per la seva banda, el govern espanyol té previst abordar la pujada del SMI en el primer trimestre de 2021.

Objectius de la normativa

El director de la Direcció General d'Ocupació, Assumptes Socials i Inclusió de la CE, Jordi Curell, ha subratllat que aquesta proposta "no intenta harmonitzar l'SMI de tots els països, ni fixar un mecanisme obligatori, ni imposa la introducció d'un SMI als països que no el tenen actualment". El directiu ha explicat que, en aquells països en els quals l'SMI està determinat per llei com Espanya, "es fixen criteris estables i fixos com l'evolució del poder adquisitiu o el nivell i distribució dels sous més enllà de l'SMI o la productivitat" per establir un sou mínim.

La voluntat de la CE és "acabar amb el fenomen dels treballadors pobres", ha apuntat Curell, per la qual cosa la normativa obligarà a limitar l'ús de variacions i deduccions que provoquin que el sou efectiu sigui inferior.

L'eurodiputada del Grup del Partit Popular Europeu, Rosa Estaràs, ha mostrat dubtes sobre la capacitat de la CE per poder legislar sobre l'SMI, ja que aquesta normativa "el convertiria en jurisdicció de la CE i els Estats solen ser reticents a cedir sobirania", per la qual cosa l'eurodiputada ha instat a esperar la resposta del Consell d'Europa. També ha assegurat que "el diàleg social no ha existit", ja que les organitzacions empresarials no han acceptat que la normativa sigui obligatòria.

Per la seva banda, Homs ha assegurat que els principals beneficiaris d'aquesta regulació seran les dones i els joves, "els més afectats pels salaris baixos". Per a l'eurodiputada socialista, "la presència de treballadors pobres és moral i socialment reprovable" i ha destacat que els moments de crisi són els més adequats per realitzar aquest tipus d'actuacions legislatives.