Pedro Sánchez ja va anunciar, des de la presa de possessió com a president del govern espanyol, el seu objectiu de finançar més despesa social amb més pressió fiscal. En altres paraules, amb més impostos. L’objectiu final és el d’elevar la recaptació tributària en 8.000 milions d’euros anuals com a mínim respecte al que ja s’havia aprovat en els pressupostos del govern anterior. 

De fet, la idea del PSOE és implantar “una nova fiscalitat per al segle XXI”, tal com ho va descriure la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, tot i que no s’ha concretat del tot com es farà. Amb tot, algunes de les mesures que s’han anat perfilant és la creació de tres nous impostos i l’augment d’alguns ja existents. Unes mesures que no han caigut bé a tothom i que afectaran diversos sectors de la societat. En aquest sentit, el director general de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), Josep Soler, assegura que "els canvis impositius dins de la Unió Europea són complicats" pel fet de no tenir una política fiscal comuna. 

Augment de l'impost de societats 

Una primera mesura molt comentada és la voluntat d'augmentar l'impost de societats (IS) en un mínim del 15% a les grans empreses. En realitat, el que es busca és evitar "l'arquitectura de les deduccions", com explicava la ministra d'Hisenda, de manera que s'evitaria que les empreses reduïssin el tipus sobre el que tributen. Això suposaria un repunt de 6.000 milions a curt termini, però les conseqüències podrien ser pitjors, ja que l'incentiu de deslocalització -és a dir, el trasllat de les seves operatives fiscals- per part d'aquestes empreses seria molt gran.

Segons explica Josep Soler, "si no es fa bé, és molt delicat perquè les grans empreses tenen molt fàcil marxar a un altre país i així evitar pagar tant". Alhora, "fixar els mínims al 15% de manera immediata és una mica injust", assegura el director de l'IEF i finalment l'impacte econòmic seria molt menor a l'esperat, ja que convida a marxar. 

La taxa Google: impost a les tecnològiques

Un impost que ja va ser molt polèmic quan el va proposar el govern de Rajoy amb la idea de "pagar part de les pensions", però que Pedro Sánchez manté a la llista de les seves intencions. L'actual president espanyol assegura que amb aquest impost s'acabarà allò que "les tecnològiques no paguen impostos" i es podrà "mesurar el seu impacte real en l'economia". Pel que ha anunciat fins ara, el més provable és que estigui basat en els ingressos de cada empresa. 

Segons Soler, les tecnològiques "ho tenen encara més fàcil per traslladar determinats guanys a altres països", ja que els seus productes són immaterials. Si s'homogeneïtzés i s'introduís aquest impost "a tot Europa, seria molt més fàcil", argumenta Soler, però "si no es fa així, suposa un gran fre a empreses molt atractives" per a la nostra economia. 

De fet, aquest va ser un impost proposat per Brussel·les, que es plantejava com un impost indirecte de caràcter temporal per taxar els serveis digitals en un 3% a empreses com Google, Amazon i Apple, entre d'altres, per evitar l'evasió d'impostos. Es tracta, doncs, d'un impost per obligar que paguin al fisc activitats que actualment escapen d'Hisenda. El govern de Rajoy, però, va fer-ne la seva pròpia lectura i va introduir aquest impost -abans que s'hagués creat- en el Pla d'Estabilitat 2019-2020 que va presentar a Brussel·les com "una de les mesures que ajudaria a pagar les pensions", cosa que no va agradar a la Comissió Europea. 

Nou impost a la banca

Es tracta d'un impost que ja recollia el programa del PSOE abans d'arribar a la presidència, que tracta d'augmentar la pressió fiscal a les entitats financeres -similar al que es fa al Regne Unit- i que es calcula que arribaria a recaptar uns 2.000 milions anuals amb la idea que ajudi a tapar el forat de les pensions. Segons el que ha explicat Sánchez fins ara, s'imposarà un recàrrec d'un 8% a l'impost de societats sobre les entitats de crèdit, elevant el seu tipus nominal fins al 38% sobre els guanys generats dins el país. 

Aquesta iniciativa ha estat molt criticada pels principals bancs espanyols, com el Banco Santander, CaixaBank, el Banc Sabadell o Bankia, que s'hi han mostrat públicament en contra, fins i tot algun ha amenaçat amb "canviar la seva estructura legal" en cas que s'apliqui. Segons les principals entitats, es tracta d'un impost que "no és el moment d'aplicar" i poc just, ja que, en paraules del conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, "no veig que aquest esforç [d'ajustar el dèficit públic] hagi de provenir per part dels bancs", criticava.

"Amb els tipus d'interès a mínims, els bancs han estat guanyant molt pocs diners", avisa Soler, i per tant, "si han de pagar més impostos, la banca ho farà repercutir en la clientela". No només això, sinó que cal analitzar el tipus de clientela que patiria les conseqüències. Segons el director general de l'IEF, "els augments recauran sobre el cost del crèdit, generalment destinat a la gent amb menys capacitat de negociació", és a dir, els clients amb les rendes més baixes.

"És un impost regressiu" -és a dir, que perjudica les rendes més baixes- i alhora és una "ridiculesa pensar que amb aquest impost s'ajudarà a pagar les pensions", explica Soler. De fet, l'impost a la banca aconseguiria recaptar entre 1.500 i 2.000 milions, "cosa que no serveix de res perquè el forat de les pensions és de més de 14.000 milions", alerta el director. "Es juga molt amb la demagògia". 

Nova fiscalitat verda

La idea del PSOE és aprovar un gravamen sobre el CO2, un sobre els òxids nitrosos, un tercer sobre els residus industrials tòxics i un tribut sobre les bosses i els embalatges. Alhora, també es vol fusionar els impostos de matriculació i de circulació de vehicles, i també reformar l'Impost Especial sobre l'Electricitat i el Cànon d'abocaments. Actualment, els impostos mediambientals suposen només l'1,85% del PIB davant el 2,46% del que suposen a la mitjana dels països de la Unió Europea, i la idea de Sánchez és que s'acostin a aquests estàndards. 

El més polèmic d'aquesta "nova fiscalitat verda" és la intenció d'equiparar els impostos especials del gasoil amb els de la gasolina, de manera que els vehicles dièsel paguin 9,55 cèntims més per litre. Actualment, l'impost especial de la gasolina és de 40,25 cèntims per litre i el dels gasoil és de 30,7 cèntims, de manera que la recaptació prevista és d'uns 2.140 milions i afectaria a tots aquells conductors amb cotxes dièsel.

Amb tot, es tracta d'un impost que aconseguiria una recaptació "molt escassa", segons Soler, i que només seria lògic "si aconseguís canviar les actituds i comportaments de la societat" en termes d'ecologia i sostenibilitat. 

Com afecta Catalunya el nou sistema impositiu?

Com es tractar d'impostos purament estatals, aquests tenen un efecte "força neutral" de repercussió a la Generalitat. El que sí que podria tenir una implicació directa major és l'impost sobre les tecnològiques, segons explica Josep Soler, principalment pel fet que Catalunya -principalment Barcelona- és un pol d'atracció per a les empreses tecnològiques, com hem anat veient amb la instal·lació de gegants com Facebook, Amazon, Moodle, i moltes d'altres. En aquest sentit, Madrid també podria tenir el mateix problema, explica el director general. 

Per últim, el document de pressupostos alternatius que va presentar el PSOE també plantejava altres mesures, com l'obligatorietat d'aplicar l'impost sobre el patrimoni a tot l'Estat, l'harmonització de l'impost de successions i donacions o augments en les cotitzacions dels autònoms, entre d'altres. Diverses mesures que el govern estatal planteja com un "sistema fiscal de primera divisió" i que anirà detallant durant el curs polític.