Les relacions de la Comunitat de Madrid i el govern espanyol no passen pel seu millor moment. Des de l'arribada d'Isabel Díaz Ayuso a la Puerta del Sol, les relacions amb l'executiu van començar a trontollar i tensar-se, sobretot en matèria fiscal, ja que la presidenta popular és partidària de rebaixar els impostos al mínim i liberalitzar l'economia fins a punts insospitats i mai vistos en la democràcia espanyola.
Així doncs, aquest mes de febrer Ayuso ha decidit obrir una nova ofensiva contra l'Estat en matèria fiscal amb l'aprovació de la Llei per a la Defensa de l'Autonomia Financera, que busca "salvaguardar les seves competències en matèria tributària i fer front a una denominada harmonització fiscal", basant-se en els articles 156 i 157 de la Constitució. A la pràctica el que busca és un enfrontament directe amb el Ministeri d'Hisenda del govern espanyol per blindar, segons Madrid, "la política econòmica i fiscal de la Comunitat de la reforma prepara el govern espanyol i que suposarà una pujada d'impostos generalitzada als ciutadans".
Ara bé, què diu la lletra petita de la llei? Doncs a la pràctica el que vol és conformar una comissió bilateral amb l'Estat en cas que aquest vulgui modificar les condicions dels impostos cedits a les comunitats, com per exemple el de patrimoni o el de successions. La trampa arriba quan la llei imposa que ha de sortir un acord de la comissió, i com que les dues parts tindrien els mateixos representants, en cas que Madrid no volgués tocar res no hi hauria pacte i, per tant, no es podrien modificar els impostos en qüestió. Aquí hi ha un dels punts diguem-ne divertits de l'assumpte, i és que l'Estatut de Catalunya del 2006 ja introduïa quelcom semblant, ara bé, en aquell cas no reclamava un pacte. Cal recordar també que el partit de Díaz Ayuso, el Partit Popular, va recollir firmes un cop l'Estatut ja havia rebut el vistiplau del Congrés i de la ciutadania catalana i el va acabar portant al Constitucional. El tribunal en qüestió va eliminar molts dels articles de l'Estatut, un dels quals va ser precisament aquest, formar una bilateral per poder parlar de fiscalitat específica per a Catalunya. Jugada mestra per part d'Ayuso.
L'impost de patrimoni, la mare dels ous
Tot aquest escàndol i embat contra l'Estat ve per culpa de l'impost de patrimoni, concretament arran d'algunes veus que apunten que el govern espanyol podria incloure modificacions en els impostos cedits a les comunitats en la seva reforma fiscal perquè, a la pràctica, segueixen sent impostos estatals. Davant d'això, Madrid al·lega que el govern espanyol "només busca apujar els impostos als madrilenys i minvar la llibertat de l'autonomia per gestionar la seva economia. El lliure exercici d'aquesta autonomia financera, gràcies a 17 anys de baixades fiscals pels successius governs regionals, ha permès un estalvi de prop de 53.000 milions d'euros, és a dir, 16.500 euros per contribuent". Alhora, hem de recordar que Madrid bonifica el 100% de l'impost de patrimoni, que a la pràctica és una exempció de l'impost i és una de les principals causes del famós dúmping fiscal, ja que amb aquest gran avantatge fiscal moltes de les fortunes espanyoles han traslladat el seu domicili fiscal a la capital espanyola, cosa que ha fet que les seves propietats, és igual on siguin, no tributin, però els seus rendiments tributin a Madrid.
No és el primer cop que Ayuso fa servir aquesta tàctica, la d'aprovar una llei que va completament en contra de la promoguda pel govern espanyol. Ja ho va fer amb l'última llei d'educació, la LOMLOE, més coneguda com a Llei Celaá. En aquella ocasió la seva llei defensava l'escola concertada, cosa contrària a la llei estatal i permetia a la Comunitat fer servir la seva llei fins que acabi el litigi judicial iniciat per l'Estat. Aquesta llei buscarà la mateixa fórmula, acabar als tribunals contra l'Estat i fer que tots els tràmits siguin molt més lents. A propòsit d'això, des del Ministeri apunten que aquesta llei no té ni cap ni peus, ja que consideren que en ser impostos cedits per l'Estat a les autonomies, el govern espanyol pot modificar-los a la seva voluntat perquè a la pràctica segueixen sent seus.
Llei de Mercat Obert
La Llei per a la Defensa de l'Autonomia Financera no és l'única llei discutible aprovada pel govern de Madrid en les últimes setmanes. N'hi ha una altra, la Llei de Mercat Obert. Què implica aquesta llei? Doncs que a partir d'ara qualsevol companyia que opera en qualsevol comunitat autònoma podrà instal·lar-se a Madrid sense haver de demanar cap permís ni llicència addicional, sense haver de fer cap mena de tràmit. Per això no acaba aquí perquè no només s'aplicarà a les empreses, ja que qualsevol treballador autònom podrà operar a Madrid sempre que disposi del permís per a fer-lo en la seva comunitat. És a dir, que si tu ets lampista a Catalunya, pots anar a Madrid a treballar amb la teva llicència catalana amb l'única condició que segueixis les lleis madrilenyes, així de fàcil. No s'acaba aquí la història, perquè dins de la llei també hi entren els productes, és a dir, que qualsevol cosa construïda a Catalunya podrà vendre's a Madrid sense necessitat de fer cap tràmit.
L'objectiu del govern de Madrid és, un altre cop, beneficiar-se ell perjudicant els altres territoris de l'Estat a través de l'eliminació de traves. Ara bé, l'executiu Ayuso assegura que la seva única finalitat és animar les empreses que operin a Madrid perquè, a la llarga el PIB madrileny acabi creixent un 1,6%, es creï una riquesa de 4.000 milions d'euros i apareguin 50.000 nous llocs de treball. Si finalment això acaba passant, aquestes 50.000 persones han de sortir d'algun lloc, i amb tota probabilitat sortiran d'altres parts de l'Estat, cosa que encara dona més força a la tesi que aquesta llei beneficia Madrid, però perjudica en un alt grau les altres autonomies.