"Hi ha alguns polítics catalans a qui els agrada simplement el conflicte", ha assegurat el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, en la seva ponència "Estabilitat i Sostenibilitat en un Estat descentralitzat" en el Cercle d'Economia. En aquest sentit, Feijóo ha remarcat que a alguns els agrada el conflicte perquè "aconsegueixen més vots i més poder" i ha llançat la següent pregunta: "Aquest poder és útil per a Catalunya?"
Una vegada llançada la pregunta, l'(auto)resposta. "La situació política de Catalunya no és la millor", ha reiterat Feijóo davant de la presència d'alguns empresaris com el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, l'expresident de Gas Natural Fenosa Salvador Gabarró o el president del Consorci de la Zona Franca, Jordi Cornet, així com polítics com el coordinador general del PP català, Xavier García Albiol, o el líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz. "El poble decideix i suposo que tots els catalans no estaran equivocats, però no ens agraden la CUP i ERC", ha concretat.
Prèviament, Feijóo ha iniciat el seu discurs reiterant que "un gallec té actituds i aptituds per empatitzar amb la realitat catalana". I és que, segons ha recordat, tant gallecs com catalans comparteixen una mateixa circumstància: la d'haver estat durant segles "pobles sense un Estat democràtic" en què poder participar lliurement i amb "un anhel d'autogovern". Ara bé, el recentment reescollit president de la Xunta considera també que "parlar de Catalunya i Galícia o l'Estat és una tautologia", a la qual alguns acudeixen amb "imprecisió".
"Telèfons vermells"
No a les "línies vermelles", però sí als "telèfons vermells amb una permanent comunicació". Aquesta és la proposta de Feijóo per abordar el diàleg entre el Govern central i la Generalitat, on tampoc té cabuda la llei com a "obstacle" però sí l'empatia. Més concretament, considera que s'obre una nova etapa política on és necessari "desterrar la demonització del que es pensa o sent" i això implica que "és dolent fer un tabú de qualsevol tracte amb el partit majoritari a Espanya", alhora que "és poc saludable fer exorcismes amb el nacionalisme català". En definitiva, evitar "rivalitats més pròpies del futbol".
En aquesta mateixa línia sense vermells, el dirigent popular aposta per "rescatar l'Espanya de les autonomies" i aconseguir així que les comunitats passin de la perifèria a una posició nuclear dins l'Estat espanyol. Dit d'una altra manera, Feijóo no vol trencar amb l'Espanya autonòmica sinó al contrari, fer-la més autonòmica i "complir-hi amb tota la seva extensió mitjançant la reactivació de mecanismes adormits o la creació d'instruments nous". Al seu parer, el gran "error" és barrejar finançament amb "debat identitari", ja que el primer implica criteris objectius com "el cost real dels serveis, la seva prestació o l'estructura demogràfica dels ciutadans que reben els serveis", mentre que el segon té una forta càrrega de subjectivitat.
L'Estatut com a límit
"A mi m'agrada com han anat les coses fins a l'Estatut", ha confessat Feijóo, ja que considera que en aquell moment CiU defensava els interessos de Catalunya en l'àmbit de la racionalitat. I malgrat que és difícil d'explicar que a Catalunya no se li doni un concert econòmic quan els bascos i els navarresos sí que el tenen, es tracta de "canviar, plantejar i discutir. El problema és com ens posem d'acord en els continguts del concert, com es mesura i què es pondera". En aquesta línia, també ha llançat la següent pregunta: "No sé si els ciutadans de Barcelona poden demanar un concert econòmic a Catalunya. Per què Barcelona ha de finançar altres parts de Catalunya?".
Encara en matèria econòmica, Feijóo també ha denunciat que dins el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) s'han "condonat" 1.500 milions en interessos per any a Catalunya. Un exemple de "sobrefinançament sense pactar-lo amb la resta de comunitats ni informar-nos". Fa poc més d'una setmana i mitja, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja va anticipar durant la XXI Jornada d'Economia a s'Agaró que Feijóo ja els havia advertit que "no espera acceptar mai res que pugui satisfer Catalunya".
De la mateixa manera, Feijóo s'ha preguntat si el dret a decidir "ha de ser limitat a un dia i plantejat com un duel antic on només un dels contrincants pot guanyar o com un fet prolongat en el temps en què tots els catalans i espanyols guanyin?". Com també, la lliure determinació "ha d'adaptar-se a un segle on totes les nacions viuen en xarxa o ser una repetició anacrònica de processos descolonitzadors d'anys passats?". Noves preguntes i sovint una mateixa resposta: "el diàleg s'ha de basar en el que ja es dóna cada dia: catalans i espanyols".