L'ocupació s'ha recuperat globalment en la OCDE a nivells anteriors a la crisi econòmica, però no els salaris, que pateixen un estancament sense precedents que afecta en particular a països com Grècia i Espanya i als treballadors precaris i que han passat per períodes d'atur. Són les conclusions de l'informe anual de perspectives de l'ocupació, publicada avui per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que adverteix a més que els llocs de treball que s'estan creant no tenen la mateixa qualitat que els destruïts amb la recessió de fa un decenni.
Progressió salarial no homogènia
El baix nivell de creixement de la productivitat (1,2 % anual als cinc últims exercicis, davant el 2,3 % abans de la crisi) és un dels factors que explica aquest estancament salarial. A més, el ritme de progressió nominal dels salaris, del 5,8 % en el segon trimestre de 2007, abans de la crisi, va passar al 3,2 % en l'últim trimestre de l'any passat.
Aquest fenomen no s'ha produït de forma homogènia, ja que les remuneracions de l'1 % dels assalariats més afavorits han crescut a una cadència molt més elevada que la mitjana dels treballadors a temps complet, una tendència de llarg termini que es reforça.
En l'altre extrem de l'escala social, el percentatge de pobres entre la població en edat de treballar va pujar el 10,6 % el 2015, davant el 9,6 % d'una dècada abans, en part perquè els qui van perdre la seva feina han tingut una cobertura d'atur més deficient. Menys d'un de cada tres reben subsidis i molts, en quedar-se sense aquesta cobertura, s'han vist obligats a acceptar llocs de pitjor qualitat i remuneració.
Espanya, exemple d'inseguretat en l'ocupació
Espanya és un dels casos que millor il·lustren l'impacte de la inseguretat en l'ocupació sobre el salari. Si les remuneracions del conjunt dels treballadors s'haguessin comportat com les dels qui han mantingut la seva feina des de 2007, els salaris reals haurien estat un 3,1 % superiors el 2014.
Tot això malgrat que la taxa d'ocupació a finals de 2017 va arribar al 61,7 % de la població d'entre 15 i 74 anys, la qual cosa significa que hi havia més gent treballant que abans de la crisi. Aquest percentatge continuarà pujant per assolir el 62,1 % a l'acabar el 2018 i el 62,5 % a finals de 2019. Per a la OCDE, aquesta creixent polarització del mercat laboral necessita una resposta sobretot en forma de sistemes de formació d'alta qualitat dirigits en particular a persones de baixa qualificació.
L'escletxa salarial persisteix
L'informe també analitza la bretxa salarial entre homes i dones, que encara que ha disminuït, seguia sent del 39 % de mitjana el 2015 als seus països membres. Bona part d'aquesta bretxa es genera en la primera part de la carrera professional, quan moltes dones dediquen més temps a cura dels fills. Per corregir-lo, la OCDE aconsella polítiques familiars i canvis com facilitar la flexibilitat en el temps de feina.