Molts països europeus cauran en recessió el 2023 si hi ha problemes d'aprovisionament de gas els propers mesos, un escenari que es podria concretar si no s'aconsegueix complir la reducció de consum del 10% que ha fixat la Unió Europea, i sobretot si l'hivern és fred, adverteix l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, OCDE.
A Espanya, l'afectació també es preveu més pessimista del que l'OCDE va anunciar el desembre passat, abans de la guerra d'Ucraïna. Així doncs, si bé el ritme de creixement serà tímid però superior al d'altres països veïns, els nivells marcats per un IPC que frega o arriba als dos dígits, no calmarà el mercat. D'una banda la perspectiva de creixement per Alemanya és un 0,7%, en recessió clara i 2,7 punts menys del previst; un 0,6% a França, un 0,4% a Itàlia i, en el cas espanyol, un 1,5%, és a dir, set dècimes menys. L'altra cara és la inflació. Al tancament d'aquest any, la dada mitjana a Espanya vorejarà el 10%: serà del 9,1%, en concret, superior a la resta de potències europees. L'any que ve, en canvi, Alemanya i França sí presentaran dades d'IPC més elevat, però fins i tot així la xifra espanyola continuarà aconseguint un notable 5%.
La inflació es dispara
El PIB mundial es va estancar el segon trimestre del 2022 i la producció va disminuir en les economies del G20. La inflació elevada es manté durant més temps del previst. En moltes economies, la inflació de la primera meitat del 2022 va ser la més alta des dels anys vuitanta. Amb els darrers indicadors que han empitjorat, les perspectives econòmiques mundials s'han enfosquit. En comparació amb les previsions de l'OCDE del desembre de 2021, abans de la guerra de Rússia contra Ucraïna, ara es preveu que el PIB mundial sigui almenys 2,8 bilions de dòlars més baix el 2023. La guerra de Rússia té molts costos, però això dona una idea del preu mundial de la guerra en termes de producció econòmica.
Un factor clau que frena el creixement mundial és l'enduriment generalitzat de la política monetària, impulsat per la superació dels objectius d'inflació més gran del que s'esperava. Els bloquejos estrictes associats a la política de zero covid de la Xina també han afectat l'economia xinesa i mundial. Els tancaments i la debilitat del mercat immobiliari estan frenant el creixement de la Xina fins al 3,2% el 2022.
Més de la meitat de les partides de l'índex de preus presenten una inflació superior al 4% al Regne Unit, els Estats Units i la zona de l'euro, reflectint un fort augment respecte a un any abans i més que duplicant els seus objectius. Les dures condicions del mercat de treball, amb taxes d'atur en els mínims dels 20 anys o propers a molts països, estan augmentant els salaris i contribueixen a mitigar la pèrdua de poder adquisitiu i de creixement. Tanmateix, això també contribueix a la inflació generalitzada. El creixement salarial s'ha reforçat a molts països, especialment als Estats Units, el Canadà i el Regne Unit, però encara no a la zona de l'euro.
El gas i la necessitat de diversificar el seu subministrament
Més enllà de la covid, la guerra, les conseqüències en el preu de l'alimentació o el preu de la gasolina, totes les mirades se centren en el gas i la seva falta de subministrament a Europa. Segons l'OCDE, els nivells d'emmagatzematge de gas a la Unió Europea s'han elevat a gairebé el 90% de la capacitat. Però fins i tot a aquest nivell, pot ser que no hi hagi prou emmagatzematge de gas per garantir que la demanda en un hivern típic es pugui satisfer sense esgotar l'emmagatzematge a nivells perillosament baixos si la Unió Europea no aconsegueix reduir el consum de gas.
Les mancances podrien augmentar significativament si els subministraments addicionals no russos de fora de la Unió Europea no es materialitzen com s'esperava, o si la demanda de gas és més alta a causa d'un hivern fred. Sense una diversificació suficient de l'oferta i una reducció ordenada de la demanda, l'escassetat podria augmentar els preus globals de l'energia, afectar la confiança i les condicions financeres i requerir un racionament temporal de l'ús del gas per part de les empreses. En conjunt, aquests xocs podrien reduir el creixement de les economies europees en més d'1¼ punts percentuals el 2023, en relació amb la línia de base, i augmentar la inflació en més d'un punt i mig percentual. Això portaria molts països europeus a una recessió el 2023. Per al món, la inflació augmenta més d'un punt percentual el 2023, amb un creixement reduït en poc menys de mig punt percentual.
I la resta del món?
La regió més afectada és Europa, on abans d'arribar a un eventual problema d'abastament, el preu del gas ja s'ha triplicat en un any i és pràcticament deu vegades superior al que va tenir de mitjana durant el període 2010-2019. A partir d'aquí, també n'hi ha d'altres afectats. El Regne Unit vorejarà la recessió amb la hipòtesi central de l'OCDE (0 % de creixement). Sense caure tan baix, els Estats Units se'n ressentiran des d'aquest any, amb un augment de l'activitat de l'1,5% (després del 5,7 % el 2021), i del 0,5 % el 2023.
Els autors de l'informe fan notar que Argentina, Brasil, Mèxic i Sud-àfrica, en estar força exposats als cicles de l'economia mundial i a la demanda que els ve dirigida dels països rics, patiran un sever alentiment l'any que ve, més gran de la que s'havia anticipat fa tres mesos. Les taxes de creixement quedaran així en un 0,4% a l'Argentina (1,5 punts menys del que es va estimar al juny), un 0,8% al Brasil (-0,4 punts), un 1,5% a Mèxic ( -0,6) i 1,1% a Sud-àfrica (-0,2).
A la Xina, l'evolució que s'espera és la contrària a la de la pràctica totalitat dels altres membres del G20, amb un alentiment sever aquest any a causa de les restriccions imposades pels brots de covid i la debilitat del mercat immobiliari, que deixaran la progressió del PIB en un 3,2% (1,2 punts menys del que s'anticipava al juny) després del 8,1% del 2021. Pel que fa a Rússia, l'OCDE ha corregit substancialment les projeccions. Reconeix que no es produirà l'enfonsament econòmic superior al 10% que havia vaticinat al juny per efecte de les sancions, que no han impedit que els ingressos per les vendes d'hidrocarburs estiguin augmentant gràcies a l'escalada de preus.
A l'altre extrem, l'Aràbia Saudita apareix com el gran guanyador en termes econòmics d'aquesta situació entre els membres del G20, ja que amb les vendes de petroli i de gas a preus pels núvols, el PIB augmentarà un 9,9 % aquest any i un 6% el 2023.