Els ingressos reals per habitant en les economies avançades poden arribar a retrocedir per a 2021 fins a nivells de 2016 o fins i tot de 2013 en funció de si la recuperació gradual projectada per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) segueix endavant sense sobresalts o de si en la segona meitat de 2020 es produeix una nova onada de contagis de la Covid-19.
D'aquesta manera, en un escenari de rebrot de la malaltia, la OCDE anticipa una caiguda mitjana de la renda per càpita del 9,5% el 2020, amb disminucions substancials en totes les economies, que se situaria el 2021, malgrat certa recuperació prevista, al nivell de 2013, mentre que sota la hipòtesi d'una recuperació sense nova onada de contagis, la disminució prevista dels ingressos és menor, encara que el 2021 se situarien en el seu nivell més baix des de 2016.
En concret, l'organització internacional calcula que en un escenari sense rebrot de la pandèmia els ingressos reals per persona el 2021 seran de mitjana 1.700 dòlars (uns 1.575 euros) inferiors als de 2019, mentre que l'impacte advers en la renda per càpita assoliria els 3.500 dòlars (uns 3.240 euros) el 2021 en cas d'un rebrot de la malaltia.
"La crisi donarà una llarga ombra sobre el món i les economies de la OCDE", adverteix la institució, que pronostica una pujada de la taxa d'atur entre els membres del 'club de països rics' fins i tot 10% el 2020 des del 5,4% de 2019 en el suposat d'un rebrot de la malaltia, amb una mínima reducció al 9,9% el 2021, mentre que a l'escenari sense nous contagis l'atur pujaria al 9,2% aquest any per reduir-se al 8,1% el 2021.
"Es preveu que l'atur mitjà de la OCDE aquest any estigui en el nivell més alt durant vint-i-cinc anys, i només s'alleugi lentament el 2021", recalca la institució, assenyalant que l'impacte de la pèrdua de llocs de treball probablement se sentirà amb particular intensitat en els treballadors més joves i entre els treballadors menys qualificats, amb el consegüent risc que moltes persones quedin atrapades en l'atur durant un període prolongat.
D'aquesta manera, la OCDE considera necessari un esforç renovat per implementar reformes que enforteixin la productivitat i el creixement de l'ocupació d'una manera inclusiva, i fomentin la reassignació de recursos a tots els sectors, per contrarestar aquests xocs negatius relacionats amb la crisi.
En aquest sentit, l'organització dirigida per Ángel Gurría apunta que molts dels sectors de serveis més afectats per la pandèmia són relativament intensius en ocupació, amb molts treballadors amb salaris baixos o contractes no estàndard i en ocupacions on el teletreball és més difícil, mentre que els tancaments forçosos, la reobertura a nivells més baixos de capacitat i els canvis en les preferències i el comportament dels consumidors poden suposar que moltes empreses ja no siguin viables, amb pèrdues permanents d'ocupació.
"És probable que la interrupció resultant de la pandèmia deixi cicatrius duradores en moltes economies. Els nivells de vida s'han reduït significativament, l'atur està pujant molt per sobre dels nivells previs a la crisi, el que augmenta el risc que moltes persones quedin atrapades en períodes d'atur més llargs mentre que la inversió s'està esfondrant", adverteix la OCDE, assenyalant que l'impacte directe en els mitjans de vida de les persones és particularment sever entre els grups més vulnerables de la societat.