Aquest dijous a la nit, de fet divendres a la mitjanit, tornarà a reobrir un dels sectors més castigats per les restriccions que ha portat la pandèmia de la Covid a Catalunya, el de l'oci nocturn. Ho farà després d'acumular més de 700 dies de restriccions i 569 de tancament i diverses reobertures fallides al llarg d'aquests dos últims anys i pèrdues per valor de 6.500 milions d'euros, segons calcula el sector. Des de la principal patronal del sector, la Fecasarm, consideren que els danys ocasionats al sector durant l'últim any han estat "evitables", sobretot perquè consideren que si s'haguessin adoptat restriccions més "proporcionades i eficaces" els danys, o les pèrdues, haurien estat molt menors. Precisament, recorden que el gruix de les pèrdues suportades pel sector es concentren principalment a l'estiu del 2020 (1.258 milions), el primer després de l'aparició de la covid, i en el qual no van poder obrir ni un sol dia, i en el de l'any passat (1.530 milions), en el qual sí que van poder obrir, però només un més per l'arribada de noves restriccions.
Pel que fa a les restriccions imposades per part de les administracions, el sector coincideix que van ser, i encara són, totalment ineficaces i del tot contraproduents, ja que no només "no han comportat una millora de la situació epidemiològica a Catalunya, sinó que, per altra banda, han fomentat les festes il·legals i els botellots, i en especial durant l'estiu i el Nadal de l'any 2021". En aquest sentit, Joaquim Boadas, secretari general de la Fecasarm, assegura que "s'ha pogut comprovar la ineficàcia d'aquestes restriccions, i així ho hem acreditat a través d'un dictamen pericial aportat a un procediment judicial contra la Generalitat: com més intenses han estat les restriccions sobre la restauració i l'oci nocturn més s'han disparat en negatiu les dades epidemiològiques, atès que amb tantes restriccions s'ha incentivat la pràctica de l'oci nocturn il·legal i insegur, en espais no controlats ni controlables i sense cap mesura sanitària ni de seguretat".
Por de la reobertura
De cara a la reobertura aquesta nit, el sector assegura que l'afronta amb un cert punt de por recordant com han funcionat les últimes reobertures, ja que la Generalitat ha fet tancar o s'ha fet enrere d'una reobertura prenunciada d'un dia per l'altre en fins a 4 ocasions, "tot sempre a partir de criteris subjectius", que segons ells no responien a la situació epidemiològica ni a unes restriccions preestablertes. Consideren que sempre han estat "a l'engrós i de manera homogènia en el territori i sense avís previ, motiu pel qual ara exigim a la Generalitat seguretat jurídica i garanties que això no tornarà a passar".
En qualsevol cas, des del sector consideren que "va ser una decisió del tot contraproduent fer tancar els locals el dia 23 de desembre" perquè l'exigència del certificat covid en aquell moment estava funcionant correctament i era motiu de vacunació per a molts joves. Ara bé, tot i la reobertura, consideren que s'hauria d'haver fet de manera progressiva "permetent la reobertura de tot l'oci nocturn al 80% fa dues setmanes, una setmana després al 90% i ara ja s'arribaria al 100%, cosa que hauria provocat una reobertura esglaonada dels locals, primer dels petits, després dels mitjans i finalment dels grans".
Pla de rescat
Com estan exigint durant l'últim any, des del sector i en especial des de la Fecasarm, tornen a demanar a la Generalitat que activi un pla de rescat específic per al sector amb ajuts proporcionals a la severitat i durada de les restriccions, atès que els 60 milions aprovats fins a la data només cobreixen un 1% de les pèrdues. En aquest sentit, apunten que amb totes les restriccions imposades, moltes de les empreses del sector ja no tenen capacitat econòmica per invertir a modernitzar els locals ni per tornar a contractar personal qualificat que ha marxat a altres comunitats, ni per contractar artistes de renom internacional per oferir una programació competitiva davant d'altres destinacions. Finalment, des del sector també demanen que no es criminalitzi el sector ja que el mateix té una feina important per tornar a acostumar la gent a portar la mascareta mentre no estigui consumint i en especial a la pista de ball, cosa que no han fet durant 20 mesos.