El subministrament d'electricitat procedent de fonts d'energia neta s'ha de duplicar en els propers vuit anys per limitar l'augment de la temperatura mundial. En cas contrari, hi ha el risc que el canvi climàtic, l'augment dels fenòmens meteorològics extrems i l'estrès hídric soscavin la nostra seguretat energètica i fins i tot posin en perill el subministrament d'energies renovables, segons un nou informe interinstitucional de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), que depèn de l'ONU.

L'informe anual de l'OMM sobre l'estat dels serveis climàtics, que inclou aportacions de 26 organitzacions diferents, aquest any se centra en l'energia perquè és la clau dels acords internacionals sobre desenvolupament sostenible i canvi climàtic i, en realitat, de la salut del planeta. “El sector energètic genera al voltant de tres quartes parts de les emissions mundials de gasos amb efecte d'hivernacle. La transició a formes netes de generació d'electricitat, com ara la solar, l'eòlica i la hidroelèctrica és essencial si volem prosperar al segle XXI. L'objectiu és aconseguir emissions netes zero el 2050. Tot i això, només aconseguirem aquest objectiu si dupliquem el subministrament d'electricitat de baixes emissions en els propers vuit anys”, afirma el professor Petteri Taalas, secretari general de l'OMM.

L'accés a informació i serveis fiables sobre el temps, l'aigua i el clima serà cada cop més important per reforçar la resiliència de la infraestructura energètica i satisfer la demanda creixent (és a dir, un augment del 30% en els últims 10 anys). En  l'Informe sobre l'estat dels serveis climàtics el 2022: energia recull moltes bones notícies, s'hi subratllen les oportunitats excepcionals que ofereixen les xarxes d'energia verda per ajudar a combatre el canvi climàtic, millorar la qualitat de l'aire, conservar els recursos hídrics, protegir el medi ambient, crear llocs de treball i garantir un futur millor per a tots nosaltres.

L'informe inclou estudis de casos pràctics.

  • Els primers advertiments meteorològics protegeixen el subministrament d'energia a Beijing (Xina).
  • Les proves d'estrès climàtic garanteixen la distribució adequada de l'electricitat a les Dolomites italianes.
  • Els sistemes d'alerta a Tadjikistan avisen amb antelació de les condicions de sequera per a la planificació de les operacions hidroelèctriques.
  • La informació localitzada sobre els recursos eòlics està ajudant la indústria eòlica a prendre decisions.
  • Els mesuraments de la radiació solar donen suport a la col·locació de panells solars en barreres antisoroll a Alemanya.

Objectiu: any 2050

Per al 2050, les necessitats mundials d'electricitat -que augmentaran amb el transcurs dels anys, i en què l'electrificació serà un factor estratègic fonamental per abordar els objectius de les emissions netes zero- es cobriran principalment amb energies renovables, entre les quals l'energia solar serà la font de subministrament més gran. Els països africans tenen l'oportunitat d'aprofitar un potencial inexplotat i de ser protagonistes del mercat. El 60% dels millors recursos solars del món es troba a Àfrica, però la capacitat fotovoltaica instal·lada en aquest continent només és de l'1% mundial.

Així doncs,segons el Secretari General de les Nacions Unides, Antonio Guterres, les mesures climàtiques audaços podrien generar 26 bilions de dòlars dels Estats Units en beneficis econòmics per al 2030. Així i tot, la inversió en energies renovables és massa baixa, especialment als països en desenvolupament, i es presta molt poca atenció a la importància dels serveis climàtics perquè l'energia doni suport tant a l'adaptació al clima com a les decisions sobre com reduir els gasos d'efecte hivernacle.

El problema de l'aigua

El 2020, el 87% de l'electricitat mundial generada per sistemes tèrmics, nuclears i hidroelèctrics depenia directament de la disponibilitat d'aigua. Mentrestant, el 33% de les centrals termoelèctriques que depenen de la disponibilitat d'aigua dolça per refrigerar-les es troben en zones d'alt estrès hídric. Aquest és també el cas del 15% de les centrals nuclears existents, percentatge que s'espera que augmenti el 25% en els propers 20 anys. L'11% de la capacitat hidroelèctrica es troba també a zones amb gran estrès hídric. Així mateix, aproximadament el 26% de les preses hidroelèctriques existents i el 23% de les previstes es troben en conques fluvials que actualment tenen un risc d'escassetat d'aigua entre mig i molt alt.

Les centrals nuclears no només depenen de l'aigua per refrigerar-les, sinó que a més solen estar situades en zones costaneres baixes i, per tant, són potencialment vulnerables a l'augment del nivell del mar i a les inundacions relacionades amb el clima. Per exemple, la central nuclear de Turkey Point, a Florida (els Estats Units), que es troba al nivell del mar, es veurà amenaçada els propers decennis. La millora periòdica de les pràctiques operatives i l'evolució de les obligacions reglamentàries poden reduir de manera substancial les pèrdues de producció de les centrals nuclears ocasionades per les inclemències del temps, segons l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica. Les inversions en energies renovables s'han de triplicar d'aquí al 2050 per situar el món en una trajectòria d'emissions netes zero el 2050, segons les xifres que s'esmenten a l'informe. El 2019-2020, la majoria de les inversions en energies renovables es van fer a la regió d'Àsia Oriental i el Pacífic (principalment la Xina i el Japó), seguida d'Europa Occidental i Amèrica del Nord.