Darrer col·loqui de l'Àgora El Nacional amb subscriptors del Club de la temporada. Aquesta vegada, els socis del diari han pogut traslladar al catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra i degà de la Barcelona School of Management, l’economista Oriol Amat, les seves preguntes sobre la incerta crisi derivada de la pandèmia. Amat és, segurament, dels economistes catalans més optimistes, a qui li agrada fugir del pessimisme i que s'aplica un dels seus lemes: "La vida és com te la prens". Ell considera que sempre es pot treure un aprenentatge de les coses i veu l'Ampolla mig plena, motiu pel qual aquest és el títol del seu nou llibre, que va presentar dijous al col·loqui.
El llibre l'Ampolla mig plena. Aprendre de les crisis i dels que ho fan millor (Pòrtic) és la visió positiva d'un economista a l'hora d'analitzar una crisi. Amat es centra en analitzar els països i els governs que "ho han fet millor" per treure'n un aprenentatge, perquè segons ell, "en les crisis noto que hi ha un excés de pessimisme, i això mai és bo", assegura. "La crisi del 2008 va venir per una bombolla provocada per un excés d’eufòria i que, al petar, va fer que anéssim cap a la banda contrària: un pessimisme radical".
La clau de la millora
En el seu col·loqui, Amat explica que una de les claus per aprendre de les crisis és analitzar perquè a uns els va millor i a d'altres pitjor. Segons ell, en aquest anàlisi hi ha tres àmbits: el de les persones -que seria com un es pren la vida i quines prioritats i decisions pren-, el de les empreses i el dels països.
En l'àmbit de la persona, "Kahneman deia que els optimistes ens equivoquem més però la vida ens va millor, i que a les persones humils també els va millor. Això és reconèixer que no ho saps tot, aporta més capacitat per entendre la perspectiva dels altres", alhora que en destaca la concentració. "Enmig de les crisis sempre observo que molta gent es desconcentra, perd el focus".
Seguidament ve l'àmbit de l'empresa. Amat recorda que "durant la crisi del 2008 a Catalunya van desaparèixer unes 200.000 empreses, i casi totes les que van tancar tenien una característica: abans del 2008 estaven molt endeutades i havien arriscat molt", lliçó per aprendre. Segons ell, ara no serà tant això sinó que moltes de les que tancaran "serà més per la incapacitat d’adaptar-se a la revolució 4.0". Per tant, segons el catedràtic caldria invertir més en noves tecnologies i innovació per adaptar el teixit empresarial català a la realitat tecnològica.
Foto: l'economista i catedràtic Oriol Amat. Autor: Sergi Alcàzar
Finalment, els països. "Fa 50 anys, Veneçuela era el segon país més ric del món. Poc abans, Finlàndia, quan encara formava part de Rússia, era una de les regions més pobres del planeta. Ara resulta que Finlàndia és dels països que produeix més riquesa, i Veneçuela ja sabem com està". Davant d'aquest exemple, l'economista es pregunta: "Què ha provocat que a Finlàndia li hagi anat millor i a Veneçuela tan malament?"
Amat explica que molt sovint, "els països que els va millor són països que aposten molt per l’educació. Finlàndia, per exemple, té una llei d’educació molt consensuada que per molt que canviï el govern, la llei aquesta no canvia". També ajuda una bona administració pública i una burocràcia fàcil: "en llocs com Espanya i Catalunya tenim una burocràcia molt feixuga i això és un problema". Un altre fet a destacar seria la col·laboració públicoprivada, cosa que a l'estat espanyol "n'hi ha molt poca".
Fortaleses i febleses
Ara bé, Amat, optimista com és, li agrada recordar que l’economia catalana té grans fortaleses: "la cultura, gastronomia, qualitat de vida, clima, localització, una gran atracció pel capital estranger...", però recorda també que Catalunya té una feblesa molt forta: "cada any invertim menys en innovació". "Com volem fer front a la revolució 4.0 si les nostres empreses cada vegada inverteixen menys en R+D?"
Amb tot, Amat considera que davant d'aquests aprenentatge es poden trobar solucions i el camí cap a la recuperació, que passaria per una actitud proactiva, governs disposats i amb una burocràcia fàcil, empreses adaptades a les noves tecnologies, inversió en innovació i voluntat de mirar cap al món.
De totes maneres, el catedràtic considera que hi ha hagut coses que "s'han fet millor que al 2008", com ara els ERTO "que després es van gestionar malament perquè encara hi ha gent que no ha cobrat, però va ser una resposta molt ràpida que va salvar moltes empreses a curt termini". Finalment, Oriol Amat assevera que "de la crisi és important recordar que totes les crisis s’acaben, no durarà sempre, i hi ha aprenentatges a fer". Lliçons i reflexions sempre amb l'ampolla mig plena.
Fer-se membre del Club és molt senzill
El nostre club de subscriptors és un lloc de confluència de tots aquells que confien en nosaltres, ens estimulen amb els seus elogis i les seves crítiques i amb qui compartim una visió de Catalunya. Si voleu ser-ne membres o senzillament ajudar-nos a seguir sent el mitjà digital de referència a Catalunya aportant un donatiu, doncs només heu de clicar aquí i començar a formar part de la nostra família.