Un escull rellevant al desplegament de projectes industrials a Catalunya és la proliferació de lleis, decrets i normatives que prohibeixen, limiten o dificulten determinades activitats empresarials. Així ho evidencia el darrer informe de l’Institut Ostrom i l’associació “Catalunya sense límits” sota el títol “Un país sense límits. Anàlisi i recomanacions per a la facilitació de l’activitat empresarial a Catalunya”. L’informe ha estat presentat a la seu de la Patronal Cecot aquest matí a Terrassa.
PIB condicionat
En paraules del Director de Programes de l’Institut Ostrom i coautor de l’informe, Pau Vila Garcia, “Catalunya ha protagonitzat un excés d’implantació de tràmits administratius que porten associats llargs terminis de tramitació per a l’obtenció de llicències d’activitat, urbanístiques o de legalització envers la normativa d’incendis, entre d’altres”. La publicació detalla com la complexitat regulatòria a Catalunya condiciona la demografia empresarial, incidint negativament en el potencial de creixement de les empreses i els seus guanys per especialització. El cost de l’acompliment d’aquestes càrregues té un efecte econòmic en termes de PIB molt destacable i alguns treballs (Gelauff i Lejour, 2006) demostren que una reducció de càrregues administratives del 25% podria comportar un increment del PIB de l’1,7%.
Catalunya, com moltes altres economies avançades, ha viscut un procés de desindustrialització que s’ha accelerat amb el pas dels anys alhora que es produïa una terciarització de l’economia. El sector industrial −incloent-hi grans empreses i pimes− ha enregistrat una caiguda del seu pes sobre el Valor Agregat Brut (VAB) total de l’economia, passant d’un 27% a un 17% . En aquest context, i especialment arran de la crisi de la covid, han estat múltiples les veus en l’esfera política i mediàtica que han reclamat impulsar una agenda de polítiques industrials.
L'escull administratiu
Segons la base de dades Doing Business elaborada pel Banc Mundial, Catalunya es troba en dissetena posició −sobre un total de 19 comunitats autònomes− pel que fa a la facilitat administrativa d’iniciar activitats industrials (Banc Mundial, 2015). Fan falta un mínim de 118 dies −en comparació amb els 62 de Castella i Lleó, per exemple − i els tràmits tenen un cost superior al 20% de la renda anual per càpita mitjana a Catalunya − en comparació amb el cost de l’1,2% sobre la renda per càpita mitjana anual a Andalusia.
L’informe també destaca l’impacte negatiu de la inseguretat jurídica en l’activitat empresarial i menciona com a exemples l’impost a la generació, transport i emmagatzematge d’electricitat creat el 2020; el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) de l’Ajuntament de Barcelona, els límits d’alçada als magatzems automatitzats; la regulació dels vehicles amb conductor (VTC) o el fre absolut de la implantació d’energies renovables durant la dècada 2009-2019, amb un sol aerogenerador instal·lat durant aquest període, degut al decret 147/2009.
Què diu el decàleg?
Així doncs, quines són les mesures a tenir en compte? El treball inclou un decàleg de mesures legislatives, que inclouen, entre d’altres: la creació de la Bústia de l’Eficiència Administrativa, inspirada en el model de Dinamarca, Holanda i Regne Unit; la implementació d’un fast-track burocràtic per a projectes d’especial interès econòmic, particularment de caire urbanístic; la creació de la figura del “perseguidor” de projectes encallats en tràmits que s’originen en el sistema de Finestreta Única Empresarial; l’establiment del silenci administratiu positiu de 90 dies; l’ús de declaracions responsables com a substitutiu de les llicències, particularment orientat a tràmits menors; i la implementació del sistema one in, one out (per aprovar una normativa cal eliminar-ne una altra) i balanç pressupostari zero (per aprovar una norma amb dotació pressupostària cal justificar quina dotació existent es redueix o suprimeix), a fi i efecte d’evitar el constant creixement de producció normativa.