Els economistes coincideixen que el principal problema de l'actual crisi econòmica és la pandèmia del coronavirus, per davant de la mateixa guerra d'Ucraïna. Tan sols des del punt de vista cronològic, la punta de llança de totes les derivades se situa en el problema mundial sanitari de l'any 2020. A partir d'aquí, combatre aquesta malaltia ha comportat millores, però també un empitjorament en segons quins països.
A tall d'exemple, la política 'tolerància zero covid' aplicada pel govern xinès de Xi Jinping, ha sotmès el gegant asiàtic al caos social i econòmic. Així doncs, actualment la Xina està esgotant les arques dels seus governs locals i suposa una nova amenaça per a l'economia i els inversors en bons. La província de Jilin, al nord-est del país, ha advertit de "conflictes cada cop més pendents" entre la despesa i els ingressos. Les finances de gairebé la meitat dels seus 60 governs de districte són tan ajustades que estan exposades a "riscos operacionals".
"La pandèmia s'ha acabat"
A l'altra banda? Els Estats Units. Després de més d'un milió de morts, el president nord-americà Joe Biden ha anunciat que la pandèmia de la covid s'ha acabat. Un final, segons ell, que arriba als gairebé tres anys de bloqueigs i interrupcions econòmiques. Aquestes declaracions les va pronunciar al programa 60 Minutes de la CBS, durant la prèvia de la fira de l'automòbil de Detroit: "Encara tenim un problema amb aquest virus, però hi estem treballant molt. Malgrat tot, sí, la pandèmia ja s'ha acabat". Les seves paraules coincideixen amb unes bones dades: l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va informar la setmana passada que les noves morts setmanals a tot el món van assolir el seu punt més baix la primera setmana de setembre des que l'epidèmia de coronavirus va ser declarada com a tal el març del 2020. "Encara no hi som, però el final està a la vista", va dir el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, en una sessió informativa la setmana passada.
500 morts diaris per covid als Estats Units
Als Estats Units les xifres s'han mantingut relativament estables, amb una mitjana de més de 500 morts al dia durant les últimes dues setmanes. L'Oficina Nacional d'Investigació Econòmica va informar la setmana passada que la covid continua ofegant l'oferta de mà d'obra. Es va estimar que la malaltia ha reduït la força de treball dels Estats Units en aproximadament mig milió de persones, al voltant del 0,2% de tots els adults. En paral·lel, la pandèmia també ha aturat les cadenes de subministrament, provocant escassetat crònica de productes clau, inflació, tancaments de fàbriques, contenidors descarregats i altres "efectes negatius sobre el benestar econòmic d'una nació", segons FTI Consulting. Així doncs, Biden està sent massa optimista? Les conseqüències més fortes a nivell econòmic sempre són més palpables a mig i llarg termini, mentre que les sanitàries a curt termini. Si ens centrem en el primer aspecte, cal ser molt prudents.
Arriba el midterm
L'IPC va augmentar un 8,3% a l'agost en comparació amb el mateix mes de l'any passat, un augment superior al previst, pels Estats Units. Mentre que Biden treu pit que la taxa d'atur va ser del 3,7% a l'agost, "una de les més baixes de la història". Una conclusió que cal posar en context si tenim en compte, precisament, que la falta de mà d'obra es deu a les greus conseqüències de la pandèmia. I en aquest context de promoure un optimisme energètic amb el titular de "la pandèmia ja s'ha acabat", també hi ha el rerefons de les eleccions en l'equador del mandat de Biden.
Els Estats Units renova cada dos anys la totalitat de la Cambra de Representants del Congrés i un terç del Senat, conegudes com el midterm elections o midterms. La data serà el proper mes de novembre. Aquests comicis solen ser entre mals i catastròfics per al partit del president nord-americà, que sovint perd el control d'una o les dues cambres legislatives. Així doncs, Biden necessita punts d'inflexió que ajudin a no perdre la força que té actualment.
I a Europa?
Si traslladem l'optimisme de Biden a la Unió Europea, considerar que la pandèmia per la covid ha acabat, tampoc millora exponencialment la situació. Segons el darrer informe del Banc Central Europeu, per al 2022, factors no discrecionals derivats de la recaptació d'ingressos millor del previst en el primer semestre del 2022 que superen els nivells suggerits per les bases imposables macroeconòmiques, compensen en part l'estímul addicional. L'orientació fiscal també es veu afectada per uns consums i transferències governamentals nominals més elevats, en part relacionats amb els ajustos dels salaris públics i especialment de les pensions, així com d'una inversió pública una mica menor del previst a les projeccions de juny.
En general, després de la forta expansió el 2020 i un cert enduriment el 2021, es preveu que l'orientació fiscal de la zona de l'euro ajustada per les subvencions continuï endurint-se una mica, especialment el 2023, principalment reflectint la inversió del suport a la crisi de la covid i la reducció de la mida de l'energia. El 2024 es preveu que l'orientació fiscal sigui neutral. Així doncs, caldrà esperar.
Es preveu que el saldo pressupostari de la zona de l'euro millori de manera constant durant el període fins al 2024, però menys del previst a les projeccions de juny de 2022. En l'horitzó de projecció, la millora del saldo pressupostari es veu impulsada principalment pel component cíclic, seguit del menor dèficit primari ajustat cíclic. Es preveu que el saldo pressupostari sigui del -2,7% del PIB i, per tant, es mantingui molt per sota del nivell previ a la pandèmia (-0,7%). Després del fort augment del 2020, les previsions és que el deute públic agregat de la zona de l'euro disminueixi durant tot l'horitzó de projecció, arribant al voltant del 90% del PIB el 2024, que encara es troba per sobre del seu nivell previ a la pandèmia (84%).
El BCE avisa: "Aquest descens es deu principalment als diferencials favorables de creixement dels tipus d'interès a causa del creixement del PIB nominal, que van compensar amb escreix els dèficits primaris persistents, encara que decreixents. En comparació amb les projeccions de juny de 2022, la trajectòria del balanç pressupostari s'ha revisat a la baixa durant el període 2023-2024, principalment pel deteriorament del component cíclic". I, a la vegada, aquests factors també han estat els principals contribuents a la revisió a l'alça de la ràtio d'endeutament agregat de la zona de l'euro per al 2024".