El Parlament letó ha aprovat aquest dijous la Llei d'Energia del país bàltic per tal de prohibir els lliuraments de gas natural de Rússia a partir de l'1 de gener de 2023. La prohibició en qüestió converteix oficialment en llei la política governamental adoptada a principis d'aquest any després de la invasió russa d'Ucraïna i l'augment de les sancions de la Unió Europea (UE) a Moscou. En aquests mesos, Letònia i els altres països bàltics han estat treballant per assegurar fonts de gas diferents a Rússia, principalment consisteixen en gas natural liquat (GNL) provinent de Noruega i dels Estats Units.
Per fer-ho possible, la xarxa de gasoductes i emmagatzematge de gas "Conexus Baltic Grid", amb instal·lacions subterrànies d'emmagatzematge de gas a Incukalns (Letònia), s'ha connectat a la xarxa de gasoductes de Polònia i espera afegir una terminal de GNL a Estònia la pròxima tardor. En l'actualitat, el GNL destinat a la xarxa del bàltic i a l'emmagatzematge a la instal·lació letona es descarrega i gasifica a Klaipeda (Lituània), on es va construir una terminal molt abans de la invasió d'Ucraïna i l'augment de les tensions amb Rússia, incloses les amenaces de Moscou de tallar el subministrament de gas.
Eesti Gaas, l'empresa privada de gas natural i energia d'Estònia, va anunciar recentment la signatura d'un acord amb el grup energètic noruec Equinor per a la compra de 2 TWh (terawatts hora) de GNL per tal de garantir un subministrament suficient per a la temporada de calefacció a l'hivern. Segons els mitjans de comunicació locals, l'acord, que preveu lliuraments a través de la terminal de GNL de Klaipeda a l'octubre i novembre, ascendeix a uns 300 milions d'euros. A mitjà termini, Letònia busca construir una instal·lació terrestre de GNL a Riga o en la costa del Bàltic al nord de la capital, amb fàcil accés a la instal·lació d'emmagatzematge de gas d'Incukalns.
Aturada del Nord Stream
Aquesta no ha estat l'única notícia al voltant del gas rus, i és que aquest dilluns es va saber que el gasoducte rus Nord Stream 1 ha suspès el subministrament de gas fins al pròxim 21 de juliol per "manteniment", segons ha informat l'operadora de la infraestructura Nord Stream AG. L'atura d'aquesta infraestructura, que uneix Rússia i Alemanya pel mar Bàltic, suposa que el segon deixarà de rebre una gran quantitat de gas natural i podria suposar una situació d'emergència greu a escala energètica. Cal apuntar, a més, que des del mes de juny passat el gasoducte només opera al 40% de la seva capacitat, ja que, segons Rússia, Canadà no ha retornat unes turbines que es trobaven en reparació i que es precisen per al bombament del combustible, una maniobra que seria conseqüència de les sancions que pesen sobre Moscou per la invasió d'Ucraïna. Ara bé, Canadà ja ha accedit a enviar a Alemanya una de les turbines que es trobava en reparació per a no haver de lliurar-la directament a Gazprom i no violar així les sancions imposades.