Ja fa mesos que els economistes com el català Santiago Niño Becerra alerten sobre l'endeutament de l'estat espanyol. Més concretament, a molts els sorprèn la manca de mesures concretes per part de l'Executiu de Pedro Sánchez per contrarestar aquesta problemàtica més enllà del creixement del PIB. Aquest és el cas del principal diari econòmic alemany, el Handelsblatt, que ha expressat als seus lectors la seva preocupació pel deute espanyol aquest divendres en un article titulat 'L'eufòria pel creixement s'esvaeix: Espanya sense pla de reducció del deute'. En resposta a la notícia publicada per ElNacional.cat, Niño Becerra ha plasmat en un tuit la seva opinió sobre l'immobilisme del govern espanyol i la tendència a ser arrossegats per la Unió Europea en l'àmbit econòmic. "Doncs si Espanya no té un pla per reduir el seu deute, des de Brussel·les li ho dictaran", ha escrit en la piulada.

Mesures des de la UE

Doncs precisament, des del Banc Central Europeu (BCE) ja s'està ultimant una eina per rescatar el deute i frenar la pujada de les primes de risc als països perifèrics de la zona de l'euro, és a dir Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia. Segons va decidir la setmana passada el consell de govern del supervisor bancari europeu en una reunió d'urgència, l'objectiu és poder reinvertir amb flexibilitat els bons adquirits en la pandèmia que vagin vencent amb la finalitat de frenar l'escalada de les primes de risc dels països afectats. És a dir, que el BCE reinvertirà més bons d'un país quan la seva prima de risc es dispari en el mercat. D'aquesta manera, el que farà el BCE és avançar les reinversions dels bons que vencen en els pròxims 12 mesos per a comprar bons de manera flexible a curt termini i reduir els diferencials de rendiment. Aquest nou mecanisme del BCE es mantindrà al mercat i pressionarà a la baixa els tipus d'interès. Ara bé, pot ser que les reinversions no siguin suficients per a impedir que pugin els tipus d'interès en alguns països més que en uns altres pel seu caràcter limitat en el temps. Per això, a més, el BCE ha ordenat als comitès rellevants dels bancs centrals nacionals i als serveis del BCE accelerar la terminació del disseny d'"un nou instrument antifragmentació que sigui considerat pel Consell de Govern", segons ha informat en un comunicat el supervisor després de la reunió.

Incertesa

Cal recordar que el mateix BCE ja va decidir la setmana anterior pujar els tipus d'interès en la seva reunió de juliol, i aquest dimecres ha aprovat aquestes mesures per a analitzar les condicions actuals del mercat. El perill de fragmentació, que vol dir que pugin els tipus d'interès en alguns països més que en uns altres, sempre sorgeix en moments de crisis, per això són fonamentals canvis permanents en l'estructura institucional de la zona de l'euro. Cal recordar que això mateix és el que va passar amb l'anterior crisi del 2008. De fet, tot plegat arriba després que s'hagi constatat que la prima de risc d'Itàlia, Espanya i altres països perifèrics, que mesura el diferencial entre el bo alemany a deu anys i els d'aquests països, s'han disparat i situat en nivells de maig del 2020. Les primes de risc es disparen per aspectes relacionats amb la liquiditat del mercat, per l'especulació o perquè la incertesa és tan elevada que és difícil calcular el risc. La zona de l'euro, per les seves mancances estructurals, permet que els mercats apostin per la possibilitat que un país surti del grup, com va ocórrer en 2010 amb la crisi d'endeutament sobirà, que va disparar el cost amb el qual van haver de finançar-se els països mediterranis.