El ritme accelerat de destrucció d'ocupació a la indústria catalana ha activat totes les alarmes, ja que més de 5.000 treballadors s'han vist afectats per expedients col·lectius en el que va d'any, el seu pitjor registre en 4 anys, mentre que s'han disparat les causes per acomiadaments als jutjats.

El degoteig d'anuncis d'Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) que afecten la indústria s'ha fet gairebé continu en els últims mesos: Prysmian (300 acomiadaments), TE Connectivity (94), Luxiona (52), Amplifon-GAES, Bayer Hispània (75), l'escorxador SADA, Huayi Compressor (164), Amplifon-Gaes (82) i Calsonic Kansei (63) són alguns d'aquests casos.

A la primera meitat de l'any, va destacar l'ajust presentat per l'automobilística Nissan, que suposa la sortida de 600 persones dels seus centres de Zona Franca i Montcada i Reixac, a Barcelona, mitjançant prejubilacions i baixes incentivades.

A aquests anuncis caldria sumar la decisió de la multinacional alemanya Continental, que fabrica components per a l'automoció, de deixar en l'aire el futur de la planta que té a Rubí (Barcelona), amb què corren perill altres 760 llocs de treball.

La firma ha comunicat que es replanteja els seus plans per a la planta, especialitzada en components per a cotxes de combustió, en el marc de la seva estratègia global d'aposta pel vehicle elèctric, el que la portarà a retallar uns 5.000 llocs de treball a tot el món.

El sector de l'automoció i el químic són els que estan rebent més impacte, extrem que preocupa especialment administracions i sindicats, ja que són àmbits d'alt valor afegit, que exporten i amb acceptables nivells salarials.

Les estadístiques de la Generalitat parlen d'un repunt dels ERO fins a setembre, de manera que els expedients aprovats eren ja 311, 9 més que en tot el 2018, abans de produir-se l'últim degoteig.

Un estudi recent de la Cambra de Barcelona sobre els 8 primers mesos de l'any apuntava també a un creixement del 124% dels treballadors afectats per ERO. Aquest organisme calcula que l'any es podria tancar amb uns 5.000 acomiadaments, un 51% més que al 2018 i el pitjor registre en quatre anys.

Aquesta xifra és la que estudien també, a la baixa, els sindicats CCOO i UGT, segons les fonts consultades per EFE.

En paral·lel a l'evolució dels ERO, les causes per acomiadaments en els jutjats socials de Catalunya també s'han incrementat i en els tres primers trimestres s'han disparat un 13,76%, davant el 3,75% que van pujar en 2018 .

La xifra va ser facilitada aquesta setmana en comissió parlamentària pel president de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que va alertar també que els concursos de creditors pugen ja aquest 2019 a 1.543, amb què l'any es tancarà amb un augment proper al 50%.

Finalment, les dades de l'Enquesta de la Població Activa (EPA) assenyalen que la indústria catalana va destruir 15.200 llocs de treball de setembre de 2018 a setembre de 2019, dels quals 14.200 havien desaparegut en el tercer trimestre d'aquest any.

La inestabilitat política pels extensos períodes electorals a Espanya i la manca de pressupostos, tant de la Generalitat com de govern espanyol, dificulten la recerca de solucions per frenar la tendència a la destrucció d'ocupació, segons que denuncien els sindicats.

El secretari de Política Sectorial i Sostenibilitat de CCOO a Catalunya, Carles del Barrio, ha assegurat a Efe que Espanya ofereix a les multinacionals un "entorn favorable" per desinvertir després que les últimes reformes laborals hagin facilitat els acomiadaments per causes alienes a la marxa econòmica de l'empresa.

"El panorama és perfecte perquè les empreses duguin a terme acomiadaments preventius a Espanya", ha assenyalat Del Barrio, atès que és possible destruir ocupació per causes organitzatives o productives, el que aprofiten les multinacionals que reestructuren la seva activitat mundial en l'actual context de desacceleració econòmica.

"La gran majoria dels ERO no tenen causes econòmiques. Són expedients preventius i especulatius d'empreses que aprofiten la legislació tan laxa d'Espanya", ha dit Núria Gilgado, secretària de polítiques sindicals de la UGT de Catalunya.

Els dos principals sindicats catalans exigeixen als executius català i espanyol que "assumeixin la gestió política" de l'activitat econòmica per contrarestar aquests processos.

El secretari general del departament de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta, va denunciar fa uns dies també que "a Espanya és massa fàcil tancar una fàbrica", el que creu que deixa el teixit productiu espanyol en una situació de "desavantatge" en relació a la resta d'Europa