"És clau abordar amb passió la nostra tasca diària i posar en tot moment la màxima intensitat i els cinc sentits en tot el que desenvolupem", assegurava Isidre Fainé en una entrevista a la revista Executive Excellence. Una declaració d'intencions però, sobretot, una lliçó de vida que resumeix la mentalitat tan exigent com apassionada d'un empresari que s'ha fet a si mateix, un treballador incombustible amb gran esperit de sacrifici. El mètode és sempre important, la perseverança encara més. 

Back to the origins, Fainé "estudiava a les nits en un institut mentre treballava com a electricista i ensenyava els seus pares a llegir i escriure". Així començava l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el seu relat de la primera trobada que va mantenir amb el banquer al consistori. Una premissa d'autoexigència i esforç que s'escapa de qualsevol jornada laboral. Fainé feia cinquè de batxillerat i volia estudiar Física quan va entrar a treballar d'administratiu al Banco Atlántico. Va passar les proves de selecció i el director el va cridar al despatx. Després de parlar amb ell, li va anticipar: "D'aquí a vint anys, tu seràs el director d'aquest banc". Un punt d'inflexió que li va fer estudiar Ciències Econòmiques i esdevenir, als 22 anys, director d'inversions.

El 1969 marxa al Paraguai per donar un impuls a la seva carrera bancària. Primera parada, primer repte: reflotar el Banco de Asunción. Després seguirien Rivas y García (1973), Banca Jover (1974) y Bankunión (1978) fins que el 1999, tot estava preparat perquè entrés a La Caixa de la mà del director general, Josep Vilarasau.

D'aquella època, passa de generació a generació una anècdota que parla per si sola. El primer que va fer Fainé en incorporar-se a l'entitat va ser recórrer tota la xarxa d'oficines. Una per una. Més de 500. No ho feia en va sinó fidel als seus principis. Tan convençut estava que el contacte humà és la clau del lideratge i la comunicació, que va arribar a dir a Vilarasau que no passaria pel despatx en uns dies. Volia conèixer-ho tot, fins a l'últim racó de cada oficina i l'últim detall de cada treballador.

De la seva arribada a la presidència de La Caixa i, posteriorment, a CaixaBank, la gent que l'envolta en destaca la faceta humana, la seva mirada emprenedora del món de les finances i un lideratge d'arrel optimista. Des del diàleg fins a la col·laboració per endinsar-se en el talent. Discreció, treball, creativitat i força de voluntat són pilars de la seva estratègia d'oficines, sempre a l'última. Així és com va revolucionar el Grup La Caixa. Primer, amb la sortida a borsa de Criteria CaixaCorp (2007), la societat encarregada de dur a terme l'estratègia inversora i l'expansió internacional; després amb la cotització de CaixaBank i, finalment, amb la transformació de La Caixa en Fundació Bancària. Reinventar-se per preservar-ne l'essència. Com en diu ell, "mantenir, enfortir i desenvolupar tres àmbits d'actuació fonamentals: el financer (CaixaBank), l'empresarial (CriteriaCaixa) i el social, la nostra raó de ser (Fundació Bancària La Caixa)."

Ara, amb 74 anys, Fainé assegura que conserva la mateixa il·lusió amb què va entrar a La Caixa però amb una experiència àmpliament reforçada. Encara no té temps per aturar-se, Per un costat, la presidència de La Caixa, la tercera fundació social del món. L'obra social. Per l'altra, la presidència de Gas Natural Fenosa, l'ànima energètica de La Caixa. Una combinació que per a molts resultaria gairebé inassumible però que per a Fainé no deixa de ser un pas més, sempre abanderat per la seva ètica de l'autoexigència apassionada.