La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat que l'Estat espanyol destinarà 190.687 milions d'euros per a les pensions, fet que suposa una pujada de l'11,4% respecte a la partida del 2022. Aquesta pujada es deu a l'actualització de les pensions d'acord amb l'IPC, que el govern estima una alça de l'entorn del 8,5%.
Així doncs, Montero ha anunciat que el govern transferirà, per primer cop en 13 anys, una dotació al Fons de Reserva de les pensions per un import de 2.957 milions d'euros procedents del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI). A partir d'aquí, quina importància tenen els Fons de Reserva i quines conseqüències pot suposar actualitzar les pensions tenint en compte que vivim una crisi econòmica i les finances no registren superàvit?
És important tenir un Fons de reserva?
L'economista del Col·legi d'Economistes de Catalunya i professor de la UOC, Josep Lladós, ens desgrana la situació més immediata i com ho percebran les futures generacions. D'entrada, si anem en la història més recent, cal tenir en compte que el Fons de Reserva no s'havia tocat en aquests tres darrers anys, amb el govern de Pedro Sánchez al capdavant: "No es tocaven per una qüestió política, el dèficit del sistema de pensió es cobria amb els pressupostos generals". Així doncs, si surten d'un o altre lloc és irrellevant: "No passa res si aquest Fons s'extingís".
La política anterior amb el govern de Mariano Rajoy era ben diferent: "Els populars van tocar a dojo el Fons de Reserva". En aquest es va passar ja aleshores i amb la crisi financera del 2008, dels 70.000 milions d'euros dels quals disposava, fins a poc més de 5.000 milions l'any 2018. La primera crisi immobiliària es va allargar fins el 2013, però a partir del 2014 es va seguir utilitzant i registrant un dèficit: "La recuperació va ser en base a més ocupació, però de salaris baixos, molt bonificats i amb poca estabilitat". Amb la moció de censura de Sánchez, els socialistes rebaixen els 5.000 d'aquest fons a poc més de 2.000 l'any 2019 i, posteriorment, decideixen congelar-ho i no tocar res. I així arribem a l'ara: unes pensions finançades directament pel pressupost general.
Cal preparar-se per a noves restriccions
I quin és el futur? "No podem comptar amb aquest fons i hem de prendre mesures". En aquesta afirmació, l'economista Lladós, detalla algunes de les problemàtiques actuals: "La reforma del 2013 va ser molt forta, va aportar sostenibilitat però va minvar les pensions; la previsió és que l'esperança de vida encara pugi més; i sí, l'actualització de l'IPC era necessària, però sembla que no es garanteix sostenibilitat amb l'arribada de nous pensionistes amb pensions mitjanes més altes, no es pot cobrir amb els ingressos previstos en el sistema i algun ajust s'hauria de fer, és a dir, de l'import que tindran les pensions futures". A la contra, ja hi ha algunes mesures per compensar aquest escenari: pujar els tipus de cotització màximes, també els impostos dels autònoms, etc. Des de la Unió Europea adverteixen que aquestes mesures són insuficients i, per tant, cal preparar-se per a més restriccions: "Cal un canvi més". I en aquests, tampoc són suficients passar dels 65 als 67 anys l'edat de jubilació o modificar-ne els coeficients.
"Ens falta una peça", argumenta Lladós. La pregunta és quina i a qui afectarà? Amb els pressupostos del 2023 i l'actualització de les pensions es recuperarà un cert equilibri, però és una mesura que s'emmarca a les portes d'unes eleccions generals i, segurament a posteriori, els economistes diuen que donarà un gir de 360 graus per tornar al camí marcat per la Comissió Europea. "Exigeixen un equilibri i no podem tenir el mateix que els nostres veïns, com França o Alemanya, sense plans d'empresa i altres elements que compensin i ells sí van preveure".
"Els boomers de 50 han aixecat l'estat del benestar"
Per tant, la vella cantarella que en els darrers temps es repeteix: està en risc la sostenibilitat de les pensions? Lladós posa l'accent més en el curt termini que en el llarg. "El problema no és per a la generació dels 25 als 40 i tants anys, sinó pels boomers de 50 que es van incorporar en el mercat laboral en una situació molt difícil, a la dècada dels 70, han aguantat l'estat del benestar i ara els hi hauran de dir que no podran recollir tot allò que han finançat".
Ens trobem davant un problema doble: el demogràfic. Els qui ara tenen 50 anys són de la generació del baby boom i l'entrada d'aquests a la jubilació serà massiva. "Caldrà respondre a molts, el repte serà el sistema de pensions de l'any 2030 al 2045, màxim 2050". L'economista sosté: "T'asseguro que la gent que patirà, els boomers, estan molt conscienciats políticament, són ells qui van portar la democràcia i van lluitar contra el final d'una dictadura i no es quedaran de braços plegats si no se'ls dona una solució".
"Els de 30 anys tenen temps de planificar-se"
L'altra cara de la moneda? Les generacions posteriors, com els millenials, que ja estan en el mercat de treball, però no porten tants anys cotitzats. "Aquests tenen més temps d'aturar el cop i els hi queda recorregut". Algunes alternatives són capitalitzar estalvis, fer un pla de pensions privat i, des de l'Estat, fomentar polítiques de natalitat, immigració o canviar els models productius per generar més valor en la seva ocupació. Novament, els de 50 van tard: "Tenen poc marge per modificar el seu perfil professional, han sostingut el país a canvi de molt poc i tenen un risc més alt".