Thomas Piketty (França, 1971) és un dels economistes més influents del nostre segle. El seu llibre El capital al segle XXI el va catapultar a la fama mundial i alguns ja l'hem estudiat a la universitat. Ara, arran de la publicació del seu darrer llibre, Capital i ideologia, Piketty ha ofert una conferència al Palau Macaya de La Caixa, moderada pel filòsof Josep Ramoneda, en què ha reflexionat sobre les desigualtats, la lluita de classes i, per sorpresa, sobre la independència de Catalunya i el model d'Europa. 

Ha estat l'exeurodiputat Ramon Tremosa, present entre el públic, qui ha obert el debat català en demanar-li la seva opinió sobre la situació catalana i el mètode fiscal de l'estat espanyol, que, segons Tremosa, "a Espanya les regions gasten (sanitat, educació) però no recapten cap impost; per tant Espanya és un país unitari perquè les regions no poden recaptar. El govern central reparteix a discreció recursos i genera grans diferències de finançament per càpita". Alhora, i citant el professor canadenc Finn Poschmann, ha revelat que "quan l’Estat transfereix molts recursos entre territoris, els pobres de les regions riques financen els rics de les regions pobres".

Al contrari que amb el Brexit, els catalans que tenen més educació i riquesa volen sortir d'Espanya, mentre que el nivell més baix vol romandre-hi" - T. Piketty

A aquesta reflexió Piketty ha considerat que el que cal a Catalunya és definir quin model vol seguir el territori, de manera que ha instat els líders independentistes a definir la seva visió a llarg termini de la Unió Europea pel que fa a la fiscalitat: "Hi ha diverses qüestions que alimenten l’independentisme, però s’hauria de pensar què es voldria per a Catalunya. Quina és la visió de futur és molt important, els representants polítics del país haurien d’explicar quina és la seva intenció". En aquest sentit, ha preguntat: "Voleu conservar els vostres diners i fer un altre Luxemburg?".

En una conversa d'una hora amb el filòsof Josep Ramoneda, el teòric francès ha assegurat que un dels problemes d'Europa és que pateix "massa competència fiscal" i s'ha mostrat interessat a conèixer com de solidària amb el club comunitari seria una Catalunya independent.

La contradicció catalana

"El cas català és una realitat sorprenent", ha definit l'economista amb una diplomàcia francesa. En aquest sentit, ha explicat que el vot a Catalunya es basa en una estructura que funciona al contrari que el Brexit, ja que els resultats del referèndum britànic mostren com les classes amb més formació i riques van votar massivament quedar-se dins de la Unió Europea, i les més desafavorides per marxar. En canvi, "està claríssim que els catalans que tenen més educació i riquesa sí que volen sortir d'Espanya, mentre que el nivell més baix vol romandre-hi", ha asseverat. 

Una qüestió secundària que explica l'existència d'elits sobiranistes és la voluntat de conservar els seus ingressos fiscals" - T. Piketty

En aquest sentit, Piketty ha explicat que la tendència independentista de les classes més benestants té, en part, una raó "de fons cultural" ja que part dels grups més desafavorits de la societat catalana són fills de les diverses onades migratòries de la resta de l'Estat. També ha dit que una qüestió "secundària i complexa" que explica l'existència d'elits sobiranistes és la "voluntat de conservar els seus ingressos fiscals".

En aquest sentit, el teòric econòmic ha assegurat que just després de la Primera Guerra Mundial, els grups "menys escolaritzats" votaven els partits progressistes i, en canvi, les classes més formades eren més conservadores. En canvi, les estructures de vot de França, el Regne Unit i els Estats Units mostren com en aquests moments la tendència és la contrària.

Quin model d'Europa volem?

Piketty s'ha mostrat "inquiet" per la "tornada a les fronteres i a l'Estat nació" que s'està vivint a Europa i l'actitud euroescèptica que adopten els grups menys desafavorits i ha dit que veu necessari "canviar de manera forta la manera d'organitzar" el club comunitari. "No podem tenir una lliure circulació de béns, serveis, capitals i persones si no hi ha un impost comú, cap projecte de justícia social comuna. Si no ho fem, anem directes al divorci", ha avisat. Pel teòric, la UE és l'únic "projecte internacionalista retributiu que pot permetre reduir les desigualtats" al continent.

La desigualtat no és econòmica o tecnològica, sinó ideològica i política" - T. Piketty

No només això, sinó que ha insistit en la necessitat d'un impost comú sobre les rendes, les successions i el patrimoni a escala europea si la Unió vol "sobreviure" a l'onada de ressorgiment dels nacionalismes identitaris que utilitza discursos xenòfobs, com és el cas del Front Nacional francès. "Europa pateix massa competència fiscal. Luxemburg i Irlanda atreuen carteres financeres i seus socials d'empreses sense aportar valor afegit a l'activitat empresarial", ha asseverat.

En aquest moment, ha instat l'independentisme català a definir quin model d'Europa vol. "Volem que Europa sigui com els Estats Units? Amb un impost federal sobre els catalans més rics, que no es pagaria a Madrid sinó a Brussel·les o volem guardar els diners dels catalans i fer un altre Luxemburg, creant més competència fiscal a Europa?", s'ha preguntat.

Cap al socialisme participatiu

La base del nou llibre de l'economista rau en la conclusió que "la desigualtat no és econòmica o tecnològica, sinó ideològica i política". Per a ell, el fil conductor de la història de les societats humanes no és la lluita de classes, sinó la lluita d'ideologies. Al llibre ―1.220 pàgines de gràfics, dades i referències històriques―, Piketty defensa que "és possible superar el capitalisme i imaginar una societat més justa que es basi en el socialisme participatiu". En aquest sentit, l'economista ha explicat que el socialisme participatiu es tracta d'un projecte diferent "basat en la igualtat d'accés de l'educació i afavorint l'accés i la circulació de la propietat". Així, una de les propostes del francès és obrir el procés de decisió de les empreses als assalariats i que puguin passar a formar part dels consells d'administració, tal com es fa a alguns països germànics i nòrdics.

En referència a l'estat del benestar del nord d'Europa, Piketty ha remarcat que no hi ha un "determinisme cultural civilitzador" que faci que els països siguin més igualitaris o no, sinó que són les mobilitzacions socials i polítiques les que empenyen la transformació i reducció de les desigualtats.