La Cambra de Comerç de Barcelona ja té un pla per compensar la reducció de cadires de plata, aquells seients del plenari reservats a grans empreses a canvi d'una aportació mínima de 75.000 euros anuals. La idea ara és captar socis institucionals: companyies, nacionals o estrangeres, que tenen interessos a Barcelona i que estan disposades a realitzar aportacions econòmiques mitjançant la signatura d'un conveni de col·laboració d'almenys un any de durada. Així ho ha explicat la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, en una entrevista amb Efe publicada aquest diumenge i en la qual afegeix que té intenció de parlar amb les corporacions que ocupaven les cadires de plata per oferir-los de forma prioritària la possibilitat de seguir col·laborant com a socis institucionals.
Fa un mes, just quan també va aprovar la declaració de suport al Consell per la República, la Cambra de Comerç va acordar reduir dràsticament les denominades cadires de plata: de catorze a dos. El motiu és que no tenia "cap sentit" que una empresa tingués veu i vot en el ple a canvi d'una aportació econòmica. La reducció va causar el rebuig de les companyies afectades i comportarà una important disminució en els comptes de la Cambra: a prop d'un milió d'euros menys cada any per aquest concepte. Tanmateix, Roca ha assegurat que manté igualment una "molt bona relació" amb les grans corporacions afectades, "en la majoria dels casos excel·lent".
De cadires de plata a socis institucionals
És per això que vol oferir a aquestes empreses de forma prioritària la possibilitat de seguir col·laborant com a socis institucionals. La presidenta de la Cambra ja els va comentar aquesta possibilitat, però al setembre té previst oferir-los una proposta més concreta en aquesta línia. D'aquesta manera, les grans companyies podran seguir estretament vinculades a l'ens cameral i realitzar aportacions econòmiques relacionades amb propòsits propis, així com gaudir dels avantatges de la condició de socis institucionals. "Ens interessa saber quines són les seves perspectives i les seves preocupacions, i els proposarem, per exemple, reunions amb el gabinet d'estudis econòmics, amb òrgans de govern de la Cambra o que puguin col·laborar amb aportacions o amb patrocinis d'esdeveniments", detalla.
Aquesta mena d'acords "contribueixen a potenciar i a difondre la imatge de les empreses vinculades" i "són un exercici de responsabilitat social corporativa, de transferència i de bones pràctiques". A més, Roca és optimista i confia que potenciant la figura del soci institucional es pugui compensar la caiguda d'ingressos de les cadires de plata. Si bé reconeix que l'enuig de les grans corporacions "no és només una rabiola" perquè a alguna "segur que li afecta profundament", aposta per donar-los temps i seguir mostrant-los que volen comptar amb elles i que són importants per a la institució. "Volem seguir tenint una relació institucional i professional amb elles", defensa. Finalment, recorda que la Cambra també reivindica els interessos de les grans empreses, tot i que no totes tenen "el cor" a Catalunya.
Les empreses amb cadira de plata
Després de la reducció de catorze a dues de les cadires de plata, la Cambra afrontarà les pròximes eleccions (maig del 2023) amb només dues de les seixanta vocalies del plenari reservades per a grans companyies. Eines de País, que compta amb majoria absoluta en el plenari després d'imposar-se en els comicis del 2019, sempre ha deixat clar que estava en contra que hi hagués seients del ple obtinguts a canvi d'una aportació econòmica. Finalment, ha portat a terme el seu objectiu de reduir a la mínima expressió les cadires de plata.
Fins ara, dels catorze llocs per a les anomenades cadires de plata, només onze estaven ocupades: Abertis, Naturgy i Catalonia Hotels van deixar els seus seients. Magma també va abandonar el ple de la Cambra, però el seu lloc el va cobrir el Gremi d'Hotels de Barcelona. Entre les empreses que gaudien d'una cadira de plata en el plenari figuraven, entre altres, Banc Sabadell, Banc Mediolanum, CaixaBank, Criteria Caixa, Deloitte, Indra, PriceWaterhouse, RACC, Damm i Societat General d'Aigües de Barcelona.