El Port de Barcelona ha presentat avui uns resultats rècord de l'exercici 2018, però des de la infraestructura han evidenciat algunes de les seves principals preocupacions de cara el futur. La presidenta del Port, Mercè Conesa, ha mostrat la seva disconformitat pel que fa a la llibertat de gestió de l'entitat, subjecta al sistema del Fons de contribució Interportuària de Puertos del Estado, demanant "una major autonomia" per prendre decisions.
"Hi ha una sèrie de ports de l'Estat que estem donant uns resultats de tràfics i econòmics molt positius" i que alhora "estem col·laborant en el fons interportuari de Puertos del Estado, i per tant volem més autonomia a l’hora de prendre segons quines decisions". Conesa ha mencionat la necessitat de més llibertat en qüestions com ara la fixació de preus, o les aliances amb els usuaris, "cosa que comportaria una gestió econòmica molt més eficaç, sense que això comporti sortir del fons".
El director general, José Alberto Carbonell, ha explicat que el Port proporciona 11 milions d’euros cada any al fons interportuari, en què una part d'aquests (el 4%) és pel sosteniment de Puertos de l’Estado i la resta és pel fons de compensació. "No és una aportació menor i per tant considerem que nosaltres hem d’estar predisposats a seguir aportant al fons però també hem de poder renegociar l’escenari principal de finançament".
Conesa ha assenyalat que aquesta és una reivindicació compartida amb altres ports espanyols, que com el de Barcelona, registren bons resultats econòmics i de tràfics i volen mantenir el seu lideratge davant dels seus competidors europeus.
Els accessos viaris al Port, endarrerits
Els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona fa mesos que són l'ull de l'huracà per la instal·lació. Conesa ha destacat que manté un "diàleg permanent amb el ministeri de Foment per avançar" sobre aquesta qüestió i prioritzar la inversió, tot i que "encara no hi ha un calendari tancat sobre quan s'acabaran construint aquestes infraestructures". Amb tot, ha avisat que "anem amb molt temps de retard i els accessos no seran una realitat fins d'aquí molts anys".
De totes maneres, l'estudi informatiu ha de donar una "solució tècnica, econòmica i de calendari", segons la presidenta, i inclourà tres projectes: per a l'accés viari, per al ferroviari i per a la connexió de l'accés ferroviari amb Can Tunis, l'estació de tren de mercaderies que té Adif al costat del Port de Barcelona.
Conesa ha assenyalat com "condicions indispensables" als informes la signatura de dos convenis amb Adif: un per a millorar i reforçar el carrer 4 de la Zona Franca de Barcelona en relació amb el pas del ferrocarril, el que servirà per agilitzar la logística interna del port de Barcelona, i el segon per adaptar la línia ferroviària entre Barcelona i Saragossa al pas de trens de mercaderies de 750 metres.
Així mateix, Carbonell ha indicat que l'estudi informatiu haurà d'actualitzar la solució tècnica que es va plantejar el 2007, ja que han passat 12 anys i s'han construït nous serveis a l'enclavament portuari.