L’àmbit portuari pren un nou rumb. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, han acordat diversos pactes per millorar, durant els propers anys, la integració del Port a la ciutat de Barcelona, amb l'objectiu de guanyar espais pels veïns i fer-ho de manera sostenible, amb gran actuació sobre l'àmbit creuerista.
Segons Colau, "actualment el Port ocupa el 20% de la superfície de la ciutat. Tot el que passa al port té un impacte molt gran a la ciutat de Barcelona, i per tant cal anar a la una". Aquest acord "és dels més importants que s'ha fet a Barcelona i es tracta d'un nou model de relació entre el Port i la ciutat". Així doncs, propostes com rebaixar la contaminació, omplir de vida veïnal el moll de la Fusta i fer-hi una zona formativa són algunes de les prioritat de la reordenació.
Limitació de les terminals creueristes
Barcelona té el quart port a nivell mundial en nombre de creueristes, que oscil·len en uns 2,6 milions l'any -més de 800 escales de creuers al Port-. És per això que aquest és un dels grans àmbits d'actuació del pla, que es basa en la reordenació del sector creuerista, limitant-ne les terminals internacionals, passant de 8 que n'hi ha actualment a 7, i totes s'agruparan al moll Adossat, el més allunyat de la ciutat. De manera que, quan s'hagi completat, els molls de Drassanes i Barcelona quedaran a la disposició de l'ús públic i ciutadà.
Aquesta reducció de 8 a 7 terminals es farà per fases, i "no té perquè reduir l'activitat creuerista", segons afirma el president del Port, Sixte Cambra. En un principi, les terminals Maremàgnum i Drassanes es traslladaran entre el 2022 i el 2023. La terminal Nord, ho farà a l'acabament de la concessió actual, el 2026. Per últim, la terminal Sud ho farà quan l'espai que ocupa actualment la terminal polivalent del Port Nou quedi desafectat pel transport de mercaderies.
Menys contaminació
El compromís amb el Port és que s’elaborin informes sobre la contaminació portuària, protocols i anàlisi de resultats i de qualitat de l’aire pel que fa a la contaminació, "amb especial atenció als districtes de Ciutat Vella i Sants, que són els que toquen més al Port" segons ha explicat la quarta tinent d'alcaldia, Janet Sanz.
En aquesta direcció, la idea és fer un seguiment d'aquests resultats i formular un pla d'etapes per a l'ambientalització del tràfic de creuers, amb xifres concretes i quantificades.
A més, els ponents també han posat èmfasi en un pla de mobilitat sostenible terrestre de creueristes, per evitar congestions a les vies d'accés al Port, com la Via Laietana o la Plaça de Drassanes, que sovint pateixen grans aglomeracions.
La Nova Bocana, desbloquejada
Es tracta de la tercera modificació del Pla Especial de la Nova Bocana, presentada el passat mes de juny i que fins ara havia quedat aturada. L'objectiu és augmentar-ne l'espai públic en 14.000 metres quadrats addicionals; una ampliació destinada a l'ús públic, concentrada sobretot a la zona de Marina Vela amb l'objectiu de fer-la una zona pels vianants.
Una de les condicions és que cap edifici podrà tenir un ús exclusiu dels usos de l'àmbit, limitant l'ús comercial al 20% i el de restauració al 15% del total de la zona.
Els acords inclouen, a la zona de la Nova Bocana, una nova zona amb centres formatius i tecnològics, enfocats al sector nàutic, entre ells, l'Institut de la Nàutica de Barcelona.
Inversió milionària
La inversió per la reordenació compta amb 90 milions públics del Port de Barcelona, i se n'hi poden afegir fins a 50 milions més per part de finançament privat. Fins ara, 39 d'aquests ja estan licitats, invertits en l'ampliació del Moll Adossat, per tal de poder acollir totes les terminals creueristes.