Quin títol, el d’El Mundo: “Vox admet que l’ala dreta del partit no entén la moció de Tamames”. “Ala dreta” es defineix en un subtítol com “les bases més ideologitzades del partit”. Sembla una portada feta per al Polònia —potser tindran imaginació i temps per a fer el gag, que podria ser el debat de la moció de censura entre “l’ala dreta” i “l’ala esquerra”. El cas és que els caps de redacció del tabloide ultra han pensat que aquell títol és una explicació que els seus lectors entendran. És un senyal que ja han interioritzat tant l’homologació de Vox com un partit del sistema que ni s’adonen del que escriuen. Blanquejar Vox ja és un automatisme del diari. Si hi ha un sector dretà, l’altre o altres sectors, què són? Moderats? Liberals? Centristes? Esquerrans? Populistes? Conservadors? Amb més vergonya i menys mandra haurien pogut prendre calendari de la divisió dels partits comunistes europeus als anys 1980 del segle XX, quan es feien servir les expressions “prosoviètics” i “eurocomunistes” —amb algunes variants menys rellevants que ara seria llarg d’explicar— perquè hauria fet riure designar-los com a “comunistes de dreta” i “comunistes d’esquerra”.
Gairebé totes les portades informen en diversos graus de populisme de la fallida de dos bancs als Estats Units. El casinet financer tremola. La Razón aprofita per espantar, com també El Periódico i l’Ara, amb uns títols dramàtics, exagerats, al·ludint a una revifada de la crisi del 2008. El País es queda a prop amb aquest “desferma la por als mercats” i La Vanguardia, múrria, s’explica amb una matrioixca conceptual tan alambinada (“acusen la por del contagi pel col·lapse”) que no inquieta gens perquè no saps si et parlen d’una nova sèrie de terror, d’una altra emergència sanitària o d’un terratrèmol més. Por, contagi, col·lapse. Per fer-te esclatar el cap. Llegint aquests títols, més d’un deu estar arreplegant provisions i preparant un refugi on amagar-se i sobreviure a la por, al contagi, al col·lapse, al pànic, al fantasma del 2008, etcètera
No n’hi per tant, de moment. Diumenge, el govern federal ja va prendre mesures per assegurar-se que els dipositants tinguin accés als seus fons després del sobtat col·lapse del Silicon Valley Bank (SVB) i del Signature Bank. SVB és el banc més gran que fa fallida des del 2008. Signature, que atenia inversors de criptomoneda, va tancar diumenge. Tots dos bancs van fracassar perquè depenien massa de la indústria tecnològica —ara molt exigida pels mercats financers— i no han pogut competir per obtenir diners en un mercat que ofereix tipus d'interès més alts. La majoria dels experts diuen que és poc probable un col·lapse financer generalitzat. Ara, els demòcrates demanen endurir les restriccions als bancs petits i mitjans, debilitades durant la presidència de Donald Trump.
¿Per què aquests títols tan teatrals i aparatosos? Perquè als diaris ens encanta polsar les cordes de l’ira i de la por per cridar l’atenció i atrapar l’interés de la gent. Funciona, ja hi ha uns quants estudis que ho proven. Aquest dimarts, però, sobta que cap diari hagi decidit obrir amb les paraules del president dels EUA, Joe Biden, que ha estat molt clar: l’autoritat financera ha agafat el control dels dos bancs en fallida, ha acomiadat als seus directius i busca compradors en pública subhasta. També ha assegurat que els contribuents no hauran d'assumir cap mena de pèrdues. Tampoc no es rescatarà als inversors, que ho han perdut tot: “Van fer una aposta coneixent-ne el risc i la van perdre. El capitalisme va d’això”, ha dit Biden. Quina diferència amb altres països, tu.