Un banc, el BBVA, que estudia comprar-ne un altre, el Sabadell, per així bastir el segon banc a Catalunya i a Espanya, amb gairebé 600.000 milions en actius, és notícia de portada, especialment si el banc menjat és un banc local per als diaris que en parlen. Això té poc debat. Ni que els diaris no esmentin que aquesta operació, si es fa, inclourà acomiadaments i no seran pas pocs. Sense venda ni res, el Sabadell ja ha decidit prescindir de 1.800 persones, l’11% de la plantilla, per exemple. És un fenomen comú al sector: els plans dels bancs espanyols inclouen tancar més de 4.000 oficines i retallar 15.000 treballadors entre el 2020 i el 2021. En aquest context s’entén alguna cosa més sobre la possible fusió, perquè tal com avui la donen els diaris —xafant ous— sembla que parlin d’una aparició celestial.
El debat interessant d’avui, però, consistiria a convocar els que fan les portades perquè expliquessin per què aquesta possible compra d’un banc per un altre és la principal notícia del dia i no altres competidores de molta categoria. Per exemple, el conseller de Treball i Afers Socials, Chakir El-Homrani, ha tallat el cap (ha destituït, ha cessat, ha rellevat, digue-li com més t’abelleixi) als responsables directes de gestionar les residències d’avis, afectades tan severament per la Covid-19, i de tramitar els ajuts als autònoms, el gran fiasco de la setmana passada. L'Ara, molt educat, en diu "remodelar la cúpula". És una noticiassa, tant per infreqüent com perquè han estat destituïts (o cessats, o rellevats…) pel seu cap ordinari i no per un tribunal o un òrgan administratiu aliè a la Generalitat.
Més notícies de primera
Una altra noticiassa és la nova vacuna contra la cosa, que diuen que és encara millor que l’anunciada fa quatre dies: eficàcia del 94,5% i cap necessitat d’ultracongelar-la. La Vanguardia diu que "acosta la fi de la pandèmia". Què més vols per titular la portada? La fi de la pandèmia! A més a més, l’anunci d’aquesta meravella medicofarmacèutica ha tornat a propulsar el casinet de la borsa a un nou rècord de transaccions —aquí cal dir que la compra del Sabadell pel BBVA també hi ha contribuït força.
Al carrer, en canvi, que és on hi ha la gent que pateix i gaudeix, la bona nova de la nova vacuna s’ha afegit a la bona onda propiciada pel rum-rum de la desescalada. És important. Per exemple perquè, segons El Punt Avui, hi ha un 43% de botiguers pendents de la campanya de Nadal per decidir si tanquen o no el negoci. Són molts botiguers! Però… què són els botiguers al costat de la banca?
Totes aquestes notícies —nous gestors al Govern (l’efecte “entrenador nou”, pensa-hi), nova vacuna, desescalada…— animen aquell 43% (i també, no cal dir-ho, l’altre 57%) més que una compravenda de bancs. Igual passa amb el pla de rescat de pimes del qual parla El Periódico. Però aquestes notícies no obren les portades.
També hi ha fets més foscos i tèrbols que podrien ser principals en primera pàgina, com el bloqueig d’Hongria i Polònia al fons europeu de reconstrucció postpandèmia. Ja saps, els 140.000 milions dels quals 70.000 són de gratelo i que havien d’arribar a finals d’any o principis del que ve. Aquests dos estats no volen saber res de les condicions que imposa la Comissió Europea i els exàmens de Democràcia Consolidada™ que han de superar per accedir al fons. Mala peça al teler. Sense aquests diners no hi ha rescat de pimes ni desescalada que valgui, per no parlar dels ERTO i dels crèdits ICO, etcètera. Tampoc aquesta notícia ha semblat principal als que editen els diaris. Què deuen tenir els bancs, que tan fàcilment ocupen les portades? N’hauriem de parlar un altre dia.
