Encara hi ha diaris que no obren la primera pàgina amb les previsions catastròfiques del Fons Monetari Internacional (FMI) sobre Espanya —i la resta del països del sud d’Europa, inclosa França. Van fer igual quan el governador del Banc d’Espanya va fer els mateixos advertiments, aquest dimarts dia 23, a la comissió de reconstrucció del Congrés. És com els nens petits, que tanquen els ulls quan no volen acceptar una realitat desagradable —és l’hora d’anar a dormir, t’has de prendre la sopa, tanca la tele. Què els fa por? De què estan tan esporuguits?
Fa riure el titular de La Razón en dir que l'FMI “enfonsa Espanya”, com volent dir que si l'FMI no hagués presentat el seu pronòstic, Espanya no estaria enfonsada. Patriotisme baratet mentre el vaixell s’enfonsa. Encara és més exòtic l’ABC, que presenta els Reis a la cimera empresarial organitzada per la patronal CEOE amb el mateix discurs de sempre: diàleg, ambició, etcètera. Caldrà alguna cosa més que paraules gastades per enfrontar el que ens ve a sobre. La Vanguardia, també original, s’exclama pel tancament de les fronteres de la UE a russos, brasilers i nord-americans, una decisió elemental a la vista de la pèssima gestió de la pandèmia en aquests països.
Els diaris, ara un, ara l’altre, fa dies que ganyolen per les mesures que restringeixen el turisme, una de les principals indústries espanyoles. Això està bé, malgrat que des de fa anys hi ha un consens no petit entre els analistes que una economia tan dependent d’un sector de poc valor afegit s’arrisca a patir una contracció com la que ara anuncia l’FMI. Ara l’embolic l’acabaran pagant els de sempre, si hem de fer cas de les mesures que proposava el gobernador del Banc d’Espanya: més impostos, reestructuració a la baixa de les prestacions socials —pensions, atur…—, una altra onada de flexibilització del mercat laboral… Han estat pocs els diaris que han parlat de tot això amb energia i intensitat. El silenci pot ser més còmplice que les mentides.
