La fusió Caixabank-Bankia i la decisió de Messi són prou material per fer les portades d’avui. Era un dia fàcil de resoldre perquè se sabia des de la nit de dijous que la cosa vindria per aquí. La previsibilitat de les primeres pàgines —un dia sense sorpreses— pot explicar moltes coses dels diaris, que han disposat de temps per cobrir aquests dos temes principals. Es tracta de veure si han aconseguit més informació rellevant, s’han conformat amb cobrir l’expedient o s'han deixat endur per les pròpies dèries.
Els diaris de Barcelona et deixen amb els peus freds. L’Ara —que va donar l’exclusiva— i El Periódico, coincideixen. Han cobert l’expedient amb un enfocament clàssic, que és explicar la reacció de la borsa per valorar una operació econòmica. És un titular de rutina, però sempre resulta. El Punt Avui fa la gràcia de combinar els noms dels dos bancs i deixa la informació pels subtítols. La Vanguardia tampoc no s’ha matat gaire i diu que el banc fusionat serà el desé d’Europa per actius, que no sabem si és molt, poc o tot al contrari.
El Mundo i La Razón, en canvi, parlen de les seves manies i obren la portada amb un detall de politiqueta mínim, amb menys afany d’explicar què passa amb els bancs i moltes ganes d’aprofitar per fer mal al govern central, tot afegint sal a la ferida de les diferències inevitables en un executiu de dos partits diferents. Cilviñi dijí fiiri i Iglisiis di li cicini di li grin fisiín. Uisí. Un material que serveix com a molt de complement es fa servir per explicar l’operació empresarial més compromesa dels últims 30 anys? Que El Mundo, ahir, es va deixar endur pels seus pitjors dimonis ho prova que dediquin la foto principal a blasmar Carme Forcadell, a qui no cita ni pel nom, en un acte al que no haurien donat cap importància si no fos perquè els permet bescantar a la presidenta del Parlament.
L’altre diari que fa riure és l’ABC, que parla de la fusió bancària “per apuntalar la banca post-covid”. Què deu ser “la banca post-covid”? En fi. En no tenir gaire informació de substància, han decidit mobilitzar la imaginació del violinista amb un resultat descriptible. El País, per exemple, tampoc explica gran cosa més, però almenys hi posa una mica de suspense al titular i avisa que venen més fusions, que és com el continuarà amb què s’acaben els capítols dels fulletons. Si no tens informació, almenys has de tenir una mica de traça.
