Ha tornat a passar. El projecte de pressupostos que el govern de Rajoy ha presentat pel 2018 planteja destinar en inversions a Catalunya 1.349,59 milions d’euros, el que representa el 13,3% de la inversió al conjunt de l’Estat, cosa que continua estant per sota del 19% que Catalunya aporta al PIB estatal. 

Si bé és cert que les inversions previstes enguany són 200 milions superiors als 1.149,58 milions pressupostats pel 2017, no deixa d’estar per sota dels 1.414,51 milions d’euros que es van pressupostar per Catalunya el 2012, en els primers pressupostos de Rajoy. Els del 2012 van ser els pressupostos més generosos amb Catalunya de tota l’era Rajoy, però representava només un 11,1%, enfront el que aportava Catalunya a l’Estat en plena crisi, entre un 17 i 18%. Després del 2012, la inversió a Catalunya sempre ha anat de baixada, i el projecte de pressupostos que va presentar dimarts el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, pel 2018 és 65 milions menys que fa sis anys. 

Fent un recull de les inversions pressupostades per Catalunya des de l’inici del mandat del PP, mai ha passat els límits del 2012.

Per autonomies

Així doncs, Catalunya és el segon territori que rebria més diners, per darrere d'Andalusia, que si s’aproven els comptes obtindrà 1.477,75 milions (el 14,6%), segons l’Informe Econòmic i Financer dels pressupostos 2018. En tercera posició hi ha la comunitat de Madrid amb 1.247,31 milions, el 12,3%) i en la quarta, Castella i Lleó, que rebria 1.002,14 milions, el 9,9%

Per territori i habitant

Una manera d’entendre millor les xifres és calculant-ne la inversió per habitant segons la comunitat autònoma. Fent els càlculs, observem que Catalunya es troba en la desena posició, amb 179,49 euros per habitant, per sota de la Comunitat de Madrid (191,7 euros), la regió demogràfica i econòmicament més semblant a Catalunya.

D’aquesta manera, els catalans se situen entre els ciutadans de l’Estat amb un finançament per càpita inferior a la mitjana espanyola (213,9 euros). Es tracta d’una situació similar a la que viuen els ciutadans de comunitats com les Illes Balears, el País Valencià i Navarra, també a la cua de les inversions estatals.

Per contra, en primer lloc trobem Astúries, que rep ni més ni menys que 729,84 euros per asturià, un 341,2% més del que rep la mitjana. 

Els primers comptes amb el 155

Aquests pressupostos són significatius també per una raó afegida: són els primers que tenen en compte l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Les previsions macroeconòmiques per a Espanya que acompanya els pressupostos pel 2018 preveu un creixement del PIB real del 2,7%, que contempla ja una revisió a l’alça de quatre dècimes respecte el previst al Pla Pressupostari 2018 publicat a l’octubre del 2017, poc després de la celebració del referèndum de l’1-O.

Segons el mateix informe dels PGE, aquesta revisió a l'alça “es deu en part a la moderació de la incertesa relacionada amb la situació política a Catalunya amb l’aplicació de l’Article 155”. De fet, aquesta és una de les controvèrsies actuals entre polítics i economistes: en un moment en què l’economia catalana va vent en popa, amb rècords en exportacions, turisme i creixement continuat, quin és el paper del 155 en aquest entorn? El govern espanyol assegura que la bona conjuntura és gràcies al 155. D’altra banda, alguns diuen que l’aplicació d’aquest no fa més que alentir l’economia. Sigui o no així, les dades evidencien que Rajoy i Montoro deixen Catalunya arraconada en les prioritats de l’Estat.