La pujada de l'IRPF a les rendes més altes que estudia el Ministeri d'Hisenda afectaria el 0,63% dels declarants catalans si s'aplica a les rendes superiors als 150.000 euros anuals -el llindar que la ministra d'Hisenda ha plantejat fins el moment-, segons l'organització de tècnics Gestha que ha utilitzat les estadístiques de l'Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) de 2016 per fer el càlcul.
A Catalunya, unes 22.123 persones ingressen més de 150.000 euros l'any, el 0,63%. Al conjunt de l'estat espanyol, el canvi en la fiscalitat impactaria en 90.788 persones, la qual cosa representa el 0,46% dels declarants. La pujada de l'impost sobre la renda de les persones físiques implicaria una recaptació extraordinària de 400 milions d'euros. Segons Gestha, de mitjana, cada afectat hauria de pagar 4.400 euros més, la qual cosa representa un augment del 2,1% de la seva factura fiscal. El govern espanyol negocia amb Podem la modificació del gravamen.
Segons el secretari general de Gestha, José Maria Mollinedo, hi ha "marge per a aquesta pujada d'impostos" ja que la bretxa de pressió fiscal amb els països de la zona euro és de més de 75.000 euros i ha defensat crear tres nous trams en l'IRPF per sobre dels 60.000 euros actuals situant-los en els 120.000, 175.000 i 300.000.
No hi ha "cap acord tancat" amb Podem
La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha afirmat al Congrés que si es plantegen augmentar l'IRPF hauria de ser per a rendes per sobre de 150.000 euros "que no són ni classes mitges ni treballadores" però ha insistit que no hi ha cap acord tancat amb Podem al respecte. Montero assegura que per al govern espanyol és una "línia vermella" apujar impostos a les classes mitges i treballadores i ha negat taxativament que s'ho plantegin, tal com els acusen PP o Cs.
Sobre les negociacions amb Podem, assegura que són "intenses" i que "s'està produint diàleg" però ha dit que encara no hi ha acords concrets. Tampoc ha valorat si l'impost a la banca que proposen des de Podem té opcions de prosperar. En el seu Twitter, el secretari d'Organització de Podem, Pablo Echenique, afirma que l'apujada de l'IRPF no és la seva prioritat i que, en tot cas, la plantegen a partir de les rendes de 120.000 euros l'any.
Nosotros trasladamos al Gobierno que NO queríamos subir el IRPF a la gente que gana menos de 120.000€ (es decir, 10.000€ brutos mensuales), en concreto, dejar el tipo como está en el tramo de 60.000€ a 120.000€ y a lo mejor plantearnos una subida por encima de 120.000€.
— Pablo Echenique (@pnique) August 30, 2018
Echenique diu que és una mesura que només afectaria l'1% dels assalariats i demana posar el focus en impostos que tenen a veure amb els "privilegis fiscals a les grans fortunes, a la banca o als especuladors financers i les grans corporacions". Actualment, el tram d'IRPF és igual per a les rendes a partir de 60.000 euros anuals.
"Hisenda s'està manifestant prudentment perquè per arribar a bon port les negociacions necessiten temps", ha manifestat Montero abans de comparèixer a la comissió d'Hisenda. Preguntada sobre quines possibilitat de prosperar té un nou impost a la banca, la ministra s'ha limitat a dir que "tots els elements de la negociació estan sobre la taula".
El PDeCat se'n desmarca
El PDeCAT reconeix que no li agraden algunes de les propostes que negocien el PSOE i Podem per tirar endavant la senda fiscal i els pressupostos del 2019, i s'ha queixat que la seva formació no té interlocució amb el Ministeri d'Hisenda malgrat que, segons recorden, "la majoria està complicada" i el Govern de Pedro Sánchez necessitarà més vots.
En declaracions al Congrés, el portaveu d'Hisenda de l'PDeCAT, Ferran Bel, ha dit que veu "una política fiscal dispersa i inconnexa" per part del Govern i Podem, i creu contradictori que al seu dia es neguessin canvis en l'IRPF i al Impost de Societats i que, en canvi, ara es parli impostos sense concretar: "No tot el que hem escoltat aquest estiu ens agrada", reconeix.
En aquest sentit, el portaveu del grup, Carles Campuzano, ha reiterat que el PDeCAT no és partidari d'apujar impostos i que, en comptes de propostes "simbòliques" com l'impost per a les rendes altes, prefereixen reforçar la lluita contra el frau fiscal perquè "a Espanya hi ha massa rics que no paguen i massa economia submergida.
Alhora, admeten que no hi ha interlocució amb Hisenda i esperen que arribi el moment en què se'ls presentin mesures concretes, ja que, segons recorda Bel, "la majoria parlamentària està complicada".
"No hi ha interlocució del grup amb el ministeri i així serà molt difícil", ha resumit Campuzano, que admet que el procés sobiranista a Catalunya i el procés judicial contra polítics independentistes complica el necessari "diàleg polític normal".