El Banc Central Europeu (BCE) augmentarà aquest dijous els tipus d'interès per primer cop en 11 anys per intentar contenir l'alta inflació que està patint Europa arran de l'inici de la guerra a Ucraïna i la posterior crisi energètica que ha provocat. De fet, l'emergència és màxima per al regulador bancari europeu, ja que al juny la inflació va batre un nou rècord i va arribar al 8,6%, quan el mandat del BCE marca que la inflació màxima dins de la UE ha de ser del 2%. Segons les previsions del mateix BCE, els tipus s'apujaran 25 punts bàsics, és a dir un 0,25%, en els tres tipus clau: el principal de refinançament, el marginal de crèdit i la taxa de dipòsit. Ara bé, estem parlant de previsions i fins aquest dijous no tindrem la confirmació final de la pujada en qüestió, ja que diverses veus dins del BCE ja han manifestat públicament que l'augment dels tipus hauria de ser superior a aquest 0,25. Per calmar aquestes veus, el Consell de Govern del regulador ja va avançar que al setembre, si tot segueix pel mateix camí, els tipus tornaran a pujar. Amb tot aquest context, cal avisar que les implicacions d'aquest moviment van molt més enllà d'encarir el preu dels diners a tots els països que comparteixen l'euro. 

Per tal d'entendre millor com afectarà aquest moviment del BCE, ElNacional.cat s'ha entrevistat amb l'investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) de la UPF Alberto Martín, i amb el president de la comissió d'economia internacional i UE del Col·legi d'Economistes i president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer. Tots dos experts coincideixen en el fet que aquest moviment arriba per intentar suavitzar els preus, i, per tant, rebaixar la inflació, ja que, a la pràctica, el que comporta una pujada de tipus d'interès és un intent per rebaixar la demanda, i la teoria econòmica més clàssica sosté que, a menys demanda, els preus baixen.

Ferrer ens explica que aquest punt pràcticament límit, en el qual l'IPC ja ha superat el 10% a Espanya, arriba després d'una crisi provocada per la pandèmia, a la qual se li ha sumat la guerra a Ucraïna. Aquest últim conflicte és especialment rellevant, perquè ha provocat sancions europees a l'economia russa, que era el primer proveïdor energètic de molts països, com per exemple Alemanya. Per culpa d'aquest fet, el gas, que fins ara arribava majoritàriament per gasoducte, ara ho ha de fer a través de vaixell i de països més llunyans com Nigèria o els Estats Units, la qual cosa incrementa el preu del gas. Alhora, aquest últim augment provoca que les empreses hagin de pagar més per la mateixa energia i això comporta que el producte final ens costi a tots més diners. Per aquest motiu Ferrer assegura que, per contenir aquests preus, la solució no és la política monetària, sinó la diplomàcia, així doncs, reclama un acord multilateral per estabilitzar la guerra i recorda que deixar de dependre de Rússia no és un moviment ràpid i necessita molts processos previs, com per exemple el desenvolupament de les renovables. 

En aquesta línia, Martín afirma que les modificacions dels tipus d'interès serveixen per estimular la demanda cap a un cantó o l'altre, per intentar tenir l'efecte desitjat sobre la inflació mitjana de la UE. En el cas que ens ocupa, s'apujaran els tipus per reduir la inflació, però Martín avisa que, en aquest cas, desestimular la demanda provocarà una petita pèrdua d'activitat econòmica, però és el mal menor que haurà de pagar Europa si no vol seguir patint una inflació completament desbocada com en els últims mesos. Tot i aquesta observació, Martín també avisa que un dels principals motius per a aquesta pujada de preus no ha estat l'excessiva demanda, sinó la reducció de l'oferta dels productes energètics, ja que són més cars i es necessiten més diners per aconseguir la mateixa quantitat, i aquest és un punt en el qual el BCE ja no pot intervenir. Al final tot plegat podria acabar provocant, explica Martín, una desacceleració de l'economia, a causa de la pujada de tipus, però que no obtingués l'efecte desitjat de fer caure els preus. Per aquest motiu l'expert del CREI avisa que s'haurà d'estar atent a l'evolució dels preus i l'economia durant l'estiu per intentar esbrinar el moviment del BCE al setembre, ja que si l'efecte no és el desitjat, potser, només potser, podríem veure una reculada en la política del BCE, encara que la possibilitat és francament remota. 

Sobre aquest fet, Ferrer també exposa, com Martín, que hi ha el risc que la pujada de tipus acabi provocant una situació d'estagflació; és a dir, una recessió econòmica amb una alta inflació. A més, Ferrer també recorda que en una situació inflacionària normal, els salaris de la població pugen, normalment, al mateix ritme que la inflació, però en aquest cas reclama que en el context actual no es doni aquesta circumstància, perquè es podria arribar a entrar en una espiral creixent de preus i salaris que no acabaria mai. Per evitar aquest escenari, la solució, exposa, és el ja famós pacte de rendes que ha de negociar el govern espanyol amb els agents econòmics i socials de l'Estat. Tornant als preus energètics, Ferrer recorda que s'han d'estabilitzar sigui com sigui i demana que, sobretot, els governs europeus i la UE no caiguin en l'economia de guerra, és a dir, en restringir productes energètics als ciutadans, ja que crea una gran incertesa i, per tant, es desincentiva la inversió, cosa que provocaria encara més desacceleració econòmica.